ATEMPTATS DE LA ULTRADRETA A LLEIDA EN EL DARRER FRANQUISME

Llegeixo el llibre De la rebotiga al carrer de Mercè Ciutat i Maria Huguet. Parlen de dos incendis provocats en el local del Grup de Dones de Lleida en el carrer la Palma num. 17. Un es va produir el 6 de desembre de 1979. Van entrar pel balcó i van malmetre tota la documentació que tenien. A la paret van escriure: VIVA CRISTO REY!

Dies més tard van enviar un anònim a Anna Arribo insultant-les i tornant a amenaçar. En l'esmenat llibre hi ha el text íntegre.

El llibre també parla de l'atemptat de la llibreria Ancora. Cercant informació localitzo que fou atemptada dues vegades. El motiu principal fou que exposava llibres progressistes. Estava ubicada  a la plaça Catalunya. La llibreria pertanyia a Ventura Margo, membre del PSUC i sindicalista de CCOO, com compromès amb la lluita antifranquista.

Article de Ventura Margó, titulat Les últimes espernegades del règim publicat (podeu ampliar la noticia) en el diari El Segre (01-02-2018).  També podeu obtenir més informació al llibre Lleida, entre la Guerra i la Postguerra del mateix Ventura Margó. Pàgines 123 a la 126.

Ara bé, va oblidar explicar altres atemptats, entre els quals els dos perpetrats a la llibreria L’Àncora, de l’avinguda de Catalunya de la nostra ciutat. Aquella llibreria era coneguda per la gent que consumia literatura progressista, també ho era per la policia i els lacais del règim, que van castigar la llibreria per l’atreviment de posar a l’aparador llibres dels clàssics progressistes que, si bé no estaven oficialment prohibits, pocs llibreters gosaven exposar-los per por de rebre represàlies.

Una nit, de matinada, va sonar el telèfon: havien atemptat contra la llibreria. Vidres trencats, prestatgeries per terra, llibres esquinçats. A més, els terroristes van deixar una nota en un lloc ben visible en què es llegia: “La próxima vez no serán piedras.” 

El jove periodista Enric Bañeres, del Diario de Lérida, va escriure una petita nota en què informava del succés.

“Amparándose en las tinieblas de la madrugada, y burlando el eficaz servicio de vigilancia nocturna, un grupo no determinado de personas atentaron, por segunda vez, contra la librería L’Àncora de Lérida, propiedad de Ventura Margó.” Arrel d'aquest segon atemptat en Ventura va decidir tancar la llibreria.

Recollit en el treball de recerca: El cas de "La Higienica" - una metàfora de la transcissió a Lleida" de Sara Grau Pérez : "A la pàgina 4 del Diario de Lérida del 8 d’abril de 1973 es publica un article sense signar en què s’explica que “un grup de la ultradreta” havia apedregat a la matinada la botiga, trencant els vidres de l’aparador i fent destrosses. A l’article es menciona que era la segona vegada en un any que succeïa aquest fet. Fins i tot s’havien deixat notes contra el propietari de l’establiment en les que s’advertia que “la propera vegada no seran pedres”.

Els sindicalistes de CCOO Antonio Cantano (cal confirmar-ho)  i «Se pasó a pegarle una paliza a un tal Antonio Chacón, que estaba en CCOO. Francisco Moreno le dio un buen repaso", segons l'esmentat article Les últimes espernegades del règim publicat de Ventura Margo.

En el mateix article manifesta en Pacucho en un article aparegut a la revista Interviu: "Más tarde vino el atentado al dueño del bar Las Sirenas, a quien Juan Bosch le tiró dos cócteles molotov que había fabricado él mismo."

"También participé, junto con José Ramón Reñé, en el lanzamiento de dos cócteles molotov, que no llegaron a estallar, contra el chalet de un individuo del PSUC llamado Chema Palau y al que yo había cogido manía por ir diciendo por Lérida que yo era muy chuleta y cosas así."

