Calaix de documents Joan Ramon Segura

Gràcies al llibre Lleida secreta de Josep Tort i Bardonet descobreixo l'origen del nom del carrer Companyia. En l'extrem del carrer havia hagut el convent de l'ordre la Companyia de Jesús (coneguts com jesuïtes) que va acabar donant nom al carrer. S'estableixen a Lleida l'any 1606 i tenen ja la casa bastida l'any 1614. L'any 1767 el rei Carles III expulsa els jesuïtes i expropia les seves propietats. El casal de la Companyia es lliurada a la Paeria. A petició del bisbe l'any 1773 es habilitat com a Seminari. L'any 1893 el bisbe Josep Messeguer trasllada el seminari a la rambla d'Aragó. L'estat de la construcció ja era penosa. A partir de llavors l'edifici serà conegut com Seminari Vell, en contraposició de l'edifici neogòtic de la rambla de Boters (nom popular amb que es coneguda durant molts anys la rambla d'Aragó). El blog d'edificis del Seminari Vell ressenyat en una fotografia aèria de l'any 1945 L'any 1939 és apr

1.- COM DESCOBREIXO I M'ENDINSO EN ELS BRIGADISTES POLONESOS QUE VAN DEFENSAR LA CIUTAT DE LLEIDA? Fa uns anys desconeixia totalment que en la defensa de la ciutat de Lleida - en l'anomenada batalla de Lleida - havia hagut brigadistes internacionals. Els lleidatans desconeixem tristament el coratge,  a nivell de donar la vida, dels Brigadistes que van venir a defensar la nostra ciutat contra el feixisme. La primera noticia que vaig tenir va ser gràcies al malguanyat i mil cops enyorat  Miquel Abat de Sucs (vam perdre una pàgina molt important de la nostra història local). Vam descobrir que a la Saira (Almacelletes) havia dos polonesos enterrats en una antiga trinxera. L'any 2020 es posa en contacte amb mi Inga Oleksiuk , neta de Mihail Oleksiuk que cerca informació sobre el seu padrí. M'explica que segons la tradició familiar fou ferit a la batalla de la Cerdera - ja explicaré posteriorment aquest terme que acabo d'inventar per explicar els combats que allí es

Cada dia em porto sorpreses descobrint ubicacions de més camps d'aviació per les Terres de Lleida . Finalment he decidit fer un llistat dels camps d'aviació i poder recollir informació al voltant del tema (text obert): Almenar (per saber més informació, clica aquí ) Agramunt , Plana de Salat  (per saber més informació, clica aquí ) Informació molt complerta a Memòria Històrica. Espais bèl.lics oblidats: Aeròdroms de la Republica a l'Urgell - Segarra de Lluís Orozco Delclós i Miquel Torres Benet . (en format .pdf). Albi (no tinc cap informació) Alfés, també conegut com Aeròdrom d'Albatàrrec   (per saber més informació, clica aquí ) (Sobre els refugis desconeguts aquí ) (Vestigis aquí ) Almacelles , aeròdrom del Mas de Meló  A la Revista local Lo Vilot  núm. 53 de març de 2013 trobo aquesta informació (gràcies a l'aportació de la historiadora Pilar Pelegrí). És un monogràfic dedicat a l'aviació (més informació aquí ) D una banda, el primer per

El llibre ¡ Muera la Muerte! España 1936-1939  de  Juan Ramoneda Vilardaba  de l'Ediciones Lectio es d'obligada lectura per tenir una visió enlairada de la Guerra Civil des de l'aire. Me'l va regalar la meva tieta Maria Mercè que va conèixer personalment a l'autor a l'antiga URSS. Aquí he descobert que a la Guerra Civil havia hagut un camp d'aviació a la localitat d'Almenar . No el tenim encara localitzat però es fàcil d'imaginar que estaria al secà que hi ha a ponent (Pla del Fenollet, Pla d'Aubarrells, Pla del Sas,...). En Josep Forns ens fa aquesta aportació:  El Camp d'aviació d'Almenar estava situat a la partida del Sessalt, en el pla més elevat i segurament que, estratègicament en el lloc més idoni del terme. Estava envoltat pel camí de la Unilla i el pendent que dóna a la Plana. Relativament a prop de la població. Tenia forma quadrada, amb dues pistes que es creuaven per la part central, cada una de 1.400 metres de llargada. A l

El llibre ¡ Muera la Muerte! España 1936-1939 de Juan Ramoneda Vilardaba de l'Ediciones Lectio es d'obligada lectura per tenir una visió enlairada de la Guerra Civil des de l'aire. Me'l va regalar la meva tieta Maria Mercè que va conèixer personalment a l'autor a l'antiga URSS. Bé, hi ha unes pàgines del llibre que dedica als combats aeris que va haver al Cap de pont de Serós que si més no són curiosos. També he inclòs alguna anècdota per entendre aquells joves aviadors formats ja en l'esperit bèl·lic de la Guerra i veien com els seus companys anaven morint. Pag. 68, 69 i 70 També podeu llegir: l'aviador de Juneda Ramon Buira Roig  també recollint informació del llibre.

  Llegeixo aquest article de l'Albert Vila en la revista Som Garrigues (octubre 2023). En poques paraules: Sensacional. M'obre més melons sobre la Guerra Civil. La primera pregunta que em faig és: A Lleida es va fer moneda republicana? Em poso a mirar per internet i trobo fotografies de força monedes republicanes de les terres de Lleida. Decideixo penjar les fotos ja que no penso gastar-me diners comprant-les. Pobles que he trobat: Agramunt, Almacelles, Artesa de Lleida, Artesa de Segre, Aspa, Balaguer, Barbens, Bellcaire, Bellpuig, Bellver de Cerdanya, Borges Blanques, Bossost, Castellserà, Cervera, Granadella (Bellaguarda), Ivars de Noguera, Lleida, Mollerussa, Pobla de Segur, Sant Llorenç de Morunys, Sant Guim, Seu d'Urgell, Solsona, Tàrrega, Torrelameu, Tremps, Vilaller. ... Em falten molts pobles necessito la vostra col·laboració.... Agramunt   Almacelles:  Arbeca: Artesa de Lleida: Artesa de Segre Aspa: Balaguer: Barbens: Bellcaire d'Urgell: Bellpuig:  Bellver de