1.-
COM DESCOBREIXO I M'ENDINSO EN ELS BRIGADISTES POLONESOS QUE VAN DEFENSAR LA CIUTAT DE LLEIDA?Fa uns anys desconeixia totalment que en la defensa de la ciutat de
Lleida - en l'anomenada
batalla de Lleida - havia hagut brigadistes internacionals. Els lleidatans desconeixem tristament el coratge, a nivell de donar la vida, dels Brigadistes que van venir a defensar la nostra ciutat contra el feixisme. La primera noticia que vaig tenir va ser gràcies al malguanyat i mil cops enyorat
Miquel Abat de Sucs (vam perdre una pàgina molt important de la nostra història local). Vam descobrir que a la Saira (Almacelletes) havia
dos polonesos enterrats en una antiga trinxera.
L'any 2020 es posa en contacte amb mi Inga Oleksiuk, neta de Mihail Oleksiuk que cerca informació sobre el seu padrí. M'explica que segons la tradició familiar fou ferit a la batalla de la Cerdera - ja explicaré posteriorment aquest terme que acabo d'inventar per explicar els combats que allí es van produir. Fou traslladat a un hospital (caldria suposar de la ciutat de Lleida). Ella em posa en contacte amb Heronim Galdamez, portantveu de els brigadistes internacionals polacs (Stowarzysenie Ochotnicy Wolnosci).
Amb Oscar Lalana de l'ajuntament d'Almacelles treballem per la dignificació de la fossa polaca. Es posa en contacte amb nosaltres el periodista Emili Bella del diari El punt. Tornem al tossal de la Caperutxa de la Saira. També assisteix a la trobada (Jeronim, Oscar, Emili) Joan Rovira que segurament és que millor coneix els combats de la Cerdera.
2.- ANTECEDENTS DEL COMBATS - APUNTS AUTOBIOGRÀFICS:
En Jeronim Galdamez, em passa un text impressionant. Es tracta de l'autobiografia de
Józef Ziółkowski que ens ajuda a entendre la situació previa al combat de la Cerdera:
El 29 de marzo, nuestra brigada se trasladó de nuevo en vehículos a la zona de Borjas Blancas. Estábamos constantemente en alerta. Al día siguiente estábamos en Mollerusa en reserva para la defensa de Lleida. La situación era crítica. El enemigo atacaba constantemente nuestras primeras líneas. Vimos cómo grandes grupos de soldados españoles se retiraban por la carretera de Lleida. La retirada enemiga pronto se convirtió en pánico. Los soldados republicanos huían no sólo individualmente sino en grupos enteros. El Batallón Dabrowski estableció patrullas a lo largo de las carreteras para detener a los soldados y oficiales atrapados en este gran pánico sin precedentes. Pero nadie fue capaz de detener esta avalancha de soldados, que abandonaron sus trincheras, y algunos también sus fusiles, y huyeron. Al huir, aumentaron aún más el pánico. Mientras tanto, el enemigo, armado hasta los dientes y con una enorme ventaja técnica, avanzaba constantemente, ocupando una y otra vez nuevos asentamientos y ciudades. Las brigadas internacionales y las magníficas y valientes divisiones españolas de Lister, Modesto y Campesino intentaron tapar los huecos creados en el frente, detener a las tropas fascistas, pero fueron incapaces de mantener todo el frente aragonés. El 31 de marzo de 1938 tomamos posiciones defensivas frente a Lérida, en la carretera de Monzon.
Los batallones Mickiewicz y Dabrowski toman posiciones en el flanco izquierdo de la división del Campesino, mientras que los otros batallones Rakosi y Palafox permanecen en reserva. Del 1 al 2 de abril de 1938, los fascistas rompen el frente y amenazan con ocupar Lleida. Incluso los cocineros y los cancilleres de nuestro batallón participaron en la defensa de esta ciudad. Quien podía llevar un fusil iba al frente a defender Lleida. Toda la brigada polaca se dirigía directamente a la línea del frente en coches y salía al contraataque. Mientras conducíamos por Lleida, una ciudad que llegó a tener unos 50.000 habitantes, observamos calles completamente vacías, montones de escombros de casas demolidas. A unos 4 km de Lleida, los batallones de nuestra brigada tomaron nuevas posiciones defensivas. En ese momento, nueve cazas Messerschmitt fascistas salieron de detrás de los árboles y las colinas y empezaron a dispararnos con ametralladoras. Varios soldados que no consiguieron refugiarse en las zanjas resultaron muertos o heridos. Yo también me encontré en un campo llano y abierto donde no había cobertura.
