Calaix de documents Joan Ramon Segura

Bellvís: Cal Borràs L'altre dia vaig acompanyar a en Lluís Colomés per la Plana de Lleida cercant indrets on van haver espais hospitalaris durant la Guerra civil. Alguns d'aquests espais només eren indrets de classificació dels ferits per redireccionar-los a centres més importants per fer intervencions més complexes o sols cures puntuals. (Per veure la 1a part ) A mesura que hem anat preguntant i aprofundint m'he adonat que hi ha molta informació oral que poder no es totalment certa i que el temps ja ha començat a deformar. Personalment crec que cal recollir-la posant l'informant i el temps ja ajudarà a discernir la veritat. Val a dir que m'ho he passat molt bé en aquesta recerca que m'ha ajudat a comprendre la complexa xarxa d'espais sanitaris durant la Guerra Civil. BELLVÍS : Tinc la sort de retrobar-me amb en  Jaume Suau . Estic davant d'un bon company erudit, amb un nivell intel·lectual per damunt de la mitja. Però el seu principal encant són les se...

Hospital d'Ivars d=Urgell - Cal Tous (En Lluís Colomés , un cul inquiet i un gran investigador d'infinitat de temes, em proposa que li acompanyi en la recerca dels hospitals que va haver en el front republicà en les comarques de la Plana de Lleida . No li puc dir que no. Espero que alguna cosa se m'encomani del seu saber).  Per veure la 2a part . ESTACIÓ DE TREN D'ANGLESOLA: A la vora de la línia de tren hauria un vagó sanitari amb un quiròfan (tren hospital núm. 20). La seva finalitat era carregar els ferits als trens per dur-los a altres indrets més allunyats del front per recupera-se. No queda cap resta. de l'antiga estació. Actualment només ens queda un baixador. HOSPITAL D'IVARS D'URGELL : MAS TOUS  Situat en el mas Javiera - mas Tous a la sortida d'Ivars d'Urgell cap a Barbens. Actualment funciona com a casa rural amb el nom de Can Salvadó .  Havia hagut dos equips quirúrgics i 60 llits) i un hospital al final del Front del Segre (gener de ...

He llegit el llibre de Pepita Biosca Montull , editat per l'associació cultural Àgora.  Un llibre de lectura ràpida, amb diferents ritmes d'intensitat, però de lectura obligada pels batarrencs/ques. Té molta informació per entendre el temps que ja ha desaparegut. Les properes generacions no podran arribar a copsar malgrat l'esforç de l'autora i de l'editorial. Jo em vaig fixar en els apunts que fa referència a la Guerra Civil, si més no, procurem que les properes generacions sàpiguin dades sobre el drama de la Guerra. La Peptia explica detalls de la vida social, de carrer, durant els anys del conflicte, sense voler explicar la guerra, però això té una frescura que personalment m'interessa. M'interessa aquest subjectivisme, sense matisos ideològics que entelen el conjunt. CAMPANES : Pàg. 31: Es detalla que les dues campanes de l'església foren despenjades. En caure al terra van fer un gran terrabastall que es va sentir des de la gent que treballava al cam...

  En el buidatge del llistat de presoners del Seminari Vell    he obtingut el llistat dels presos que van ser destinats a treballar a Gardeny. Penjo aquesta informació per ajudar als familiars que cerquen informació del seu parent, i com no, pels investigadors que estiguin treballant aquest tema. Són pràcticament 600 esclaus (594, per ser més exacte), però això no trau que hagi més treballadors. A mesura que puguem anirem ampliant aquest llistat. Clica damunt de la imatge per accedir al llistat Si voleu saber més, podeu consultar un article al diari Segre on un treballador explica la seva experiència. AQUÍ

1.- COM DESCOBREIXO I M'ENDINSO EN ELS BRIGADISTES POLONESOS QUE VAN DEFENSAR LA CIUTAT DE LLEIDA? Fa uns anys desconeixia totalment que en la defensa de la ciutat de Lleida - en l'anomenada batalla de Lleida - havia hagut brigadistes internacionals. Els lleidatans desconeixem tristament el coratge,  a nivell de donar la vida, dels Brigadistes que van venir a defensar la nostra ciutat contra el feixisme. La primera noticia que vaig tenir va ser gràcies al malguanyat i mil cops enyorat  Miquel Abat de Sucs (vam perdre una pàgina molt important de la nostra història local). Vam descobrir que a la Saira (Almacelletes) havia dos polonesos enterrats en una antiga trinxera. L'any 2020 es posa en contacte amb mi Inga Oleksiuk , neta de Mihail Oleksiuk que cerca informació sobre el seu padrí. M'explica que segons la tradició familiar fou ferit a la batalla de la Cerdera - ja explicaré posteriorment aquest terme que acabo d'inventar per explicar els combats que allí es ...

Doncs si, la Legió es va establir durant un temps a Almacelles ? També ho va fer a la Casa Gran de Sucs , o, darrerament he descobert, que igualment van estar a Balaguer va haver una companyia de soldats (legionaris?) a la fàbrica Espart Ticó (destruïda l'any 1982)... El cobert del Cerdà a l'esquerra del Vilot Resulta que les terres de Lleida era transitada per força grups de maquis que procedien de la frontera francesa. Mercè Barallat en el seu llibre Repressió a la posguerra civil a Lleida (1942 - 1945) parla que en alguns indrets on va haver un veritable estat de guerra. En el llibre recull molta informació interessantíssima. Segurament l'ofensiva de la Vall d'Aran és el lloc més estudiat i conegut. Tambe hi ha el llibre de Ferran Sánchez titulat: Els maquis al Montsec q ue ens aporta moltes dades sobre l'estada dels maquis a les muntanyes ponentines. Mercè Barallat ens parla de la transcendència del moviment guerriller als voltants de l'Alt Urgell (per...

Es la casa del fons amb la porxada del primer pis L'Oscar Lalana m'obre la curiositat al voltant dels temes d'Almacelles (el meu poble natal). En sap un niu i ho viu amb apassionament. En l'entrada Almacelles, la capital del front del Segre , explico breument que Cal Cubano fou la casa residencial del General Moscardó , però em passa informació sobre la casa i sobre el seu propietari. Recordeu que durant els nou mesos d'ocupació franquista de la vila, la casa fou espoliada pels militars. QUI CONSTRUEIX CAL CUBANO? La història d’aquesta casa comença amb les vicissituds de tot un personatge. La història d’un almacellenc d’adopció que, per la seva transcendència en l’imaginari dels almacellencs i almacellenques de tota una època, ens consta que fou un dels millors i més reconeguts constructors de l’Almacelles de principis de segle XX. Parlem de l’ Asensi Peiró i Fontova, més conegut com l’Indiano o el Cubano d’Almacelles. QUI ÉS ASENSI PEIRO? L’ Asensi Peiró i Fontov...