Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta guerra civil

LLISTAT DE PRESOS AL BATALLO DE TREBALLADORS DE GARDENY

Imatge
  En el buidatge del llistat de presoners del Seminari Vell    he obtingut el llistat dels presos que van ser destinats a treballar a Gardeny. Penjo aquesta informació per ajudar als familiars que cerquen informació del seu parent, i com no, pels investigadors que estiguin treballant aquest tema. Són pràcticament 600 esclaus (594, per ser més exacte), però això no trau que hagi més treballadors. A mesura que puguem anirem ampliant aquest llistat. Clica damunt de la imatge per accedir al llistat Si voleu saber més, podeu consultar un article al diari Segre on un treballador explica la seva experiència. AQUÍ

ELS BRIGADISTES INTERNACIONALS POLACS DEFENSANT LA CIUTAT DE LLEIDA

Imatge
1.- COM DESCOBREIXO I M'ENDINSO EN ELS BRIGADISTES POLONESOS QUE VAN DEFENSAR LA CIUTAT DE LLEIDA? Fa uns anys desconeixia totalment que en la defensa de la ciutat de Lleida - en l'anomenada batalla de Lleida - havia hagut brigadistes internacionals. Els lleidatans desconeixem tristament el coratge,  a nivell de donar la vida, dels Brigadistes que van venir a defensar la nostra ciutat contra el feixisme. La primera noticia que vaig tenir va ser gràcies al malguanyat i mil cops enyorat  Miquel Abat de Sucs (vam perdre una pàgina molt important de la nostra història local). Vam descobrir que a la Saira (Almacelletes) havia dos polonesos enterrats en una antiga trinxera. L'any 2020 es posa en contacte amb mi Inga Oleksiuk , neta de Mihail Oleksiuk que cerca informació sobre el seu padrí. M'explica que segons la tradició familiar fou ferit a la batalla de la Cerdera - ja explicaré posteriorment aquest terme que acabo d'inventar per explicar els combats que allí es

QUÈ FEIA LA LEGIÓ A ALMACELLES?

Imatge
Doncs si, la Legió es va establir durant un temps a Almacelles ? També ho va fer a la Casa Gran de Sucs , o, darrerament he descobert, que igualment van estar a Balaguer va haver una companyia de soldats (legionaris?) a la fàbrica Espart Ticó (destruïda l'any 1982)... El cobert del Cerdà a l'esquerra del Vilot Resulta que les terres de Lleida era transitada per força grups de maquis que procedien de la frontera francesa. Mercè Barallat en el seu llibre Repressió a la posguerra civil a Lleida (1942 - 1945) parla que en alguns indrets on va haver un veritable estat de guerra. En el llibre recull molta informació interessantíssima. Segurament l'ofensiva de la Vall d'Aran és el lloc més estudiat i conegut. Tambe hi ha el llibre de Ferran Sánchez titulat: Els maquis al Montsec q ue ens aporta moltes dades sobre l'estada dels maquis a les muntanyes ponentines. Mercè Barallat ens parla de la transcendència del moviment guerriller als voltants de l'Alt Urgell (per

CAL CUBANO, LES PARETS D'UNA CASA QUE ENS VOL PARLAR (ALMACELLES)

Imatge
Es la casa del fons amb la porxada del primer pis L'Oscar Lalana m'obre la curiositat al voltant dels temes d'Almacelles (el meu poble natal). En sap un niu i ho viu amb apassionament. En l'entrada Almacelles, la capital del front del Segre , explico breument que Cal Cubano fou la casa residencial del General Moscardó , però em passa informació sobre la casa i sobre el seu propietari. Recordeu que durant els nou mesos d'ocupació franquista de la vila, la casa fou espoliada pels militars. QUI CONSTRUEIX CAL CUBANO? La història d’aquesta casa comença amb les vicissituds de tot un personatge. La història d’un almacellenc d’adopció que, per la seva transcendència en l’imaginari dels almacellencs i almacellenques de tota una època, ens consta que fou un dels millors i més reconeguts constructors de l’Almacelles de principis de segle XX. Parlem de l’ Asensi Peiró i Fontova, més conegut com l’Indiano o el Cubano d’Almacelles. QUI ÉS ASENSI PEIRO? L’ Asensi Peiró i Fontov

LA FILLA QUE NO VA CONEIXER AL SEU PARE: PEPITA RADIGALES ORTIZ

Imatge
Fotografia suposada de la Pepita Radigales que fou enviada al seu pare al front. A la part del darrera hi  ha escrit el seu nom Marcelino. Arxiu familiar. En totes les famílies hi ha espais de memòria familiar no massa evidents que romanen emboirats en el calaix infantil. M'ho van explicar quan era un marrec però amb els anys el disc dur ha anat colmatant la informació i ara resta entre la llegenda i l'oblit.  Aquest és el cas de la meva tieta Pepita Radigales Ortiz . Va morir de petita. Va morir amb només 9 mesos. Buscant informació del meu padrí i la Guerra Incivil hi ha un moment que m'he d'enfrontar amb la recerca de la tieta que no vaig tenir mai. El seu pare Marcelino Radigales Marsol  (el meu padrí matern) no l'arriba a conèixer ja que estava militaritzat en el front de Madrid defensant la II Republica. El matrimoni Marcelino Radigales Marsol i Anita Ortiz Raluy han anat a viure a Almacelles. Apareixen en el cens de 1935 que viuen en el carrer Campolons núm

DOCUMENT: MARCELINO RADIGALES MARSOL

Imatge
(Es tracta el meu padrí. Mai el vaig arribar a conèixer ja que va morir un any abans de nàixer jo. Ma mare sempre me'n parlava. Aquesta pàgina és el millor record que li puc oferir a ma mare Joaquima Radigales Ortiz). De fet, vaig tenir ocasió de veure'l ja que en el febrer de 1989 vam haver d'arranjar el nicho on estava enterrat i en obrir la caixa vam veure que es mantenia integre però l'enterrador em va dir que en un parell d'hores s'aniria desfent. Vull recollir en una pàgina tota la informació que tinc i pugui anar obtenir d'un personatge que representa l'Espanya anònima que va nàixer amb la il·lusió d'un món millor però van patir una guerra on van veure que en la vida real els dolents guanyen. Va haver de callar i viure en una Espanya del silenci, repressió i de l'autoritarisme. Va nàixer a Esplús (Osca) el 13 de març de 1909 en una família de treballadors amb 9 fills. Els seus pares es deien Jose Radigales i Vicenta Marsol.  Van ser 8 germ

MORTS DE L'HOSPITAL MILITAR D'ALMACELLES

Imatge
En el registre de morts de l'ajuntament d'Almacelles ( Segrià - Lleida ) es localitza els fulls de defalliments que es van produir en l'hospital militar que es va instal·lar a la localitat entre l'abril i el desembre de 1938. Encara no sabem on estava localitzat exactament l'hospital. Treballem en dues hipòtesis: En l'antic convent que ocuparia el convent de la Sagrada Família, espai ocupat actualment pel Centre cultural en el carrer Major núm. 36 o en l'antiga escola Pitàgoras que actualment ocupa el Museu d'Arquitectura i Urbanism e en la cruïlla del carrer Pitàgoras i ronda Mariano Gomà. Llistat de víctimes amb informacions que recullen les esmentades fitxes: Num Nom Anys Data De Origen Causa mort Altres observacions 1 Marcelino Mateu Solsona 23 26-11-37