Las balas enemigas me alcanzaron. Recibí tres disparos en las piernas y luego una herida muy grave en la mano. Estuve a merced del enemigo durante unos 20 minutos bajo el fuego de los cazas nazis. Sólo después de que los combatientes se hubieran marchado, sobre una pierna, sangrando, llegué a la carretera. Allí vinieron corriendo hacia mí los soldados de Brigada Dabrowski y me llevaron al coche sanitario que estaba cerca, en la carretera. Aquí, en el coche sanitario, el miedo se apoderó de mí por primera vez, y no era tanto miedo a la muerte como miedo al cautiverio fascista. Las heridas me paralizaban, estaba indefenso, no podía moverme. Quería que el coche sanitario partiera cuanto antes. Sabía que el frente estaba interrumpido y que corríamos el peligro de ser rodeados en cualquier momento. Perder el conocimiento me salvó de estos pensamientos. Cuando me encontré en el hospital, ya no me acordaba. Cuando recobré el conocimiento, ya me habían operado por primera vez. Me la hicieron en un hospital de campaña. Más tarde volví a recobrarla en un hospital de Barcelona.
En Joan Rovira em passa els parts de guerra de les divisions franquistes que ens ajuden a comprendre el que va passar a la Cerdera. Davant tenien la 53 divisió dirigida pel General Jose Moscardó (Veure estada del general a Almacelles).
3.- ANALISI DELS MAPES POLONESOS DELS COMBATS( Què em passa en Joan Rovira):Comento els mapes que va localitzar als arxius soviètics sobre el tema. Els comento a continuació, observant els mapes de l'època i el mapa 1:10000 de l'ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). La toponimia que faig anar l'he tret principalment d'aquest darrer mapa accedint per la pàgina web http://srv.icgc.cat/vissir3/. Es tracta d'una observació personal i oberta a observacions d'altres companys/es.
Posicions de les posicions de la XIII brigada internacional ocupant el que denominarem genèricament els
Plans de la Cerdera: El
batalló Mickiewicz ocupa el sector nord, el
Dabrowski la zona central mentre que la
Rakosi (format principalment per hongaresos) i
Palafox ocuparien el sector meridional. Semblaria que estarien situats en el camí que puja
d'Alpicat a la
Cerdera. (
Camí d'Alpicat a Raimat). Aquests darrers van sortir a combatre decididament contra els feixistes sobre la 53 divisió. En el part de guerra de la 53 divisió parlen de tres contraatacs republicans que van causar fins a 600 morts. Sembla ser que pràcticament van desaparèixer aquests batallons en aquests sagnants combats que es produirien en l'altiplà on hi havia hagut els antic
polvorins militars de la Cerdera, i s'allarga fins
Serra Grossa i el
tossal de Vallseca. En el part de guerra citat es diu que la divisió 54 té per objectiu principal ocupar la cota de
Serra Grossa. Observeu que en la fondalda de Raimat hi ha dibuicades les unitats de tancs feixites. En la carena de les instal·lacions del Club de golf de Raimat hi ha dibuixa una pesa d'artilleria republicana.
Situació del batalló Dabrowki i Mickiewki a les 11 del matí del dia 2 d'abril de 1938. Observeu que els tancs franquistes (de la 53na Divisió) avancen cap als
plans de Malpartit (entre el que seria la vall de les Basses - actual camp de golf - i la vall de Pujol) mentre que en el primer croquis els situa a la carretera d'Osca. Hi ha uns primers enfrontaments en l'anomenat
Pla del Baró. Observeu que la
Cerdera ha estat ocupada per les unitats dels tancs.
A les 12 del migdia els combats al
Pla de Malpartit són més intensos. Sembla com si la Dabrowski combat decididament sobre les primeres línies franquistes. En el mapa estarien dibuixades les posicions de la BI ocupant els indrets més alts de la contrada. No sabem si podria tractar-se d'indrets on hi ha combats.
A les 18 h els combats franquistes s'intensifiquen sobre tots els sectors però especialment els situats sobre la
Cerdera, així com els plans de
Malpartit i
Almacelletes (
Saira). La primera companyia de la Mickiewki està combatint a
Almacelletes, la tercera companyia ho està fent sobre els
plans de la Rasa mentre que la segona ho fa sobre
Malpartit (sector est).
A les 22 hores hi ha combats puntuals davant de
Malpartit però les tropes del batalló Mickiewicz es repleguen sobre un punt de concentració (semblaria sobre el
Pla de la Vaqueria - la
Font i la
sèquia de l'Aguila) i marxarien cap a
Malpartit i
Villanueva de Alpicat (actualment denominat
Alpicat. La batalla de la Cerdera hauria acabat. Els combats continuaven a la ciutat de Lleida en l'anomenada Batalla de Lleida).
