6.- ¿QUÈ VA PASSAR ALS POBLES DE LES TERRES DE LLEIDA DURANT ELS FETS D'OCTUBRE DE 1934?

Llegint el llibre Els fets del 6 d'octubre de 1934 de Manel López Esteve trobo informació molt rellevant dels pobles de les Terres de Lleida que tinc la poca vergonyada de sintetitzar aquí per la vostra lectura ràpida, encara que si voleu més informació us heu de remetre al text original.

Informació treta de l'article de Jaume Barrull Els fets d'cotubre a les Comarques de Ponent (*) de la revista Avenç, núm 187, desembre de 1994.

Qualsevol altra informació complementària serà rebut amb joia i alegria....

ALAMÚS: Es va intentar detenir al capellà que es va poder amagar. Confirmat també per Jaume Barrull.  Els treballadors baixen a Lleida. A l'edifici de la Comissaria de la Generalitat de Lleida (actual edifici de la Diputació) es troba dinamita que han tret de les obres del subcanal d'Urgell als Alamús. Els revoltats assalten l'ajuntament.

ALBAGÉS: L'alcalde pública un ban proclamant la vaga general. s'arma el sometent i es situen punts de vigilància a les entrades i sortides de la localitat. Es requisa la central telefònica. S'organitza una manifestació popular pel centre del poble. Alguns revolucionaris es van traslladar a les Borges Blanques.

ALCARRÀS:  Accions de sabotatge que impedeixen el transit per la carretera i es requisen alguns automòbils.(Igual que a Soses i Torres de Segre). Es van tallar les comunicacions. 

ALFARRÀS: Hissen la bandera comunista a l'ajuntament. (pàg. 313) i la senyera Confirmat també per Jaume Barrull. Reparteixen armes entre els somatens per establir un ordre davant dels comunistes.

ALGUAIRE: Els rebels agafen armes de l'ajuntament i tenen el control de la localitat fins al 8 d'octubre que es reconquerida per la Guàrdia Civil. Durant la revolució hagué 6 Guàrdia Civils que foren ferits en haver un accident d'un autocar. (pàg. 316)

ALMACELLES: Hi ha constituït el Sindicat Autònom de Treballadors (Treballadors de la Terra amb 320 afiliats). El 6 d'octubre surten armats al carrer. També, el mateix dia es convoca una manifestació amb música que conclourà a la plaça de l'ajuntament on l'alcalde llegeix el manifest d'Estat Català del presiden Companys. Requisen la central telefònica, ocupen l'estació de ferrocarrils i paralitzen el transit posant vagons travessers a la via. Estaran allí depositats fins la matí del dia 7. Durant la repressió alguns almacellencs marxen exiliats a França.

ALMENAR: Ocupen l'ajuntament fins el 8 d'octubre. Els revoltats assalten l'ajuntament.

ALPICAT: Majoria d'afiliats del BOC. Des de l'ajuntament es declara la revolució comunista.  Confirmat també per Jaume Barrull. A les escoles es proclama l'Estat Català. Es tallen les carreteres i es confisquen vehicles per anar a Lleida. La casa rectoral es ocupada fent-t'hi desperfectes. Control armat del poble I fins el 10 d'octubre quan arriba la Guàrdia civil. NO hi ha resistència popular.

BALAGUER: Era un dels principals nuclis del BOC de les Terres de Lleida. Els anys 20 ja s'havien organitzat en la Unión de Jornaleros Agrarios de Balaguer. El 5 d'octubre la vaga general fou absoluta. El comité local de l'Aliança Obrera impedir el trànsit per la carretera i van paralitzar el ferrocarril. Diversos grups de militants armats patrullaven pels carrers. L'alcalde Domenech Carrové, assabentat de la proclama de Companys, va transmetre des de l'ajuntament que havia estat declarat l'Estat Català des de la Generalitat.

Hi ha una reunió a l'ajuntament entre els dirigents d'Esquerra i la Guàrdia Civil que es nega a sortir de la caserna. Segons diu el seu comandant per ordres superiors. En aquesta reunió es volen controlar els aldarulls que es produeixen per la ciutat.

