Calaix de documents Joan Ramon Segura

El meu padrí va estar tancant al camp de concentració de Reus, segons em va explicar la meva mare. Per internet conec a en Manu Moreno Capdevila que també va tenir el seu padrí tancat al camp de concentració de la Seu Vella. Com és de Reus no em puc estar de preguntar-li sobre la ubicació del camp carcelaria de Reus i em respon: "Els meus amics historiadors m'han comentat que el camp de Reus va ser un dels més importants conjuntament amb el de Tarragona. En el cas de Reus, en el primers 6 mesos de funcionament, canvià 2 vegades d'ubicació. En un primer moment s'ubicà a l ' Institut Pere Mata de Reus , després el passaren a l' antiga escola de treball darrera del vell Hospital Sant Joan de Reus . També va ésser ubicat de manera definitiva en els quarter de cavalleria de l'actual Plaça Llibertat de Reus . Va estar en funcionament desde 1939 al 1942 i disposava d'una capacitat de 3000 presoners. Adjunto fotos antigues d'aquest quarter militar de cavall

Finalment he aconseguit l'article que en mestre admirat  Jaume Barrul l - cal traure'ns el barret - que va publicar a la revista L'Avenç, revista d'Història núm. 167 de desembre de 1994. He cregut que seria adient posar-lo al blog per facilitar la localització i la informació. Lectura obligada. Altres aportacions als Fets d'octubre de 1934 : 1.-  Llistat de presos de les Terres de Lleida. 2.-  Llistat de presos de Lleida relacionats amb els ajuntaments: Alcaldes, consellers (regidors), secretaris i jutges municipales . 3.-  Quina ideologia tenien els presos de les Terres de Lleida dels Fets d'octubre de 1934 . 4.-  Relació de localitats de les Terres de Lleida amb presos pels Fets d'octubre de 1934 5.-  Relació de ferits en els combats de la Comissaria de la Generalitat de Lleida 6.- ¿Què va passar als pobles de les Terres de Lleida durant els Fets d'octubre de 1934? 7.-   Víctimes dels Fets de l'octubre de 1934 a Catalunya 8.-  Article L'Aven

Vídeo elaborat per Ramon Pach  amb la col·laboració del Soci de Juneda , Josep-Maria Molgó , que respon bellament a la majoria de dubtes que es pugui tenir sobre el GSM . En el Centre Excursionista de Lleida havia hagut un Grup de Socors a Muntanya (GSM) . En aquells anys no havia els  GRAE ,, meravellosament tecnificats i dels que ens sentim - la majoria dels muntanyencs - tan orgullosos. Era un grup de voluntaris que arriscarien la seva vida per salvar a excursionistes, escaladors, esquiadors que s'haguessin fet mal a la muntanya.  El grup de Lleida s'entrenava al voltant del Triangle del Cilindre , on actualment hi ha una escola d'escalada. Estaven dividits en dos grupos: Grup d'escalada i grup d'espeleologia. Tenien el material guardat a les dependències dels bomberos de Lleida , concretament als magatzems del Carrer Bonaire.  La connexió es feia a través de telèfon de casa, el que comportava que no sempre és pugues localitzar als membres del GSM. En el butl

He llegit el llibre de Pepita Biosca Montull , editat per l'associació cultural Àgora.  Un llibre de lectura ràpida, amb diferents ritmes d'intensitat, però de lectura obligada pels batarrencs/ques. Té molta informació per entendre el temps que ja ha desaparegut. Les properes generacions no podran arribar a copsar malgrat l'esforç de l'autora i de l'editorial. Jo em vaig fixar en els apunts que fa referència a la Guerra Civil, si més no, procurem que les properes generacions sàpiguin dades sobre el drama de la Guerra. La Peptia explica detalls de la vida social, de carrer, durant els anys del conflicte, sense voler explicar la guerra, però això té una frescura que personalment m'interessa. M'interessa aquest subjectivisme, sense matisos ideològics que entelen el conjunt. CAMPANES : Pàg. 31: Es detalla que les dues campanes de l'església foren despenjades. En caure al terra van fer un gran terrabastall que es va sentir des de la gent que treballava al cam

