ESTRAPERLO A LLEIDA

Quan sento dir que amb FRANCO ES VIVIA MILLOR em puja la pressió sanguínia. Tristament avui en dia ho diu algun jovent que no hi va viure. Crec que cal explicar la història cotidiana. Hi ha un fenomen que mostra la misèria del moment i com alguns, els que vivien millor  i s'enriquien. L'ESTRAPERLO, un fenomen del que sé poca cosa. 

En el llibre d'Antoni Gelonch en parla en el seu llibre Quan érem lleidatans. Però hi ha llibres que estrictament no són d'història però aporten dades ben curioses.

Estic llegint el llibre Partida de Grenyana. Present i futur de varis autors. En Francesc Terés recull la vida cotidiana de les torres de la partida, en la pàgina 93 ens diu:

"Durant els anys de l'estraperlo, en la dècada de 1940, el camí que passa tocant al Molí de Cervià era una de les rutes alternatives que utilitzaven els que s'hi dedicaven. De matinada i de nit, era freqüent creuar-s'hi amb persones que utilitzaven bicicletes reforçades en l'estructura i fins i tot amb gruixuts radis a les rodes per carregar més pes, transportaven enormes sacs de pa comprat a Alcoletge per vendre'l a clients més o menys fixos de Lleida. De tant en tant els inspectors de la Comisaria de Abastemientos y Transportes, acompanyats d'agents de l'autoritat, els interceptaven i els intervenien la mercaderia; però això no passava gaire sovint perquè generalment rebien informació "confidencial" dels llocs on s'establirien els controls i llavors variaven la ruta. Naturalment els "àngels de la confidència" no deurien anar mai escassos de pa."

També a la pàgina 115 ens parla d'una anècdota familiar i del personatge de pel.licula Pedro Martínez Amperi:

"Una nit ell (Pedro) i el pare foren protagonistes d'una arriscada aventura. Havíem acabat de batre i tot i tenir amagats a la torre uns sacs de blat, no hi havia manera legal de fer farina per dur-la al pastisser i bescanviar per pa. (Eren el temps en què el pa i tots els aliments anaven racionats i molt escassos. El blat de la collita s'havia de lliurar al Servicio Nacional del Trigo, organisme encarregat de recollir-lo i pagar-lo al pagès a un preu misèrrim, el preu anomenat "de taxa", a la qual cosa ocasionava que qui més, qui menys, tothom fes alguna trampa per guardar-ne al menys per consum propi. Doncs bé, aquella nit del mes de setembre, després de sopar sortiren amb el carro carregat de feixos de branquilló de llenya. Bé, això és el que aparentment duia el carro, però el que només els dos carreters sabien era que a sota la llenya hi anaven camuflats uns quants sacs de blat. Amb aquella càrrega clandestina anaren al Molí de la Nora, oficialment clausurat i precintat per la Comisaría de Abastecimientos y Transportes però que a les nits es desprecintava curosament i, després de moldre les hores nocturnes, al matí següent tornava a lluir el precinto per si passaven a comprovar-ho els d'Abastos, com vulgarment se'ls anomenava (1). De bon matí els noctàmbuls traginers ja havien tornat amb quatre saques de farina de cent quilograms, els feixos de llenya tornaven a estar apilats al llenyer i la iaia Carme es posà a pastar una fornada de pa que es va anar a coure en un forn clandestí d'una torre de la partida. I que no era aquell pa que costava tantes suors!"

"(1) És de suposar que si els inspectors d' Abastos haguessin volgut filar prim haurien pogut descobrir aquell i altres enganys típics de les èpoques de corrupció. Era corrent que els funcionaris es deixessin tapar els ulls amb algun billet de banc o alguna cosa que s'hi assembles".

Per saber-ne més: Estraperlo a Lleida (1)