QUÈ VA PASSAR DURANT LA GUERRA CIVIL A TUIXENT?
DOCUMENT OBERT ON VAIG ANOTANT LES POQUES APORTACIONS QUE VAGI FENT DIA A DIA. SI CONSIDEREU QUE HI HA ALGUNA ERRADA O ANOTACIÓ POC PRECISA, FEU-ME ARRIBAR SI US PLAU
Tristament sabem poques coses sobre el que va passar a Tuixent durant aquells tres anys però el poc que sabré crec que cal recollir-ho en aquest modest blog.
La Causa General poc ens parla de Tuixent ja que no va haver morts en el període revolucionari encara que va haver persones que van haver de fugir davant el perill de ser assassinats. La proximitat de la frontera andorrana va permetre aquesta porositat de creuar-la. La Lourdes del Carreu em parla d'un guía de la Coma que es va dedicar a passar gent d'ordre (religiosos i burgesos). Sembla ser que sempre es va ventar que mai va tenir cap ensurt amb els seus clients que no van ser detinguts pels carabiners i van poder arribar sans al Principal. Ja abans de la Guerra feia de contrabandista i aquesta experiència li va servir per fer de guia. Cal saber alguna cosa més sobre aquest fet.
LA CREMA DE L'ESGLÉSIA: Hi ha un article publicaron al Diari Bondia d'Andorra que en parla escrit per en Josep Moles titular Soldats de Deu i de l'Art. Consultar aquí.
Segurament van arribar elements revolucionaris de la Seu d'Urgell que van fer cremar les imatges de l'església. Des del balcó de la rectoría es van llançar els "sants" en una foguera que es va fer a sota. (en quin indret exacte?). Es van cremar tots els llibres sagrats i elements sacramentals.
La Lourdes del Carreu aporta en aquest sentit un detalle ben interessant que li van explicar. A Hostal del Custodi havia allotjat un tal senyor Joan. Sembla ser que sería un religios que estaría amagat a les Valls de Tuixent. En algun moment específica que poder era un monjo de Montserrat, amb una formació molt culta. Era un home molt educat i que jugava amb la mainada i sabía escoltar a tothom. Sembla ser que esperava aprofitar algun viatge del guía de la Coma al qual ens hem referit anteriormente.
Bé, en el moment de la foguera iconoclasta anàvem a cremar la Mare de Deu de Tuixent i aquest home va assenyalar el valor de la imatge i que sempre se la podrien vendre. Fins i tot els hi va ensenyat que darrera tenia una caixeta que servía de relicari i que sempre podria servir per guardar alguna cosa. Sigui com sigui, la Mare de Deu es va salvar de la crema, si més no momentàniament. En aquell precís instant es va tirar el retaule al foc i el misteriós senyor Joan va intercedir resaltant la valúa del mateix i el va traure del foc. Encara es pot observar en la part inferior del retaule un tros que es va cremar.
Sembla ser que en la crema de les imatges de Josa, els de Tuixent en van ser promotors directes. Igualment es va poder salvar de les flames la mare de Deu de Josa. Desconec els detalls. També referent a la crema d'Ossera recordó fa molts anys una senyora que vivía en el poble ens va explicar que davant de la porta van fer una gran foguera i van anar cremant tot el que havia dins l'església pero dissimuladament van saber guardar del foc les imatges més preuades que es van amagar en alguna casa privada amb el suposat perill que aquesta acció li comportava (caldria aprofundir més en aquest detall). Per altra part sembla ser que a la Coma van saber resoldre aquest problema amb la valentía d'un alcalde que va protegir els elements sagrats de la crema revolucionària i en el poble no va haver tampoc cap repercussió greu sobre les famílies d'ordre. Encara costa més de creure que durant el franquisme aquest alcalde va poder mantenir les seves funcions municipals.
ESDEVENIR FINAL DE LES IMATGES:
Malgrat que la Mare de Deu de Tuixent i el retaule es van salvar miraculosament del foc. Els filigressos atemorits pels esdeveniments no estaven segurs que una altra vegada es puguessin salvar i van fer un pla per protegir-les.
Sembla ser que la familia Comella va ser una part important en aquesta situació. Sabien que no les podien guardar a casa seva doncs era una familia molt religiosa - de llarga tradició carlina - i van decidir amb la familia del Carreu...i algú altre que una nit l'agafarien i les traslladarien a la casa del Carreu, com així van fer. Una d'aquestes famílies - coneixer el nom - era una família de tradición esquerrana però que entenia la necessitat de protegir el patrimoni religiós.
En Joan Moles en el seu article del Diari BonDia d'Andorra, al que m'he referit en començar aquesta entrada ens parla de l'intervenció de la familia de Cal Isidret que estava al tocar de l'església que també van protegir els elements religiosos i que van guardar en les seves dependències - podría ser al paller.
PARTICIPACIO EN LA CREMADA ICONOCLASTA DE TUIXENT:
Com en altres localitats els membres del Comité Municipal (i segurament membres provinents d'altres localitats - La Seu d'Urgell) van obligar que, com a mínim, assistissin dos membres de cada família del poble i estiguessin presents en el moment de la cremada. Era un acte "publicitari" per part de les forces revolucionàries que demostraven el seu poder davant del Tot poderós. A més a més, això descarregava les culpes legales davant d'aquest sacrilegi.
Aquesta situació va ser comentada per la Mercè del Carreu en una xerrada que es va fer sobre el tema de la Memòria històrica a la sala d'actes del Centre floral (estiu de 2024).
REFERENT AL CAPELLÀ DEL POBLE:
Davant el caire dels fets que s'estaven produint per tota Catalunya, el capellà del poble - nom - va decidir amagar-se. No ho podía fer en cases particulars així que es va optar per amagar-se en la casa que la rectoria tenía a la plaça de dalt - encara crec que la casa es de l'església. Va estar allí amagat... segurament les famílies més religioses li portaven sigilosament menjar i roba. Aprofitaria el capellà per mantenir algunes de les seves funcions religioses com he llegit en el cas de capellans amagats en cases de Lleida. M'estic referint a celebracions de misses, confesiones, combregacions. Finalment va poder fugir cap a Andorra (segurament amb el recolzament dels feligresos tuixenencs i poder de guíes locals o de la Coma)
FAMILIES RELIGIOSES QUE VAN HAVER DE MARXAR
FAMILIES ESQUERRANES QUE VAN HAVER D'EXILIAR-SE
ELS EMBOSCATS DEL POBLE
ELS MAQUIS EN LA POSTGUERRA
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada