EL MAQUIS DE LES TERRES DE PONENT (3): LA FRANJA

Sóc net de passador de maquis i no em puc estar obsessionat en els oblidats dels oblidats que van mantenir la lluita contra Franco malgrat haver perdut la Guerra.

Torno al llegir el llibre Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la Mort del Caracremada de Ferran Sánchez Agustí. Decideixo prendre algunes anotacions per veure l'extensió geogràfica del moviment maqui. En aquest cas ho faig recollint anotacions de la Franja i comarques properes ja que les terres de Lleida tenen molta relació amb els veïns geogràfics.

Altres entrades referents als maquis:

Els maquis a les Terres de Lleida (1)

Els maquis a les Terres de Lleida (2): Montsec

Maquis a Cèrvia de les Garrigues?

Què feia la Legió a Almacelles?

Els maquis a Tuixént 

La tardor de 1944 hi hagué escaramusses amb tirotejos, detencions i morts, i es detectà la presència i es produïren ocupació de per part de partides guerrilleres a Aragüés; Arañones; Ardisa, on el juny de 1947 assaltaren l' Ajuntament i se'n van endur diners i una màquina d'escriure, Asin. Barbastre; Benavarri; Beranui; Biel; Biescas; Broto: Gandainos: Casp; Cinco Villas: Ena: Erdau: Erla: Ermita de Yerbol: Bers Esplús, Espuña; Fiscal; Fraga, El Frago; Fuencalderas; Gruas; Heche. Hoz de Barbastro; Isàvena; Lafortunada; Leciñena: Longás, Lama Mianos; Murillo de Gállego; Ondués; Orés; Palo: Peleniño: Peñalba: Pina de Ebro; la Pobla de Roda; el Pont de Montanyana; Porresne, Portazgo de Tramacastilla; Pueyo de Jaca; Robres; Roda; Sabiñánigo; Santa Cilia de Jaca; Sierra Gallardón; Uncastillo, Undués Pintano: Urdués; Villafranca de Ebro, i Vara.

Pertanyents a les brigades B, X, 21, 468 i 565, els invasors registraren minim de 42 morts entre Canfranc (7); Lespuña (2); Esplús (4); Castejón de Valdejasa (2); Broto (1); San Julián de Basa (2); la Pobla de Roda (1); Erdau (1); la vall de la Fueva (5); Torrero (16 afusellats); Lafortunada (1), i Senet (1). Fan 49 morts sumant-hi els de Blecua (un mula); Castejón de Valdejasa (un guàrdia civil); Erdau (un soldat d'accident); Vall de Lierp (una mestra i un ciutadà); Morillo de Montclús (un soldat), i Lafortunada (un guàrdia civil)...

...A la Pobla de Roda hi enterraren un maquis. El 3 de novembre de 1944 detingueren dos guerrillers a Salvatierra. El 5 de novembre un grup de cinc maquis, atacat per 44 civils de Camporrells a Valldellou, prop del pantà de Santa Anna, abandonà armes i escapă. La 468 Brigada, infiltrada per port de Benasc, dividida en seccions i grups arribà prop de Salinas de Naval, Graus i Benavarri, però el mateix dia una altra secció d'aquesta brigada tornà a França pel port de Bielsa...

 ...L'11 de novembre guàrdies civils de Montsó mataren a Esplús quatre guerrillers, en capturaren dos i uns altres dos resultaren ferits greus. (Vaig poder localitzar el lloc on va passar aquí). A Tolva s'escaparen dels maquis dos guàrdies civils que havien estat detinguts prop d'Àger després d'un tiroteig.

En un poble proper a Benavarri s'organitzà un entusiàstic míting d'alliberament. El 16 de novembre de 1944, mentre perseguien un nombrós grup de 100 maquis, morí un veí de Blecua que guiava la Guàrdia Civil...

...A Erdau morí un maqui i un soldat desnucat..

