EL SEXE A LES TRINXERES (II): EL DOCTOR FERRÀN SANCHO FONOLL

Arran de l'entrada anterior El sexe a les trinxeres (I) el bon amic Lluís Colomés em comenta una anècdota molt especial sobre la sexualitat al front.

És un recull del llibre La meva guerra del doctor Ferrán Sancho Fonoll, metge capità republicà. El llibre és una edició autoeditada amb només 4 còpies per als seus fills. Va explicar que l'escriptura de les seves memòries li va servir de teràpia davant de la tristesa que tenia pel dramatisme que va viure.

Parlo amb en Lluís sobre el doctor Ferran. És un personatge tan excepcional que decidim organitzar una xerrada al Centre excursionista de Lleida. Segurament el 13 de març. 

Aquí us passo d'algunes aportacions del llibre:

T’enivo (escriu en Lluís Colomés) un escrit que va fer el pare d’un amic meu (metge) que va estar de metge a l’hospital militar d’Alcanyís i en les seves memòries he estret un fragment del que va trobar al front d’Alcanyís:

"Epidèmia de Malalties de transmissió sexual

A Calanda (17Km d’Alcanyís) hi havia un centre per a malats veneris (blennorràgia i sífilis) que sempre estava ple. Amb les primeres columnes de la FAI que van anar al front d’Aragó, també hi van anar voluntàries que van contagiar a mig exèrcit. L’anada al front de milicianes de la CNT i les teories de l’amor lliure que impregnaven en aquells moments i en aquelles circumstàncies (front de guerra), hi va haver una veritable epidèmia de blennorrea i sífilis que obligava a enviar als soldats infectats als hospitals de la rereguarda. Això va provocar la necessitat d’incrementar les places hospitalàries i es va obrir un centre específic per aquestes malalties a Calanda. Com que els soldats no havien de fer llit voltaven tot el dia pel poble provocant aldarulls i aviat va començar a aparèixer dones del poble infectades. Això va provocar la protesta de les autoritats civils. Una altra cosa que es va observar va ser que contagi era via home - home, sense que hi hagués relacions sexuals homosexuals. Per 10 pessetes es demanava secrecions a un company infectat per tal d’auto infectar-se i així poder sortir uns dies de les trinxeres per rebre tractament. El comandament militar ho va acabar ràpid, va obligar a tractar els malalts a la mateixa trinxera sense cap possibilitat de poder ser enviats a l’hospital."