Calaix de documents Joan Ramon Segura

Carles Gascón  Diari Bon dia, dl., 04/11/2024 A la primeria de novembre de 1944, ara tot just fa vuitanta anys, un contingent d’uns seixanta maquis antifranquistes fou expulsat del seu refugi de Cerneres, al peu de la solana del Cadí, en un fet d’armes que encara recorden alguns testimonis Situat al peu de la solana del Cadí, a 1.700 metres d’altitud, Cerneres és un nucli recòndit de cases disperses, actualment en ruïnes, estius breus i hiverns durs i inacabables. Ja des d’abans de la Guerra Civil, Cerneres es buidava a l’hivern i tots els seus habitants baixaven a Josa de Cadí o abandonaven la vall per guanyar-se la vida fora. La guerra havia passat una mica de llarg per aquestes terres. Només de tant en tant hi pujaven alguns milicians per buscar uns desertors que no trobaven mai. I acabat el conflicte, i també molt de tant en tant, eren visitats per una parella de la Guàrdia Civil de Sant Llorenç de Morunys. Explosiu plàstic a la foguera Cap a la tardor de 1944, però, el terme v...

  En Josep Serra Frigola ha estat treballant els Arxius Històric del Partit Comunista Espanyol. Cal destacar que els comunistes van saber recollir la informació de les seves accions i ho recollien en un informe que ha facilitat molt l'estudi. Els maquis de tendència anarquista (CNT-FAI) eren menys sistemàtics i costa més cercar informació rellevant. Molts dels obrers anarcosindicalistes no sabien llegir ni escriure per la qual cosa encara es va dificultar l'estudi dels seus moviments.  Val a dir que durant tota la mobilització del maquisard en la post-guerra la separació ideològica en la lluita antifranquista no fou tan radical com ho fou durant la Guerra Civil i en les partides podien conviure les dues tendències polítiques perquè el veritablement objectiu era enderrocar la dictadura franquista. En Josep Serra no detalls gaires dades històriques al voltant de Tuixent i Lavansa per la qual cosa podem fer la hipòtesi que la majoria dels maquis que es van moure pel terme serien ...

En el llibre El maquis anarquista de Ferrán Sánchez Agustí trobo referències al maquis PERE OBIOLS que es nascut al Sorribes. Crec que ajuda al posar un gran de sorra en el desert de la maquilogia.  Pàg 96 -97: " Pere Obiols Ribó ( Sorribes de la Vansa , Lleida, 23/4/1911), en marzo de 1949 acompañó hasta la frontera al herido Josep Sabaté (1). Estaba casado con Ramona Bonet por tanto, era cuñado de Miquel Bonet Guitart (2). Personaje boscano y polifacético, carbonero, bracero, herrero, obrero de aserradora, contrabandista, actuó de guía de la guerrilla a pesar de padecer reuma en la rodilla izquierda. Conocía bien las montañas, pues vivió a caballo de Berga y Fórnols del Cadí. No pudo acogerse al indulto del Año Santo porque con anterioridad penó en la Modelo del 5 de febrero de 1943 al 26 de setiembre de 1944 tras ser condenado a 20 años y un día por «rebelión militar». Combatió voluntario con la Tierra y Libertad en la ermita de Santa Quitèria y en el Carrascal de Huesca. Le ...

Amb motiu de la festa major (2025) tinc ocasió de parlar amb en Salvador Cortina. Xerrem a la terrassa del bar del Cortina. El context no és el millor ja que hi ha forces converses laterals i ell parla força fluix. L'entorn no ajuda però hi ha aspectes inèdits que vull transcriure malgrat que poder no he entès massa bé els detalls. Crec que he de fer una conversa amb millors condicions i repreguntar alguns dels aspectes. En Salvador és nascut l'any 1929, té una conversa coherent, té bona memòria i participa activament. El drama de Sant Salvador d'Adraen : El primer que em parla és que durant la Guerra Civil, al setembre de 1936, pels boscos del Fiter va haver una colla de 130 persones que volien passar la frontera, caldria pensar en gent de dretes o religiosos. Anaven guiats per passadors. Li pregunto si eren de la Coma - algú me n'havia parlat, però ell insisteix que eren de Sant Llorenç. Estaven fent temps perquè havia plogut molt i el riu Segre baixava amb molta aigu...

Primer de tot i bàsic, crec que hem de ser "madurs" i entendre la història a part de la nostra percepció ideològica i de la percepció familiar del conflicte armat. Puc entendre que NO és fàcil però necessari per fer MEMÒRIA HISTÒRICA. En les següents anotacions apareixen els noms dels nostres padrins. El curs de la història els van fer circumstàncies que no podem analitzar des de l'òptica actual de les coses. Demano no ser subjectiu, sinó ser el màxim d'objectius en la lectura d'aquest extracte de les actes de l'ajuntament de Tuixent. Vaig decidir llegir les actes de l'ajuntament del poble de Tuixent (Alt Urgell), poble on tinc un fort arrelament emocional . Va ser una lectura agradable ja que podia entrellaçar aprenentatges teòrics de la Guerra Civil amb el dia a dia. Poso noms però sempre des del respecte a tothom. En color lila escric valoració de/explicacions particulars meves. En color verd lletres o paraules que no puc arribar a comprendre. La tasca ...

Tuixent . A la vora de la cruïlla de la carretera a la Seu d'Urgell hi ha un tancat quadrangular, uns 50 metres damunt l'asfalt. No hi ha un caminoi per arribar-hi, resta totalment abandonat. No té ni nom massa conegut...afortunadament descobreixo que era el Cementiri Nou, cementiri Maçó i també per Cementiri Protestant. Els noms són ben atractius per cridar la meva curiositat. Pregunto...diuen, diuen...que hagué un americano (un del poble que va marxar a Amèrica a fer diners. A Argentina? Un país on van anar molts de la vall ( veure vídeo molt interessant sobre el tema ).Sembla ser que li va anar molt bé. Millor que els de cal Tomàs que també la seva casa és coneguda com cal Americano.  Bé, doncs aquest indiano va tornar al poble. Es devia haver convertit en massó o protestant. Per aquest motiu es va fer construir un cementiri diferent del catòlic. Sembla ser que finalment va morir a Barcelona i fou enterrat a la capital catalana, per la qual cosa no hi ha ningú enterrat en a...