... Després de pujar en unes vagonetes aèries de les mines de Bentaillou, prop de Sentein (Ariège), entraren el 4 d'octubre caminant de nit, carregats com a rucs i nevant. El 12 d'octubre arribaren a Hospital de Sant Nicolau dels Pontells, (aclariment, Hospital de Viella, boca sud del túnel de Vielha) als caps de la vall de Barravés. Aquí havien de donar als 350 presoners republicans que hi treballaven ma de les dues Sten i una de les dues pistoles que portaven cadascú però, en lloc d'unir-se'ls, els presos s'escaparen, per por alguns, i altres perquè van pensar que eren policies que els posaven a prova per veure com responien. Agafaren tiberi de l'economat i menjaren a l'hospital després de signar les compres realitzades amb un segell de la brigada. Abandonaren l'hospital cap a Vilaller i llavors s'assabentaren que pujaven 14 camions i tres cotxes amb forces del Govern provinents del Pont de Suert. Deixaren en llibertat un capità i uns soldats capturats a Senet, on caigué ferit de mort Elies Piquer (Casp, 1927), enterrat a Benasc...

...La 21 Brigada es retirà per San Juan de Plan, amb altres grups provinents de Fonz, Estadilla i Calasanz, per serra Cotiella, Gistaín Hospital de Gistaín i el port de Plan fins assolir Saint-Lary-Soulan e 5 de desembre. Després foren traslladats amb autocars cap a Montréjea per aquesta brigada amb només dos ferits, dos abandonaments i cin Toulouse perquè informessin d'aquells dos mesos d'aventura, saldad morts. Havien ocupat més de 10 pobles del Valle de la Fueva Compartiren taula, ballaren, jugaren a cartes o al frontó i mitinejare pel retorn de la democràcia i la llibertat. Reivindicaven la convocatòr Donaren visques a UNE. als guerrillers i a la República als pobles de Bacamorta; Campanué; Castanesa; Formigales; Güetas; Merli; Morillo de Monclús; Navarri; Pallaruelo; les Paüles; Rañín; Solipueyo; Tierrantona i Viu.

Al combat de l'era de Pardina, a Morillo de Montclús, en què feriren quatre soldats i en mataren un, els governamentals van matar al seu torn Antonio Alajarín Paredes (tingué una filla occitana); Esteban Torres, i Enrique Aguado: un valencià, un extremeny i un català. Els van enterrar nus.... José Lalueza Castillón, rector del Valle de la Fueva conegut des del sermó del sepeli d'aquells guerrillers com «el cura de los maquis», digué: «Su comportamiento en el poco tiempo que llevan en este valle de la Fueva es ejemplar. Ni un gesto, ni una palabra contra los sentimientos de mis feligreses ha salido de ellos. Gratos recuerdos tenemos de los guerrilleros. Lamento no poder decir lo propio de las fuerzas del Gobierno», perquè els registres domiciliaris foren d'una brutalitat desproporcionada. Però els maquis havien burlat els escorcolls amagats entre pallers, bots i pasteres. El capellà convida a orar per aquells caiguts anònims, encoratjà al bon comportament entre germans espanyols i també augurà que arribaria un dia en què s'homenatjaria aquells cinc espanyols morts per un ideal. El 5 d'octubre de 1986, l'AAGE Catalunya inaugurà la placa recordatòria del combat.

LA VALL DE LIERP

La vall de Lierp és una ruralia avui gairebé desèrtica situada a la Baixa Ribagorça, al peu del Turbó, al partit judicial de Boltaña, formada pels pobles i caserius de Paderniu; Piniello; Pociello; Pueio; Roperós; Serrat, i Eixea, cap del municipi. Fet i fet, unes 22 cases. La tardor de 1944 l'habitaven més de 150 persones. Josep Garantó (1928), natural d'aquesta vall, avui veí de les Borges Blanques, recorda com els soldats van matar per error, creient que formava part del maquis, la seva mestra Victorina Sasó Palacio, que pujava d'Osca. Un altre veí d'aquella vall, el Sort de Calvera, morí prop de Serradui. Circulà la versió que l'havien mort perqué rodava sense temor ni precaució, però com que a tot arreu s'establí toc de queda, moríen no saber el sant i senya.

Josep Garantó recorda aquells maquis com gent educada, ben equipada, que no van robar res que ho pagaven tot. Alguns veïns de la vall que havien fet la Guerra Civil s'admiraren de la qualitat dels seus naranjeros.

EL SOBRARB

El 29 d'octubre la Brigada X, uns 300 homes comandats per l'aragonès Bernardino Taratiel, mort a presó el 1946, entraren pel port d'Urdiceto cap a la vall de Pineta. Havien de contactar amb la 204 Divisió, però el dia abans aquesta unitat s'havia retirat ordenadament de l'Aran. La brigada ocupà Lespuña, on patí dos morts i cinc ferits...