"En la quema del chalet de Eulogio Vallina, en las dos veces que fuimos allí, estaba yo. ...... Lo de Vallina recuerdo que todo empezó porque él, que es hombre de CCOO, estaba pagado por gente de la Internacional para meter follones y tenía un chalet de 12 millones. Hizo un día un comentario despectivo respecto a mi hermano en el Ayuntamiento de Lérida, donde yo me encontraba trabajando. Por aquel simple comentario para mí ya se mereció que le quemáramos el chalet. Un día yo le expuse el asunto a Gómez Benet. Le dije lo cabrón que era Vallina y le fui calentando la cabeza hasta que se hizo. En la expedición, íbamos, además del propio Gómez, que dirigía, Enrique Suárez, Rafael Girón, Rico, Guillaumet, Reñé, Escribá y yo. Cogimos unos coches, fuimos a comprar gasolina, rompimos los cristales de una ventana para entrar al chalet, rociamos los muebles y todo lo que tenía dentro y le prendimos fuego. La segunda vez que se volvió a atentar contra el mismo chalet fue cosa de Enrique Suárez, que dijo una noche: “¿Qué, vamos otra vez a quemarle el chalet a Vallina?”. Rafael y yo le acompañamos a hacerlo de nuevo, aunque esta vez lo rociamos con gasoil, pues mancha mucho más."

Més informació sobre l'atemptat de Eulogioa Vallina al blog Altres històries de Lleida: Un xalet a la carretera d'Osca (I), Un xalet a la carretera d'Osca (II), Un xalet a la carretera d'Osca (III) i Un xalet a la carretera d'Osca (i IV)

"También recuerdo que una vez quemamos el coche a Jaime Roca, del Òmnium Cultural."

"La noche que actuaba Lluís Llach en Lérida le pegué cuatro tiros al escaparate de la tienda de Discos Orley [al carrer Major] con la pistola del mismo Gómez Benet, lo que me costó pasar unas horas en comisaría."

"También he estado en muchos otros atentados. Como cuando se quería quemar la librería Guillamet echando 20 litros de gasolina por un escape de humos que había en el edificio."

"A otro que también queríamos prepararle un atentado era a Miguel Montaña Carrera, ex alcalde de Lérida y chivato de turno, pues éste también se dedicó, junto con Gabaste, a desprestigiar por Lérida a Gómez Benet y a hablar mal de él delante del Gobernador Civil."

Recordo que una nit va venir el Pacucho (Francisco Fernández Paredes) al bar-cooperativa L'ANTRE que teníem al carrer del Parc, prop de la Panera. Va venir a provocar. Es va manifestar contrari a un plafó on havia enganxines i comentaris que lliurement penjaven els diferents grups polítics que havia per la ciutat. Seria per allà l'any 1979. No va passar d'una petita intimidació. Va dir que no li agradava aquell plafó i vaig tenir la "valentia" de dir-li que també podia portar i posar els seus. Recordem que en Pacucho, estava pendent del judici per l'atemptat del còmic EL PAPUS on va morir el porter que duia el paquet bomba.

També es va atemptar contra el bar Las Sirenas de la Rambla Ferran.

contra el xalet de l'advocat Xema Palau.

La crema del cotxe de Jaume Roca d'Omnium cultural.

En una manifestació demanant la legalització de l'avortament en Pacucho va traure la pistola intimidant als manifestants. 

Per tothom era conegut que persones com Ignasi Llorenç ..... que anava armat amb una pistola. En alguna ocasió l'havia tret i disparat en públic.

Fora del context d'aquesta entrada recordo que a la plaça Santa Maria Claret, en el xamfrà entre les Escales de Sant Llorenç i el carrer Tallada havia el local dels Ex-combatientes, vaig veure sempre entrar vells que recordaven la GC que havien viscut i sempre estaven amatents a defensar els ideals franquistes.