  (Està apassionant-me el tema dels Fets d'octubre de 1934 , segurament perquè en sabia ben poca cosa i estic aprenent) En Jaume Barrull Pelegrí té un llibre dedicat al tema: Els escenaris del 6 d'octubre . Publicació de l'any 2014. Anterior al llibre i tesi de Manuel López Esteve encara que l'esmenta força vegades. En les pàgines 108 a la 111 parla de les víctimes de la revolta. Miraré de fer un resum per tenir les idees clares, encara que sempre és recomanable anar a les fonts. Manuel Lopez parla de  27 morts a Barcelona entre els insurrectes (2 de cossos de seguretat i 25 civils). D'aquests 25 civils, 3 dones. 92 ferits (12 de cossos de seguretat, 80 civils, d'aquests civils 11 eren dones). -- - De les forces d'ordre: concreta que va haver 15 morts (2 guàrdies d'assalt, 5 guàrdies civils i 8 militars) i 65 ferits . A Girona , va morir 1 comandant i 1 insurrecte (d'Aliança Obrera) A Terrassa , 3 insurrectes A Lleida , 2 insurrectes (de J

Llegint el llibre Els fets del 6 d'octubre de 1934 de Manel López Esteve trobo informació molt rellevant dels pobles de les Terres de Lleida que tinc la poca vergonyada de sintetitzar aquí per la vostra lectura ràpida, encara que si voleu més informació us heu de remetre al text original. Informació treta de l'article de Jaume Barrull Els fets d'cotubre a les Comarques de Ponent (*)  de la revista Avenç, núm 187, desembre de 1994. Qualsevol altra informació complementària serà rebut amb joia i alegria.... ALAMÚS: Es va intentar detenir al capellà que es va poder amagar.  Confirmat també per Jaume Barrull .  Els treballadors baixen a Lleida. A l'edifici de la Comissaria de la Generalitat de Lleida (actual edifici de la Diputació) es troba dinamita que han tret de les obres del subcanal d'Urgell als Alamús. Els revoltats assalten l'ajuntament. ALBAGÉS: L'a lcalde pública un ban proclamant la vaga general. s'arma el sometent i es situen punts de vigilànc

Gràcies a les facilitats de l'arxivera de la Diputació de Lleida, Teresa Ibars, he aconseguit aquest interessant document que detalla els ferits que van haver en els enfrontaments de Lleida. El document original el podeu trobar a Fons Comissaria de la Generalitat de Catalunya núm. inventari 148791. Ens ajuda a comprendre el dramatisme dels Fets d'octubre a les Terres de Lleida. Relació de ferits: Antonio Montoy Vives : Natural de Lleida, carrer la Palma, 21 4t-1a. De 23 anys. D'ofici mecànic i solter. Francisco Bellart Gomà : Natural de Tàrrega, habita calle Mosen Amich, 1r-1a, dependent de casa Mestres.18 anys i solter. Ramon Clota Canellos : Natural de Lleida, habita carrer Comerç, 22, 1r. Escribent. De 17 anys, solter. Sebastian Charles Paris : Natural d'Alcarràs, viu a Torres de Segre. De 32 anys i solter. Jaime Paris Ribes : Natural de Lleida, habita al carrer de Sant Andreu, 12 - 2n. Llaurador. De 65 anys i casat. Juan Cullere Ibars : Natural de Barcelona, habita

  Del llistat de presos de les Terres de Lleida que hem recollit fins ara 367 (hem afegit presos d'Àger i correccions de dades feta per Pilar Pelegrí sobre els presos d'Alguaire al llistat de Manel López Esteve) quan es parla d'uns 800 presos lleidatans. No estem ni en el 50 % En Manel López en el seu llibre Els fets d'octubre de 1934 afirma que els Fets d'octubre de 1934 és una revolta de pagesos. Per aquest motiu hi ha tants pobles en la procedència dels presos. Hi ha 62 localitats lleidatanes. El major nombre de presos de Lleida són: 80 Torregrossa : 18 Balaguer : 14 Alpicat : 14 Juneda : 12 Tàrrega : 12 Àger : 10 Almacelles : 10 Bellpuig : 10 Almenar : 9 Alguaire : 8 El Poal : 7 Torres de Segre : 7 Les Borges Blanques : 6 Seròs : 6 Verdú : 6 Alcarràs : 5 Pobla de Cèrvoles : 5 Ponts : 5 Soleràs : 5 Alfarràs : 4 Aitona : 4 Menàrguens : 4 Térmens : 4 Vilanova del Segrià : 4 Albagés : 3 Els Alamús : 3 Espluga Calva : 3 Fuliola : 3 Mollerussa : 3 Solsona : 3 Torrel