... (Eugeni Vila Casellas) Caigué pres quan intentava buscar per transportar al seu germà ferit. Era cunyat de Benigne Cunillera Torrent (1914), de cal Duc de Bellvis (Lleida)... El condemnaren a 20 anys i en complí 12 i sis mesos. Sortí de presó el 1957, i té dos fills. Explica:

Teniem molta il·lusió per tornar a casa i esperàvem que el poble respongués, però aquí no se sabia res de la Guerra Mundial. Una de les nostres missions era controlar l'ordre públic perquè no es produissin venjances de la Guerra Civil. Estàvem convençuts que els aliats acabarien enderrocant Franco, però la realitat va ser una altra: la repressió, la misèria. La gent vivia espantada i terroritzada, només pensant què podria menjar...

Mentre que la meitat de la Brigada X aconseguí tornar a França, T'altra meitat caigué presonera. Domingo Martínez Malmierca i Félix Plaza Posada arribaren a Madrid, però els executaren en 1946 perquè havien participat amb José Vittini a l'assalt del local de FE a Cuatro Caminos en què moriren dos joves fletxes.

També al Sobrab, un contingent d'uns 300 guerrillers, probablement de la 186 Divisió, entraren pel port d'Urdiceto i baixaren cap al coll de la Cruz de Guardia. En silenci i en fila índia davallaren entre els prats de Serveto i Senés, passaren pel peu de Las Torres (unes columnes quaternàries dames coiffées sense barret- molt emblemàtiques de las Devotas. Aquesta divisió, si bé com la resta de penetracions pels d'aquell racó del Sobrarb), vorejaren Sin i Saravillo, i assoliren el congost Pirineus (exceptuant la de l'Aran) eren maniobres de distracció, tenia com a teòric objectiu d'una banda controlar tot el sector existent entre el Cinca i el Cinqueta....

...A Isavarre, un maquis es disfressa de pagés, agafà un cabàs i es posà a sembrar amb altres agricultors. A la Pobla de Roda, els guàrdies civils volien que sepultessin al mig d'un camp un guerriller mort, però l'alcalde el va fer enterrar al cementiri. A les Viles del Turbó, quan marxaren els maquis, es van acomiadar de l'alcalde, amb el qual havien conviscut cordialment durant aquells dies. A Lespuña, els guerrillers, procedents dels monts de Badaín, van atrapar un home que coixejava: era el rector que s'havia torçat el peu escapant per una finestra. El metge de la partida l'hi enguixà i el convenceren que aquells rojos no eren tan dolents com els pintaven.

A Llert, un pagès preguntà a uns maquis que buscaven: «¡A Franco!», li digueren que no el coneixien, ni l'havien vist mai, ni havia de venir. ..

En una masia del barranc de Quatrecols, prop de Graus, uns regulars atraparen un grup provinent de Camarasa a les ordres del tinent Felipe Molero. Els marroquins començaren a despullar-los, però el capità Contreras colpejà els seus homes amb un pal i ordenà que els respectessin. Els van portar ligats per Peralta de la Sal i Binèfar fins a Saragossa.

A Bacamorta, el metge. de la brigada guerrillera operà feliçment les angines infectades d'un infant. A Villacarli morí una dona infantant. Els maquis baixaren de la muntanya a donar el condol a la família i el rector marxà esperitat quan arribaren, però l'endemà tornà vestit de paisà i tapat amb un passamuntanyes per recollir el santíssim. Una dona el reconegué i el saludă, amb la qual cosa el va delatar involuntàriament. Els maquis se'n van adonar i s'enfadaren, però acabaren explicant al mossèn que no farien res a ningú, que podien estar tranquils. José Abad estava oficiant a Ballabriga. Advertit de l'arribada dels guerrillers, no acabà la missa i escapà perquè temia alguna represàlia, ja que havia estat capellà castrense, però no succeí res.

La quitxalla es familiaritzà tant amb maquis i guàrdies civils que, en lloc de jugar a lladres i policies, indis o americans, durant anys jugaren a maquis i civils. Fins i tot en una masoveria de Monesma, en certa ocasió, van tenir guàrdies civils al menjador i guerrillers en una altra cambra de la casa.

Un jove guerriller sense experiència es lliurà als afores de Morillo de Montclús a una patrulla. Un cop desarmat, el van tenir tot un dia sense botes i vestit amb calçotets i samarreta.