Calaix de documents Joan Ramon Segura

El llibre ¡ Muera la Muerte! España 1936-1939  de  Juan Ramoneda Vilardaba  de l'Ediciones Lectio es d'obligada lectura per tenir una visió enlairada de la Guerra Civil des de l'aire. Me'l va regalar la meva tieta Maria Mercè que va conèixer personalment a l'autor a l'antiga URSS. Aquí he descobert que a la Guerra Civil havia hagut un camp d'aviació a la localitat d'Almenar . No el tenim encara localitzat però es fàcil d'imaginar que estaria al secà que hi ha a ponent (Pla del Fenollet, Pla d'Aubarrells, Pla del Sas,...). En Josep Forns ens fa aquesta aportació:  El Camp d'aviació d'Almenar estava situat a la partida del Sessalt, en el pla més elevat i segurament que, estratègicament en el lloc més idoni del terme. Estava envoltat pel camí de la Unilla i el pendent que dóna a la Plana. Relativament a prop de la població. Tenia forma quadrada, amb dues pistes que es creuaven per la part central, cada una de 1.400 metres de llargada. A l

Doncs si, la Legió es va establir durant un temps a Almacelles ? També ho va fer a la Casa Gran de Sucs , o, darrerament he descobert, que igualment van estar a Balaguer va haver una companyia de soldats (legionaris?) a la fàbrica Espart Ticó (destruïda l'any 1982)... El cobert del Cerdà a l'esquerra del Vilot Resulta que les terres de Lleida era transitada per força grups de maquis que procedien de la frontera francesa. Mercè Barallat en el seu llibre Repressió a la posguerra civil a Lleida (1942 - 1945) parla que en alguns indrets on va haver un veritable estat de guerra. En el llibre recull molta informació interessantíssima. Segurament l'ofensiva de la Vall d'Aran és el lloc més estudiat i conegut. Tambe hi ha el llibre de Ferran Sánchez titulat: Els maquis al Montsec q ue ens aporta moltes dades sobre l'estada dels maquis a les muntanyes ponentines. Mercè Barallat ens parla de la transcendència del moviment guerriller als voltants de l'Alt Urgell (per

Es la casa del fons amb la porxada del primer pis L'Oscar Lalana m'obre la curiositat al voltant dels temes d'Almacelles (el meu poble natal). En sap un niu i ho viu amb apassionament. En l'entrada Almacelles, la capital del front del Segre , explico breument que Cal Cubano fou la casa residencial del General Moscardó , però em passa informació sobre la casa i sobre el seu propietari. Recordeu que durant els nou mesos d'ocupació franquista de la vila, la casa fou espoliada pels militars. QUI CONSTRUEIX CAL CUBANO? La història d’aquesta casa comença amb les vicissituds de tot un personatge. La història d’un almacellenc d’adopció que, per la seva transcendència en l’imaginari dels almacellencs i almacellenques de tota una època, ens consta que fou un dels millors i més reconeguts constructors de l’Almacelles de principis de segle XX. Parlem de l’ Asensi Peiró i Fontova, més conegut com l’Indiano o el Cubano d’Almacelles. QUI ÉS ASENSI PEIRO? L’ Asensi Peiró i Fontov

Fotografia suposada de la Pepita Radigales que fou enviada al seu pare al front. A la part del darrera hi  ha escrit el seu nom Marcelino. Arxiu familiar. En totes les famílies hi ha espais de memòria familiar no massa evidents que romanen emboirats en el calaix infantil. M'ho van explicar quan era un marrec però amb els anys el disc dur ha anat colmatant la informació i ara resta entre la llegenda i l'oblit.  Aquest és el cas de la meva tieta Pepita Radigales Ortiz . Va morir de petita. Va morir amb només 9 mesos. Buscant informació del meu padrí i la Guerra Incivil hi ha un moment que m'he d'enfrontar amb la recerca de la tieta que no vaig tenir mai. El seu pare Marcelino Radigales Marsol  (el meu padrí matern) no l'arriba a conèixer ja que estava militaritzat en el front de Madrid defensant la II Republica. El matrimoni Marcelino Radigales Marsol i Anita Ortiz Raluy han anat a viure a Almacelles. Apareixen en el cens de 1935 que viuen en el carrer Campolons núm