4.- PARTS DE GUERRA DE LA 53 DIVISIÓ (facilitat per Joan Rovira):
En la primera part del part es situen les tropes: Destaquen que els republicans estan situats en el quilòmetre 12 de la carretera a Lleida. El trobem en el mapa de la Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral de la 3a edición 1953. No hem pogut trobar el mapa militar que feien anar en aquella època però pensem que coincidirien. El km 12 estaria a tocar dels primers turons de la pujada a la Cerdera: De nord a sud: Ermita de Sant Josep de la Pleta (322 m.) - La Vallpleta (fondal 282 m.) - Les Morreres del Pare Montfort (321 m.) - Lo Racó dels Cigrons (fondal 285 m.) - Cota 314 - Carretera (fondal 274 m.) - Cota 314 - Cota 306 - Turó del Tibidabo (307 m.). Entenc que aquests tossals serien la primera línea sostinguts per una línea més homogéneas situades a la serra del darrera per on passava l'esmentada sèquia de Raimat. Alerta: les alçàries recollides aquí són les que apareixen en la cartografia actual i no les de la cartografia de l'any 1953.
Breu resum del part de guerra del 2 d'abril de 1938 de la 53 Divisió des de la prespectiva dels combats de la Cerdera:
Seguidament s'explica la posició de les forces franquistes. Per la carretera puja la 2a bandera de la Legió. Damunt seu (nord) va el 1r Tabor de Mehal, la de Tetuan. Sota, al sud, va la 1r Tabor de Mehal tocant-se amb la 54 divisió que puja en paral·lel. Recordem que la seva fita era la Serra Grossa, al sud del que genèricament anomenem el Pla de la Cerdera.(nom amb que es coneix aquest topà a Lleida però no apareix en la cartografia oficial).
Més darrera, però també al nord, va la 3a bandera de la Falange Espanyola, 3r batalló d'Aragó 17, una bateria de 105 mm.
Després parla de baixes (ferits i morts) que tenen els diferents banderes i tabors de Mehal. Acaba amb les condecoracions personals. Al final desenvoluparé aquest apartat.
4.- CAMINAR PEL FRONT DE COMBAT:
Com no podia ser d'una altra forma després de parlar amb el pastor Ramon de cal Muntañes (Alberg La Seira) vaig decidir recorrer la sèquia de Raimat on segons ell havia hagut els combats més forts. Ell em va indicar que segons els seus pares en aquest indret havia hagut una estesa de cadàvers. També em va explicar que quan ell era caporal i s'esplanaven els camps que ara són vinyes era molt freqüent trobar bombes d'aquells combats.
5.- POSAR NOMS ALS BRIGADISTES:
Estic treballant aquest apartat en una altra entrada a aquest blog. La meva base de documentació (llistes) són els que apareix a SIDBRIN
Companyia Naftali Botwin Llistat tret de SIDBRINT (
aquí): (En el lllistat hi ha 162 noms. Estava formada per jueus)
Brigada XIII/Dombrowski/Dabrowski (per més informació
aquí (En el llistat hi ha 1746 noms. Estava formada per polonesos)
Batalló Mickiewicz: Llistat tret de SIDBRINT (
aquí) (En el llistat hi ha només 26 noms)
6.-
DETALLS REFERENTS SOBRE LES BRIGADES DABROWSKI - MICKIEWKI: Article aparegut en el diari El Segre el 12 de desembre de 2023, escrit per Oscar Lalana:
7.- ON ESTANT ENTERRATS ELS BRIGADISTES?
Aquest és un dels temes més interessants del present treball. Caldria pensar que foren enterrats en els cementiris propers: Raimat i Alpicat.
He consultat sobre el cementiri de Raimat i m'informen que no hi ha constància que foren enterrats aquells dies.. Més curiós és el cas del cementiri d'Alpicat: Tampoc hi ha dades d'enterrament de republicans al cementiri vell. Els afusellats rojos eren enterrats fora del recinte. Si que hi ha enterrats 144 militars de l'exèrcit sollevat que podrien ser víctimes dels combats de la Cerdera.
8.- NOTICIES BRIGADISTES POLONESOS A ANDORRA:
En aquesta fotografia publicada en el diari Bondia d'Andorra apareixen Brigadistes Internacionals, la majoria polonesos, que han demanat ser protegits pel govern andorrà que els hi nega acollir-los. Finalment el govern francès soluciona la situació d'alguns d'aquests brigadistes possibilitant-los ingressar en la seva Legió estrangera. Proposta a la que s'acullen 12 brigadistes. Això ens indica que 14 (havia un total de 26). Aquesta informació està recollida en una comunicació que envia el perfecte de Perpinyà al govern espanyol.
La data també ens dona informació prou interessant, el 22 d'abril de 1938. Aquests brigadistes polonesos caldria pensar que van estar en la defensa de la ciutat de Lleida, concretament en la Cerdera i que després de l'escalabre de les seves posicions van fugir i es van declarar pròfugs i decideixen abandonar l'estat i passar a Andorra. En el text del Prefecte ja ens indica que els militars volen ser repatraits cap a Polònia però aquest no els vol acollir ja que han lluitat en España sense el seu permís.
(treball encara no acabat)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada