CONVERSA AMB EN SALVADOR CORTINA DE CAL TOU (TUIXENT)

Amb motiu de la festa major (2025) tinc ocasió de parlar amb en Salvador Cortina. Xerrem a la terrassa del bar del Cortina. El context no és el millor ja que hi ha forces converses laterals i ell parla força fluix. L'entorn no ajuda però hi ha aspectes inèdits que vull transcriure malgrat que poder no he entès massa bé els detalls. Crec que he de fer una conversa amb millors condicions i repreguntar alguns dels aspectes.

En Salvador és nascut l'any 1929, té una conversa coherent, té bona memòria i participa activament.

El drama de Sant Salvador d'Adraen:

El primer que em parla és que durant la Guerra Civil, al setembre de 1936, pels boscos del Fiter va haver una colla de 130 persones que volien passar la frontera, caldria pensar en gent de dretes o religiosos. Anaven guiats per passadors. Li pregunto si eren de la Coma - algú me n'havia parlat, però ell insisteix que eren de Sant Llorenç. Estaven fent temps perquè havia plogut molt i el riu Segre baixava amb molta aigua i calia esperar que s'assedegués per poder travessar-lo. El cap del Comitè quan es va assabentar va anar a la Coma - on ja havia carretera - i baixà fins a Sant Llorenç de Morunys on va agafar el cotxe de línia que el dugué a Berga. Es dirigí a la caserna dels Carrabiners per denunciar aquells pròfugs. Uns quants carrabiners es van desplaçar a Tuixent per detenir-los.

Mentre tant els pròfugs s'havien desplaçat fins a l'ermita de Sant Salvador d'Adraén, tot esperant que minves el cabal del riu. L'ermita de Sant Salvador està bastida en un indret estratègic ja que és el punt primer pas accessible a ponent de la llarga carena del Cadí i domina la ballada de l'Urgell. En el vessant septentrional hi ha una impressionant cinglera que tanca el pas fàcil. Els carabiners els van localitzar i els van donar l'alto. Els passadors, sembla que eren dos, es van escapar. També algun dels que volien fugir. Els carabiners s'ho van mirar mentre controlaven la resta del grup. El cap del Comité de Tuixent va agafar el fusell d'un dels carabiners i va disparar a un dels fugitius i el va matar. Després de la guerra el van voler detenir però va fugir a França.

Venjada ideològica::

En els mesos revolucionaris del Cop d'estat del 36 va haver famílies que van marxar davant el perill de perdre la vida en mans dels escamots milicians. Van marxar els de Cal Comella, els de cal Estevó. Penso aprofundir en aquest tema. A Tuixent no va haver morts. El Comitè va protegir al secretari municipal i un noi que havia estudiat al Seminari de La Seu que sabien que eren partidaris del cop militar. Tristament, quan va acabar la Guerra el secretari i l'ex-seminarista no van moure ni un dit per protegir els membres del Comité que els havien defensat davant de les milícies armades. Van haver d'estar detinguts un parell d'anys. En Jordi Picard em va comentar que el seu pare va estar detingut al camp de concentració del Castell de Lleida. Un aval hagués servit per sortir en llibertat del camp.

Li he preguntat per qui formaven el Comité. No em dona noms però si que em parla de cases del poble: Cal Polla, Cal Peritxola ... Caldrà concretar-ho millor. Caldria creuar les dades amb les anotacions que he fet de les actes de l'ajuntament de 1934 a 1942. Hi ha alguna contradicció.

Em comenta que al camp de la Raseda (¿?), damunt de Sant Jaume, .... una dona es troba a l'Artur Cortina que li diu, marxa perquè et ve a buscar la Guardia Civil. Avisat va fugir. Va anar cap a Josa i un passador del poble li va salvar la pell. No sé cap a on el va portar ni quan temps (Andorra?).

La seva Alcaldia:

Sembla que no li agrada parlar massa del tema. Va ser alcalde entre els anys 1944 i 1947. 

M'explica que els franquistes li van obligar a obrir un bar perquè els rojos anaven a un altre lloc. Van posar el nom de Bar Nacional, encara que algú em va dir que vna posar un cartell on posava Bar de la Falange. M'explica que aquests franquistes que li van fer obrir el local després no venien i s'anaven a l'altre. Es nota un regust en les seves paraules.

Els balls de la festa major:  Llancers - dels Globus.

Em parla que el ball dels Llancers el va recuperar el músic de cal Farré. Té una placa en la façana de casa seva en record del músic local.

M'explica en la festa major de l'any 1933, ell tindria 4 anys, van fer una ballada que ell encara recorda. Els dansaires es van lligar uns globus als peus. Van ballar una peça amb normalitat però en acabar es van dedicar a xafar els globus dels altres balladors. Em sembla que em va dir que va guanyar un membre del Comité.