S'ha parlat molt sobre la ideologia de la revolta dels Fets d'octubre de 1934 . Crec que hi ha una certa manipulació ideològica intencionada (per part de tots). Cal tenir clar que va ser una revolta popular i revolucionària. Tothom en vol prendre cullerada. A Astúries va tenir un sentit obrerista revolucionari amb l' Alianza Obrera (unió dels dos grans sindicats de l'època UGT i CNT, encara que aquesta darrera sempre va jugar a la viu-viu, i la resta de grups esquerrans). A Catalunya és innegable que la revolta té un component nacionalista. En Lluís Companys - que havia estat advocat laborista i amb bona relació amb els sindicats radicals - declara l' Estat Català adherida a la Federació Ibèrica . Tothom diu la seva... i jo (que sóc un ignorant) vull traure l'aigua clara. Com tinc la llista de presoners  de les Terres de Lleida i en alguns posa del grup polític que era, he decidit comptar aquests grups per poder traure'n conclusions (que deixo obertes a vo

  Aquesta fotografia és un clàssic dels Fets d'octubre de 1934 però no sols van detenir al govern de la Generalitat sinó a molts altres polítics catalans. En el llistat de presos de Lleida on hem pogut comptabilitzar 358 empresonats (els especialistes parlen de 800) 42  tenien relació directa amb algun ajuntament. Aquesta munió de representants municipals cal entendre-la perquè la primera acció que es feia en la revolta de l'octubre de 1934 era ocupar els ajuntaments. En els ajuntaments on governava l'esquerra - especialment ERC - no havia massa conflictivitat ja que els responsables municipals s'incorporaven a la lluita i foren els primers en donar la cara .... i conseqüentment de ser detinguts en començar la repressió. Alcaldes de: Alcarràs, Algerri, Alguaire, Almacelles, Balaguer, Bellpuig, Espluga Calba, Lleida, Torrefarrera. (9) + 1 alcalde anterior de Balaguer que en aquell moment era Diputat al parlament de Catalunya. Consellers Municipals (que vendrien a ser el

 Per començar he de reconèixer que no en sé gaire cosa del tema. Estic pendent de llegir el llibre de Els fets d'octubre de 1934 de Manel López Esteve per saber-ne una mica més. Vaig llegir un article del diari Segre de fa 10 anys que també m'ha ajudat molt en aquest aprenentatge. Es parla de 5400 a Catalunya i 800 a Lleida. Va haver tants presos que no van caber a la presó de Lleida i es va haver d'habilitar la caserna de la Panera com a presó. Aquí comença a interessar-me el tema. He escrit el LLISTAT DE PRESOS DE LLEIDA que va trobar en Manel López Esteve en format base de dades per ajudar als investigadors, als familiars i curiosos. La llista ja veureu que és incompleta. Per obtenir el llistat de presos de Lleida, clica damunt el llibre d'on he tret la informació. Altres aportacions als Fets d'octubre de 1934 : 1.-  Llistat de presos de les Terres de Lleida. 2.-  Llistat de presos de Lleida relacionats amb els ajuntaments: Alcaldes, consellers (regidors), s

Aquest més de novembre va sortir publicat el llibre Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià de la mà dels millors autors/historiadors de casa nostra. Un llibre de lectura obligada. Escrit per defensar la casa de Vallmanya que inexplicablement els polítics han deixat caure. En uns dels capítols parla del batalló de treballadors que van estar empresonats en les dependències. Es un apartat escrit per David Sancho i Cepero que m'ha deixat fer públic el llistat de presos que va localitzar a l'Arxiu Històric de Lleida per fer-ne difusió per ajudar a la recerca dels familiars i dels investigadors. Fotografia aèria de l'any 1956 Núm Nom del pres Arribada Sortida Destí 1 Álvarez Zahonero, Daniel s/d 05/03/1944 Presó de Lleida 2