A la plaça Mercadal el diputat Joan Sauret demana que es dissolguin els manifestants. Surt el somatent al carrer, agafa les armes de les armeries i dels manifestants. Fa aixecar els controls que s'havien instal·lat al pont. El Paer cap en Carrové declara l'Estat Català però trau el somatent per controlar els sectors més rebels. No vol que es facin amb el control del carrer.

BELLPUIG: S'organitza una manifestació. Es patrulla pels carrers i es posen arbres a la carretera per tallar-la. (pàg 311). L'ajuntament d'ERC impulsa la vaga.

BELLVÍS: El Comité de Vaga estava format per bloquistes i membres d'Esquerra. Eren contraris a la Societat del Canal i al pagament del nové. Van assaltar l'ajuntament el 6 d'octubre. Els revoltats assalten l'ajuntament. Van destituir a l'alcalde de la Lliga i van proclamar l'Estat Català. El jovent van ocupar els carrers. L'endemà van arribar camions amb Guàrdia Civils i es van enfrontar amb els rebels. Un pagès, d'esquerres, però sense adscripció de partir, fou ferit en els combats. Els combats van durar fins al 9 d'octubre. Els sectors conservadors van romandre aquells dies inactius fins un cop acabats els combats. Van participar molt activament en la repressió. Els revoltats foren carregats en camions i empresonats a Lleida.(pag 308)

BORGES BLANQUES: Es van aixecar les vies del ferrocarril.

CASTELLDANS: Els revoltats controlen el poble amb les armes que adquireixen del sometent.

CASTELLSERÀ:  No va haver accions tant contundents com en altres localitats. Segurament per influència dels esdeveniments que es van produir a Balaguer. Membres de la Unió Agrària i de l'Esquerra intentaren la nit del 7 d'octubre ocupar l'ajuntament i la destitució de l'alcalde dret Jacint Badia. L'alcalde es va oposar a l'ocupació. Fou decisiva l'arribada del caporal del sometent del districte de Balaguer, Mateu Delsalms amb alguns sometents i el regidor d'Esquerra de la mateixa localitat, Artur Pujades per fer fracassar l'acció dels insurrectes. Evitant així algun mort ja que el bàndol dretà estava disposat a lluitar per tal de no deixar-se arrebatar l'ajuntament (declaració de l'alcalde al consell de Guerra celebrat l'abril de 1935) (pag. 309)

CERVERA: Es destitueix l'ajuntament i es nomena un de nou. Va ser elements d'Esquerra Republicana els que van fer amb el control de l'ajuntament..  Es proclama l'Estat Català. Van traure als frares claretians de la Universitat. Se'ls va lliurar 24 hores per fer el trasllat. Es requisa les armes d'una armeria i el dipòsit d'armes de la caserna de la Guàrdia Civil (pag 345). 

CUBELLS: Assalten l'ajuntament i proclamen l'Estat Català.

IBARS D'URGELL: Hi ha el diari de Pere Segarra que explica la vida al Pla d'Urgell en el temps de la República des de la visió d'un home d'ordre. Afirma que es van unir l'Esquerra i els comunistes que fan fer "huelga" a tothom. Fan tancar els cafès - també el seu -, el Casino i el Sindicat. L'Església és, també, tancada. Tendes, com les pastisseries, són obertes dues hores al dia. Comunistes i, algun d'Esquerra, no deixen treballar a ningú. A casa tenien 10 dones esquillant ametlles i les feren plegar. Tots festa. La matinada del 5, 6 i 7 hem estat sota le mando dels comunistes. Per fi el Gobern s'ha apoderat de tota Catalunya. Dura dos dies més aquell aquell moviment i la rectoria i l' iglésia haugeren perillat. (pàg. 306) Mantinc en part el text i expressions del diari personal.

