Calaix de documents Joan Ramon Segura

Sóc net de passador de maquis i no em puc estar obsessionat en els oblidats dels oblidats que van mantenir la lluita contra Franco malgrat haver perdut la Guerra. Torno al llegir el llibre  Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la Mort del Caracremada de Ferran Sánchez Agustí.  Decideixo prendre algunes anotacions per veure l'extensió geogràfica del moviment maqui. En aquest cas ho faig recollint anotacions de la Franja  i comarques properes ja que les terres de Lleida tenen molta relació amb els veïns geogràfics. La tardor de 1944 hi hagué escaramusses amb tirotejos, detencions i morts, i es detectà la presència i es produïren ocupació de per part de partides guerrilleres a Aragüés; Arañones; Ardisa, on el juny de 1947 assaltaren l' Ajuntament i se'n van endur diners i una màquina d'escriure, Asin. Barbastre; Benavarri; Beranui ; Biel; Biescas; Broto: Gandainos: Casp; Cinco Villas: Ena: Erdau : Erla: Ermita de Yerbol: Bers Esplús , Espuña; Fiscal...

Sóc net de passador de maquis i no em puc estar obsessionat en els oblidats dels oblidats que van mantenir la lluita contra Franco malgrat haver perdut la Guerra. Torno al llegir el llibre Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la Mort del Caracremada de Ferran Sánchez Agustí . Decideixo prendre algunes anotacions per veure l'extensió geogràfica del moviment maqui. En l'entrada anterior vaig recollir anotacions sobre diferents pobles de les Terres de Lleida on per on van passar els maquis. Més entrades dels maquis de la Plana de Lleida : Jaume Albana Morell Jose Torres Cuadrado Francesc Cebolla Marcos Ofensiva Vall d'Aran a les Terres de Lleida Primeres incursions dels maquis al Pirineu Maqui detingut a Almacelles Els maquis de les Terres de Ponent (1) Els maquis de les Terres de Ponent (2):  Montsec Els maquis de les Terres de Ponent (3): La Franja Maquis a Cèrvia de les Garrigues? Què feia la Legió a Almacelles ? més objectiu que el retorn de la democr...

Sóc net de passador de maquis i no em puc estar obsessionat en els oblidats dels oblidats que van mantenir la lluita contra Franco malgrat haver perdut la Guerra. Torno al llegir el llibre Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la Mort del Caracremada de Ferran Sánchez Agustí. Decideixo prendre algunes anotacions per veure l'extensió geogràfica del moviment maqui.  Aquests apunts són sobre la Reconquesta del Vall d'Aran, però no tracte el tema de la Valh sinó de la resta d'unitats que seguien la consigna paral.lela  on molts maquisards havien de baixar vers el sud esperant que la població civil s'ajuntarien a la revolta, però no fou així ja que els pobles estaven cansats de tanta guerra. L'Ofensiva va ser un fracàs i molts guerrillers van anar desplaçant-se sense cap suport militar. Va ser una trista diàspora per les Terres de ponent. Aviat es van sentir enganyats. Són cites textuals del llibre. RELACIÓ DE POBLES . Un veritable garbuix: Pàgina 168...

Rogad a Dios y al Gobierno en caridad por el alma de doña Patata (e.p.d.), que falleció en España después de la Guerra de Liberación en desgracia de los humildes, Sus desconsolados: padre don Arroz (ausente), hermano Pan (de riguroso luto, poco y malo), don Garbanzo (desaparecido), hermanas doña Lenteja y doña Alubia (religiosas clausuradas), hermanos políticos don Aceite (en el extranjero), don Azúcar (desterrado del país) y don Jabón (enfermo), amigos, compatriotas, conocidos y demás familia rogamos y encomendamos encarecidamente su alma a los estraperlistas, dignándose asistir a los funerales que, al eterno descanso de su alma, se celebrarán, Dios mediante, en la Fiscalía de Tasas. El Excmo. Sr. Delegado de Abastos se ha dignado conceder 100 días de ayuno en la forma acostumbrada. Al llibre Maquis a Catalunya de Ferrán Sánchez Agustí ens recorda (en la pag. 21) que la gent de la vall de Meià preferien anar al Molí Nou i al molí de Terrasola a la Baronia de Rialp per no fer-ho en e...

Primer de tot especificar que el Seminari Vell no era pròpiament un camp de concentració sinó una extensió de la presó de Lleida. Però en aquest indret els presos eren tancats sense cap mena de control, eren amuntegats sense el vist-i-plau d'un jutge. La presó de Lleida de la plaça Cervantes estava tan plena que es va haver de triar altres espais carcelaris.  Recordar que a Lleida havia hagut els següents espais: La presó de Lleida, el camp de concentració de La Seu Vella, el del Seminari Vell, la fàbrica Vilalta del carrer Alcalde Costa, l'edifici del rectorat, col.legi del Cor de Maria aquesta darrera va tenir, fins al que ser, funcions d'amuntegament militar davant de l'anomenada Operació Final de Catalunya. L'atzar m'ha fet que trobi diferent informació que m'agrada recollir en el meu blog. Ara estic llegint el llibre La batalla del Pirineu. Xarxes d'informació i d'evasió al Pallars Sobirà, a l'Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra ...

Quan sento dir que amb FRANCO ES VIVIA MILLOR em puja la pressió sanguínia. Tristament avui en dia ho diu algun jovent que no hi va viure. Crec que cal explicar la història cotidiana. Hi ha un fenomen que mostra la misèria del moment i com alguns, els que vivien millor  i s'enriquien. L'ESTRAPERLO , un fenomen del que sé poca cosa.  En el llibre d'Antoni Gelonch en parla en el seu llibre Quan érem lleidatans . Però hi ha llibres que estrictament no són d'història però aporten dades ben curioses. Estic llegint el llibre Partida de Grenyana. Present i futur de varis autors. En Francesc Terés recull la vida cotidiana de les torres de la partida, en la pàgina 93 ens diu: "Durant els anys de l'estraperlo, en la dècada de 1940, el camí que passa tocant al Molí de Cervià era una de les rutes alternatives que utilitzaven els que s'hi dedicaven. De matinada i de nit, era freqüent creuar-s'hi amb persones que utilitzaven bicicletes reforçades en l'estructura...

  Estic recollint informació sobre el laberint del Terror que fou la Comissaria del Govern Civil. Molta informació la tinc recollida en l'entrada anterior: La Via Laietana de Lleida: Comissaria del Govern Civil (I), Tortures a la Comissaria del Govern Civil (II), Més tortures a la Comissaria del Govern Civil ( III) Més Govern Civil: Els fets de maig de 1969  (IV) Si teniu més informació amablement informeu-nos. Moltes gràcies. Posem llum a la foscor. Llegint el llibre EL PSUC DE LES TERRES DE LLEIDA d'Antonieta Jarne i Pau Jubillà . Essencial!!! És la tercera entrada en el blog que recullo informacions que em sorprenent i vull popularitzar. En la pàgina 140 recull un article de la revista Nova Lleida que era la publicació del PSUC dels anys de 1971 al 1974: "El viernes, 17 de Marzo (1972), a las diez y media de la noche un grupo de trabajadores se encontraban tomando su cerveza en el bar "Francés" (1) cuando, de súbito, hicieron su entrada en el local un grup...

  Estic recollint informació sobre el laberint del Terror que fou la  Comissaria del Govern Civil.  Molta informació la tinc recollida en l'entrada anterior:  La Via Laietana de Lleida: Comissaria del Govern Civil  (I), Tortures a la Comissaria del Govern Civil  (II), Més tortures a la Comissaria del Govern Civil ( III) Més Govern Civil: Els fets de maig de 1969  (IV) Si teniu més informació amablement informeu-nos. Moltes gràcies . Posem llum a la foscor. Llegint el llibre EL PSUC DE LES TERRES DE LLEIDA d'Antonieta Jarne i Pau Jubillà. Essencial!!!  En la pàgina 110 recull un text autobiogràfic d'en Francisco Alarcón que ens detalla: "Como yo era de propaganda, tenía que entregar un paquete a uno de las minas de Seròs (1). Yo, aquella mañana cogí el paquete para traérselo que ya me esperaba por allí, y al cruzar dos urbanos me cogieron. Me cogieron el paquete, me llevaron a comisaría y estuve once días detenido. El TOP (2) me puso en libertad po...

  Dibuix fet amb el chatGPT amb una text simulat Estic llegint el llibre El PSUC a les Terres de Lleida (1936 - 1986) d'Antonieta Jaume i Pau Juvillà . Llibre de lectura obligada. Hi ha dades que m'impressionen fortament. Decideixo explicar-ho en el meu modest bloc.  A la pág. 40 i 41 llegeixo que la primera expressió de la lluita antifranquista a Lleida la tenim el 26 de juliol de 1941. En aquella Lleida grisa, trista i atemorida va haver uns lluitadors antifranquistes que es van exposar fent una modesta pintada amb guix blanc en un mur amagat de l'avinguda dels Màrtirs (referència directa als morts del ban sollevat). Aquest carrer ha desaparegut en part. Anava paral.lel al riu Segre i a tocar als Camps Elisis. En una ampliació dels Camps es va incorporar  l'avinguda dels Màrtirs . Per cert, la carretera vella de Barcelona passava per aquí. La documentació detallada es troba l'Arxiu Provincial de Lleida en el fons del Govern Civil, Partes Comisaría de Policía 193...