Calaix de documents Joan Ramon Segura

Llegint el llibre El maqui Jesús Casellas Aymerich de Joan Obiols i Ríos trobo informació de la detenció d'un maqui. Abans de copiar el text explicar que el meu padrí Marcelino Radigales Marsol havia amagat maquis al mas de Lleó  (Almacelles) i ma mare, Joaquina Radigales Ortiz, anava a la Bossa Nova d'Almenar i a Sucs, segons les ocasions,   a comunicar que l'endemà arribarien de nit uns quants maquis procedents de França o del sud (penso que de Terol). Ella anava amb bicicleta i sempre va manifestar por a la Guàrdia Civil. La mare tenia 9 anys i poc recordava. Un dia em va parlar que recordava que el pare li parlava d'un tal Catalán. Ep! Alerta... en Jesús Caelles Aymerich era conegut amb el sobre nom del Catalàn. Va ser un maqui sard rellevant en el sector rebel del Llevant. Bé, un altre maqui -  del poble de Pinós , a tocar de Solsona , localitat d'on era en Jesús Caelles - que de ben segur que es coneixien i per la qual cosa podria ser que fossin de la ma...

Altres entrades referents als maquis: Els maquis a les Terres de Lleida (1) Els maquis a les Terres de Lleida (2): Montsec Els maquis a les Terres de Lleida (i 3) La Franja de Ponent Maquis a Cèrvia de les Garrigues? Què feià la Legió a Almacelles ? Els maquis a Tuixent  Si, la Legió es va establir durant un temps a Almacelles ? També ho va fer a la Casa Gran de Sucs , o, darrerament he descobert, que igualment van estar a Balaguer va haver una companyia de soldats (legionaris?) a la fàbrica Espart Ticó (destruïda l'any 1982)... El cobert del Cerdà a l'esquerra del Vilot Resulta que les terres de Lleida era transitada per força grups de maquis que procedien de la frontera francesa. Mercè Barallat en el seu llibre Repressió a la posguerra civil a Lleida (1942 - 1945) parla que en alguns indrets on va haver un veritable estat de guerra. En el llibre recull molta informació interessantíssima. Segurament l'ofensiva de la Vall d'Aran és el lloc més estudiat i conegut. Tam...

Es la casa del fons amb la porxada del primer pis L'Oscar Lalana m'obre la curiositat al voltant dels temes d'Almacelles (el meu poble natal). En sap un niu i ho viu amb apassionament. En l'entrada Almacelles, la capital del front del Segre , explico breument que Cal Cubano fou la casa residencial del General Moscardó , però em passa informació sobre la casa i sobre el seu propietari. Recordeu que durant els nou mesos d'ocupació franquista de la vila, la casa fou espoliada pels militars. QUI CONSTRUEIX CAL CUBANO? La història d’aquesta casa comença amb les vicissituds de tot un personatge. La història d’un almacellenc d’adopció que, per la seva transcendència en l’imaginari dels almacellencs i almacellenques de tota una època, ens consta que fou un dels millors i més reconeguts constructors de l’Almacelles de principis de segle XX. Parlem de l’ Asensi Peiró i Fontova, més conegut com l’Indiano o el Cubano d’Almacelles. QUI ÉS ASENSI PEIRO? L’ Asensi Peiró i Fontov...

Fotografia suposada de la Pepita Radigales que fou enviada al seu pare al front. A la part del darrera hi  ha escrit el seu nom Marcelino. Arxiu familiar. En totes les famílies hi ha espais de memòria familiar no massa evidents que romanen emboirats en el calaix infantil. M'ho van explicar quan era un marrec però amb els anys el disc dur ha anat colmatant la informació i ara resta entre la llegenda i l'oblit.  Aquest és el cas de la meva tieta Pepita Radigales Ortiz . Va morir de petita. Va morir amb només 9 mesos. Buscant informació del meu padrí i la Guerra Incivil hi ha un moment que m'he d'enfrontar amb la recerca de la tieta que no vaig tenir mai. El seu pare Marcelino Radigales Marsol  (el meu padrí matern) no l'arriba a conèixer ja que estava militaritzat en el front de Madrid defensant la II Republica. El matrimoni Marcelino Radigales Marsol i Anita Ortiz Raluy han anat a viure a Almacelles. Apareixen en el cens de 1935 que viuen en el carrer Campolons núm ...

En el registre de morts de l'ajuntament d'Almacelles ( Segrià - Lleida ) es localitza els fulls de defalliments que es van produir en l'hospital militar que es va instal·lar a la localitat entre l'abril i el desembre de 1938. Encara no sabem on estava localitzat exactament l'hospital. Treballem en dues hipòtesis: En l'antic convent que ocuparia el convent de la Sagrada Família, espai ocupat actualment pel Centre cultural en el carrer Major núm. 36 o en l'antiga escola Pitàgoras que actualment ocupa el Museu d'Arquitectura i Urbanism e en la cruïlla del carrer Pitàgoras i ronda Mariano Gomà. Llistat de víctimes amb informacions que recullen les esmentades fitxes: Num Nom Anys Data De Origen Causa mort Altres observacions 1 Marcelino Mateu Solsona 23 26-11-37 ...