JUNEDA: En un telegrama el Cap de la Guàrdia Civil (segurament al Ministeri de la Guerra informa "que la nit del dia 6 el comitè revolucionari pren l'ajuntament, telèfons i telègrafs. Matant els rebels a un paisà i ferint a un altre. S'ha detingut al Comité i als autors dels aldarulls". (pag. 307). La víctima fou Ramon Rossinach, un fill d'un propietari, en un registre a la casa per part dels rebels, després d'unes hores tenses en que foren assetjats en el local del Foment.

GUISONA: Va ser elements d'Esquerra Republicana els que van fer amb el control de l'ajuntament.. 

Els revoltats eren membres de la Unió Republicana Catalanista de Societat Obrera i Camperola La Campesina i alguns membres de Unió Socialista van controlar el municipi fins al 7 d'octubre. Van assaltar la Societat Foment on es reunien els propietaris locals. Es van escorcollar els domicilis d'alguns veïns més significats de dretes. Va morir el fill d'un dels propietaris del poble.(pag. 309)

MOLLERUSSA: Els obrers ferroviaris tallen la circulació de trens fins al dia 8. Es posen barricades pel poble. S'ocupa l'ajuntament amb la complicitat d'Esquerra. La nit del 9 al 10 d'octubre és ocupat el poble per una companyia de l'exèrcit.  Es van tallar les comunicacions. 

POAL:  Assalten l'ajuntament i proclamen l'Estat Català.

SOSES:  Accions de sabotatge que impedeixen el transit per la carretera i es requisen alguns automòbils.(Igual que a Alcarràs i Torres de Segre)

TÀRREGA: És també un feu del BOC. Ocupen l'ajuntament. Trauen l'alcalde que es de dretes i proclamen un nou alcalde. Es confisquen armes de les armeries locals. Control armat pel carrer. L'església és requisada i es tanca l'edifici. (pàg. 310) Confirmat també per Jaume Barrull. S'emporten la clau de l'església i es supenent la celebració de la missa del diumenge, 7.  Aquell matí es fa missa a l'església de la Mercè, però es suspesa a mitja celebració en assabentar-se els rebels que s'està dient missa. Són els de l'Aliança d'Esquerra i del Bloc el que dirigeixen el moviment.

TORREGROSA: Telegrama de la Guàrdia Civil de Lleida al Ministeri de la Guerra donant compte:Que les forces havia desarmats els extremistes després dels successos telegrafiats pel matí (on sembla que haurien hagut altres enfrontaments entre els revoltats i la benemèrita) va ser tirotejada de nou, repelint l'agressió suposant hagi ferits. Incautant-se noves armes i 45 quilos de dinamita. (pàg. 307).Són assaltades l'església i l'ermita de Sant Roc, mentre que el capellà de 80 anys era agredit amb trets de pistola i el vicari va haver de fugir.

TO RRES DE SEGRE:  Accions de sabotatge que impedeixen el transit per la carretera i es requisen alguns automòbils.(Igual que a Soses i Alcarràs). S'assalta l'església del poble. Els revoltats assalten l'ajuntament. També van assaltar l'església parroquial.

VILOSELL: S'ocupa l'ajuntament i es destitueix l'alcalde. Els revoltats assalten l'ajuntament.

Altres aportacions als Fets d'octubre de 1934:

1.- Llistat de presos de les Terres de Lleida.

2.- Llistat de presos de Lleida relacionats amb els ajuntaments: Alcaldes, consellers (regidors), secretaris i jutges municipales.

3.- Quina ideologia tenien els presos de les Terres de Lleida dels Fets d'octubre de 1934.

4.- Relació de localitats de les Terres de Lleida amb presos pels Fets d'octubre de 1934

5.- Relació de ferits en els combats de la Comissaria de la Generalitat de Lleida

6.- ¿Què va passar als pobles de les Terres de Lleida durant els Fets d'octubre de 1934?

7.-  Víctimes dels Fets de l'octubre de 1934 a Catalunya

8.- Article L'Avenç Els fets d'octubre a les Comarques de Lleida de Jaume Barrull