COM SE LES GASTAVA EL TARDO-FRANQUISME ENCARA

 Per causes òbvies he preferit no esmentar el nom del protagonista ni la localitat perquè encara es viu i també els seus descendents als que no lesagradarà recordar/saber alguna de les dades que aquí explico. Escric aquest text des de la ràbia de saber com era aquell alcalde franquista.

Sempre l'havia tingut per allò que en deiem un home d'ordre, cristià, de dretes i per la seva condición d'alcalde li suposo una bona connexio amb el poder franquista. Segurament, era proper a la falange fascista.

Doncs resulta que sota d'aquella pell de corder cristià s'anagava un terrible llop. Estem parlant de l'any 1976. La sang del dictador encara havia d'estar calenta i el règim política imposat per les armes continuava vigente. En el nostre petit poble de muntanya era el destí d'una jove muestra. Durant aquell curs aniria a despesa a casa del nostre alcalde Malgrat que havia un pis per a mestres damunt de l'escola rural. Aquí comença el nostre drama. L'alcalde va abusar de la professora.

L'escandol calia acallar-lo i una comissio local va baixar a veure al gobernador civil, la mà provincial del cos franquista d'aquells anys. Calia callar el delicte. La solució no passava per sentenciar al culpable sinó de traure'l del càrrec i amagar el delicte. Aquesta era la justicia franquista. Es va anomenar un nou alcalde, la prioritat del cas va fer que fos alcalde un home de manifesta tendència esquerrana. Va ser durant dos anys el darrer alcalde franquista trist a dit.

El karma d'aquell batlle "malparit" se li va girar en contra en un home presuntament religiós:

Una filla va festejar amb un noi de família roja. El pare li va obligar a deixar al seu nuvi que va abandonar el poble i sembla ser que mai va tornar a enamorar-se. Van fer els romeu-julieta pirinencs. Per acabar el drama, la filla va quedar embarassada d'un contrabandista andorrà i va quedar com a mare soltera en aquells anys.

El seu fill, i hereu, va quedar-se conco. A la casa gran van llogar una dona cubana de pell fosca que tenía una filla. Doncs sembla ser que l'hereu es va enamorar d'aquella dona i la cosa podía anar endavan pero el pare franquista ho va impedir perquè no podía ser que la seva hisenda passes el día de demà a la filla d'aquella cubana. I així va ser com el fill es va quedar solter i sense descendència directa.

Una altra filla va esdevenir, a principi dels anys 80, lesbiana. Personalment no tinc res en contra de les eleccions de gènere que cadascú lliurement prengui, ho comento per contextualitzar el dolor familiar en saber aquella decissió sexual en aquella època més tancada de mides i en una familia d'ordre.

Poder ja que els franquistas no van saber Fer justicia, Deu poder va saber castigar aquell violador impune pel franquisme.