Calaix de documents Joan Ramon Segura

 Llegint el llibre GUIA DEL MAQUIS LLIBERTARI A CATALUNYA 1939-1963 de l'EQUIP MEMÒRIA. Un llibre molt complert i documentat on parla de maquis que campen per Lleida. Com posa el sumari crec que es pot obtenir més documentació Pàg.  467  Josep TORRES CUADRADO -Neix el 1925 a Lleida (Segrià). Fill del mestre, filòsof i periodista anarcoindividualista Josep Torres Tribó (1) i germà d'Hortensia Torres Cuadrado. 1939: Als 14 anys passa a França durant la retirada, És enviat a Rennes amb la seva mare i les seves germanes. Després és internat al camp de Bram, on coneix Raúl Carballeira Lacunza. Més tard, aconsegueix reunir-se amb sa mare i les seves germanes al camp de Ribesaltes. 1941: Després que el seu pare sigui deportat al camp de concentració de Mauthausen (on mor a la cambra de gas el 22 de setembre d'aquest mateix any), ell i les seves germanes són enviats per la mare a Barcelona, on són recollits per una tia. Josep Torres aprèn l'ofici i es converteix en orfebre e...

Llegint el llibre GUIA DEL MAQUIS LLIBERTARI A CATALUNYA 1939-1963 de l'EQUIP MEMÒRIA . Un llibre molt complert i documentat on parla de maquis que campen per Lleida. Com posa el sumari crec que es pot obtenir més documentació. Pàg. 205 Francesc CEBOLLA MARCOS (àlies) El Viejo Neix el 17 d'octubre de 1900 a Sant Jaume d'Enveja (Montsià). Resident a Amposta (Montsià). Membre de la CNT-Exili. 1949/JUNY: Als 49 anys, junt amb Baltasar González Pérez, Lorenzo López Noguero i tres guerrillers més no identificats, entra de França a Catalunya per Andorra. 1949/10-JUNY: Atraquen una sucursal de la Banca Arnús a Tremp (Pallars Jussà ), una sucursal del Banco Español de Crédito a Balaguer (Noguera) i diverses masies i abaten un membre del Sometent. Aconsegueixen arribar fins a Lleida, on s'apoderen d'un taxi.  1949/18-JUNY: El grup és sorprès per la Guàrdia Civil i, durant l'enfrontament, moren els tres guerrillers sense identificar. Francisco Cebolla Marcos és detingu...

Carles Gascón  Diari Bon dia, dl., 04/11/2024 A la primeria de novembre de 1944, ara tot just fa vuitanta anys, un contingent d’uns seixanta maquis antifranquistes fou expulsat del seu refugi de Cerneres, al peu de la solana del Cadí, en un fet d’armes que encara recorden alguns testimonis Situat al peu de la solana del Cadí, a 1.700 metres d’altitud, Cerneres és un nucli recòndit de cases disperses, actualment en ruïnes, estius breus i hiverns durs i inacabables. Ja des d’abans de la Guerra Civil, Cerneres es buidava a l’hivern i tots els seus habitants baixaven a Josa de Cadí o abandonaven la vall per guanyar-se la vida fora. La guerra havia passat una mica de llarg per aquestes terres. Només de tant en tant hi pujaven alguns milicians per buscar uns desertors que no trobaven mai. I acabat el conflicte, i també molt de tant en tant, eren visitats per una parella de la Guàrdia Civil de Sant Llorenç de Morunys. Explosiu plàstic a la foguera Cap a la tardor de 1944, però, el terme v...

  En Josep Serra Frigola ha estat treballant els Arxius Històric del Partit Comunista Espanyol. Cal destacar que els comunistes van saber recollir la informació de les seves accions i ho recollien en un informe que ha facilitat molt l'estudi. Els maquis de tendència anarquista (CNT-FAI) eren menys sistemàtics i costa més cercar informació rellevant. Molts dels obrers anarcosindicalistes no sabien llegir ni escriure per la qual cosa encara es va dificultar l'estudi dels seus moviments.  Val a dir que durant tota la mobilització del maquisard en la post-guerra la separació ideològica en la lluita antifranquista no fou tan radical com ho fou durant la Guerra Civil i en les partides podien conviure les dues tendències polítiques perquè el veritablement objectiu era enderrocar la dictadura franquista. En Josep Serra no detalls gaires dades històriques al voltant de Tuixent i Lavansa per la qual cosa podem fer la hipòtesi que la majoria dels maquis que es van moure pel terme serien ...

  Llegeixo el llibre Les Valls d'Andorra i els maquis antifranquistes de David Mas de l'any 1985. He fet còpia d'algunes pàgines per retenir-les: Accions dels maquis per les Terres de Lleida abans de l'Operació de la Vall d'Aran .... acabats els preparatius, penetraren les primeres brigades a primers del mes d'octubre de 1944, les números 3, 21, 402 i 468, que tenien com a missió (138) la seva penetració, com més endins possible, a fi de de la resta de les brigades de la Divisió, establint al mateix temps una facilitar, mitjançant sabotatges i fustigacions de reraguarda, l'actuació mena de cap-de pont. Malgrat que la intenció dels querrillers components d'aquestes brigades era d'avançar el màxim possible sense tenir cap contacte amb les forces d'ordre, no mancaren els enfrontaments. El 8 d'octubre un grup arribà a les rodalies del poble de Durro on mantingué un intens tiroteig amb un destacament de la Policia Armada. Malgrat que l'enfro...

Llegeixo el llibre Les Valls d'Andorra i els maquis antifranquistes de David Mas de l'any 1985. He fet còpia d'algunes pàgines per retenir-les: Pàg. 41, 42, 43, 44 i 45. "2.4 Els primers grups guerrillers a la província de Lleida Tot just es comprovà que l'oposició en terres navarreses precipitava el fracàs, es van buscar nous fronts. Totes les opinions s'inclinaren el Pirineu lleidatà. Una expedició d'uns dos-cents homes, prepera a Foix , hi inicià la penetració. D'altres grups, seguint la carretera de Tarascó a Aix-les Termes , es van concentrar a l'Hospitalet , a l'altre costa la frontera andorrana, penetrant fins i tot alguns d'ells al Principat d'Andorra. Els primers foren traslladats per carretera fins a la vila francesa d'Auzat , seguint la direcció Foix-Tarascó. Emparats als boscos, es varen concentrar junt a la línia de la frontera. El primer grup, d'uns 25 homes, penetrà dins Espanya des de les Valls d'Andorra, p...

L'any passat vaig fer el buidatge - dels temes que m'interessa clar - de l es actes de l'ajuntament de Tuixent . Parlo amb en Jordi Cebolla d'Albatàrrec i em comenta que l'ajuntament té digitalitzades les actes de l'ajuntament i hi puc accedir per internet a l'adreça https://albatarrec.cat/ajuntament/actes-historiques /. No em puc estar de consultar-les i fer un modest resum. Sospito que poso llum a la foscor i algú li pot saber greu. No es aquesta la meva intenció, ben al contrari, crec que cal tancar bé les ferides. El padrí pensava segurament ben diferent de jo i jo no soc responsable del que va fer en un temps que he classificat de convulsos. On tots es van creure tenir raó per agafar les armes. Els anys ens han demostrat que la violència no era la solució. Per desinfectar la ferida primer cal reconèixer els errors que les generacions passades van fer per no repetir-les. Perdoneu la meva reflexió personal que no bé massa al cas. En color lila poso les ...