ALBATARREC: MEMÒRIES DEL PASSAT (PEPITA BIOSCA MONTULL) I LA GUERRA CIVIL

He llegit el llibre de Pepita Biosca Montull, editat per l'associació cultural Àgora. Un llibre de lectura ràpida, amb diferents ritmes d'intensitat, però de lectura obligada pels batarrencs/ques. Té molta informació per entendre el temps que ja ha desaparegut. Les properes generacions no podran arribar a copsar malgrat l'esforç de l'autora i de l'editorial. Jo em vaig fixar en els apunts que fa referència a la Guerra Civil, si més no, procurem que les properes generacions sàpiguin dades sobre el drama de la Guerra. La Peptia explica detalls de la vida social, de carrer, durant els anys del conflicte, sense voler explicar la guerra, però això té una frescura que personalment m'interessa. M'interessa aquest subjectivisme, sense matisos ideològics que entelen el conjunt.

CAMPANES:

Pàg. 31: Es detalla que les dues campanes de l'església foren despenjades. En caure al terra van fer un gran terrabastall que es va sentir des de la gent que treballava al camp. Van prendre les campanes per fondre-les i fer munició.

REFUGIATS:

Pàg.33  Als pobles arribaven refugiats de diferents llocs. Així "La Treseta i el Marcelino van portar al poble dues nenes, la Lina i la Teresina, amb la confiança que al poble estarien més segures". Després, quan arriba el front, les nenes estaven en perill i el seu pare, en Marcelino, les va tornar a portar a Barcelona. A la pàg. 188 hi ha una altra referència.

EVACUACIÓ:

Pàg. 33 i 34: En arribar el front al Segre, el poble va ser evacuat. "Van anar a parar a l'Eral d'Aspa". "Allí hi havia algun mas, i molts pallers, es van instal·lar com van poder, feia molt de fred" (preguntar on estan els Erals d'Aspa)

"Estàvem junt amb els de cal Gatuxtx, els Jaumetó i els de cal Tanca i d'altres veïns del poble". "Dormien tots junts amb matalassos i també amb palla a terra." " I amb molta por i resar molt, els bombardeigs eren més freqüents i aquells pallers cremaven tots, va ser un miracle que una d'aquelles bombes no caigués al mas."

"De l'Eral també van tenir que marxar, ja que era molt perillós, es van refugiar als pobles, els de cal Catxutx i els Jaumetons van anar al Cogul, a les eres, després a la rectoria del poble." "Després d'allí van anar a Vinatesa al mas del Xut, sols."

"Després van anar a Artesa de Lleida a la casa del poble, havia militars."

"A un jove militar, netejant el seu fusell es va disparar, ferint a la cara a la Josefina, va ser un bon ensurt, però la ferida no va ser greu, ells mateixos van curar-la."

"L'Elvia i el Joan .... estaven construint la seva torre (entenc que a Corbins encara que aquí no ho detalla) i el JOan, el seu marit, va agafar les bigues de fusta en un carro i va deixar-les en un lloc més segur pr por que no les cremessin" "Marxaven a refugiar-se a Torrefarrera" "Però al Joan algú el va denuncià, això solia passar. Dient que tenia armes, no era cert, però el van fer presoner. Uns bona amics, van avalar-lo i després van deixar-lo lliure"

Pàg. 34 "La família de ca la Pasquala va anar al poble d'Aspa, allí van passar molt temps. El Pepito els dies que podia, anava a Vinatesa a treballar la terra."

"... no podien arreplegar ni les poques coses que els havien quedat. No els deixaven passar, amenaçant-los de disparar, així moltes coses s van quedar a l'Eral d'Aspa" (De fet el llibre MAI MËS informa de la mort d'un baterrenc en voler anar a la seva casa d'Albatàrrec a recollir alguna cosa).

Pàg. 253 "van tenir que abandonar la casa, areplegar tot el que van poder amb el carro i la mula, i van anar a refugiar-se a l'Eral, en masos i poble que ara ja no recordo el nom" (Entenc que vol dir Aspa).

BOMBARGEIGS:

Pàg. 34 "Els bombardeigs eren més freqüents, estaven al refugi quan una bomba va caure molt a prop de la casa, quan hi van tornar, a dins ja no quedava res en peu. Van marxar a Sanaüja, els van acollir a una casa on també hi estava instal·lada la comandància." Aquí va nàixer la Rossita, filla de l'Angeleta.

ESTRAPERLO.

Pàg. 37: "Estàvem contens, tos els de la família estàvem vius, però això sí, amb molt misèria. Tot els hi havien pres o quasi tot, la casa es mantenia amb peu però a dins no hi quedava res, els mobles de la Montserrat, tot el que en quedava era un munt de cendra a la llar de foc. Els fils de l'electricitat havien desaparegut junt amb les parets. Això si, van trobar molta brutícia, molta."

Pàg. 38: "La Rosita era molt decidida i junt amb l'Angeleta varen fer estraperlo. Recollien ous, uns litres d'oli, una mica de farina... Amb unes cistelles ho portaven a Barcelona, anaven carregades, però dissimulaven com si no peses abans de pujar al tren, doncs els guàrdies, los d'abastos, podien multar-les era il·legal. Però a molta gent els servia per poder fer un centimet. Ho portaven en botigues que ja coneixien, ho canviaven per roba o d'altres prendes que necessitessin".

Pàg. 253 "La meva mare i la tia Rosita fent estraperlo, van poder tirar endavant".

MILITARS

Pag. 29: Fotografia d'en Tonet que fa la instrucció militar a Montjuïc. Guerra del 1936."

Pag. 34: "El Tonet i el Ramon del Jaumetó estaven lluitant al front".

Pàg. 39: "El Tonet ... l'havien ferit al front d'Osca, afortunadament la ferida no havia set greu. Ajudant a transportar ferits, quan un tros de metralla va ferir-lo a ell, va estar hospitalitzat a Lleida. Quan ja va estar bé, van enviar-lo a Còrdova, al Pozo Blanco". En acabar la guerra va tornar cap al poble sense se fet presoner."

"Així el Tonet va venir de Còrdova a Lleida, en un temps difícil i perillós. Va arribar a Lleida molt cansat i amb gana, va trobar un amic del poble, de Cal Moreno i junts van fer el camí a casa. Algú del poble va veure'l per Lleida, segurament a l'estació de tren. Van dir-li a la seva mare, ella agafa el fill petit, el Josep Maria i anà per la banqueta del canal per cercar-lo. Ell ja venia pel mateix camí, va costar una mica reconèixer-lo fins ben a prop, anava molt brut i esqueixat, els cabells llargs i la barba d'uns quants dies, també portava molts amics al damunt, tants que la roba quasi caminava sola (polls i puces)."

Pàg. 116: "Cal Pitrera....El Ton i la Carme, ell morí molt jove durant la guerra,"

DESTRUCCIÓ DE CASES:

Pàg 111 "(Cal Treto) "Van viure allí fins a la guerra, doncs durant la guerra hi va caure un obús"

"(ajuntament vell) Després de la guerra, els de Cal Seballo, mentre arreglaven casa seva." (explica les famñies que van viure a l'ajuntament vell, algunes per destrosses que van patir durant la guerra).

"(Dels padrins i els tiets) La seva casa també estava en reparació, doncs la casa del costat, Cal Vicento, van haver d'enderrocar-la a conseqüència d'haver rebut l'impacte d'un obús durant la guerra".

Pàg. 253 "Quan va acabar la guerra i van poder tornar a casa, la casa estava sencera, però no hi havia portes, ni llum, ni aigua. Els mobles estaven cremats, un munt de cendres era tot el que hi havia"

LA COL·LECTIVITAT:

Pàg. 145: "Cal Joanet del Tomàs, antigament, la Col·lectivitat. Un temps la van portar el Lluís i la Tereseta de Cal Fureta, també els de ca la Jovita, això abans de la Guerra".

FRENTE DE JUVENTUDES:

Pàg. 108 "(Les piques de pedra amb aigua) Estaven situades darrer del forn vell, Frente de Juventudes, després, i ara, un bloc de pisos".