Calaix de documents Joan Ramon Segura

L legeixo el llibre De la rebotiga al carrer de Mercè Ciutat i Maria Huguet. Parlen de dos incendis provocats en el local del Grup de Dones de Lleida en el carrer la Palma num. 17. Un es va produir el 6 de desembre de 1979. Van entrar pel balcó i van malmetre tota la documentació que tenien. A la paret van escriure: VIVA CRISTO REY! Dies més tard van enviar un anònim a Anna Arribo insultant-les i tornant a amenaçar. En l'esmenat llibre hi ha el text íntegre. El llibre també parla de l'atemptat de la llibreria Ancora . Cercant informació localitzo que fou atemptada dues vegades. El motiu principal fou que exposava llibres progressistes. Estava ubicada  a la plaça Catalunya. La llibreria pertanyia a Ventura Margo , membre del PSUC i sindicalista de CCOO, com compromès amb la lluita antifranquista. Article de Ventura Margo , titulat Les últimes espernegades del règim publicat  (podeu ampliar la noticia) en el diari El Segre (01-02-2018).  Ara bé, va oblidar explicar altres at

 Per causes òbvies he preferit no esmentar el nom del protagonista ni la localitat perquè encara es viu i també els seus descendents als que no lesagradarà recordar/saber alguna de les dades que aquí explico. Escric aquest text des de la ràbia de saber com era aquell alcalde franquista. Sempre l'havia tingut per allò que en deiem un home d'ordre, cristià, de dretes i per la seva condición d'alcalde li suposo una bona connexio amb el poder franquista. Segurament, era proper a la falange fascista. Doncs resulta que sota d'aquella pell de corder cristià s'anagava un terrible llop. Estem parlant de l'any 1976. La sang del dictador encara havia d'estar calenta i el règim política imposat per les armes continuava vigente. En el nostre petit poble de muntanya era el destí d'una jove muestra. Durant aquell curs aniria a despesa a casa del nostre alcalde Malgrat que havia un pis per a mestres damunt de l'escola rural. Aquí comença el nostre drama. L'alcal

El meu padrí va estar tancant al camp de concentració de Reus, segons em va explicar la meva mare. Per internet conec a en Manu Moreno Capdevila que també va tenir el seu padrí tancat al camp de concentració de la Seu Vella. Com és de Reus no em puc estar de preguntar-li sobre la ubicació del camp carcelaria de Reus i em respon: "Els meus amics historiadors m'han comentat que el camp de Reus va ser un dels més importants conjuntament amb el de Tarragona. En el cas de Reus, en el primers 6 mesos de funcionament, canvià 2 vegades d'ubicació. En un primer moment s'ubicà a l ' Institut Pere Mata de Reus , després el passaren a l' antiga escola de treball darrera del vell Hospital Sant Joan de Reus . També va ésser ubicat de manera definitiva en els quarter de cavalleria de l'actual Plaça Llibertat de Reus . Va estar en funcionament desde 1939 al 1942 i disposava d'una capacitat de 3000 presoners. Adjunto fotos antigues d'aquest quarter militar de cavall

Finalment he aconseguit l'article que en mestre admirat  Jaume Barrul l - cal traure'ns el barret - que va publicar a la revista L'Avenç, revista d'Història núm. 167 de desembre de 1994. He cregut que seria adient posar-lo al blog per facilitar la localització i la informació. Lectura obligada. Altres aportacions als Fets d'octubre de 1934 : 1.-  Llistat de presos de les Terres de Lleida. 2.-  Llistat de presos de Lleida relacionats amb els ajuntaments: Alcaldes, consellers (regidors), secretaris i jutges municipales . 3.-  Quina ideologia tenien els presos de les Terres de Lleida dels Fets d'octubre de 1934 . 4.-  Relació de localitats de les Terres de Lleida amb presos pels Fets d'octubre de 1934 5.-  Relació de ferits en els combats de la Comissaria de la Generalitat de Lleida 6.- ¿Què va passar als pobles de les Terres de Lleida durant els Fets d'octubre de 1934? 7.-   Víctimes dels Fets de l'octubre de 1934 a Catalunya 8.-  Article L'Aven

Vídeo elaborat per Ramon Pach  amb la col·laboració del Soci de Juneda , Josep-Maria Molgó , que respon bellament a la majoria de dubtes que es pugui tenir sobre el GSM . En el Centre Excursionista de Lleida havia hagut un Grup de Socors a Muntanya (GSM) . En aquells anys no havia els  GRAE ,, meravellosament tecnificats i dels que ens sentim - la majoria dels muntanyencs - tan orgullosos. Era un grup de voluntaris que arriscarien la seva vida per salvar a excursionistes, escaladors, esquiadors que s'haguessin fet mal a la muntanya.  El grup de Lleida s'entrenava al voltant del Triangle del Cilindre , on actualment hi ha una escola d'escalada. Estaven dividits en dos grupos: Grup d'escalada i grup d'espeleologia. Tenien el material guardat a les dependències dels bomberos de Lleida , concretament als magatzems del Carrer Bonaire.  La connexió es feia a través de telèfon de casa, el que comportava que no sempre és pugues localitzar als membres del GSM. En el butl

He llegit el llibre de Pepita Biosca Montull , editat per l'associació cultural Àgora.  Un llibre de lectura ràpida, amb diferents ritmes d'intensitat, però de lectura obligada pels batarrencs/ques. Té molta informació per entendre el temps que ja ha desaparegut. Les properes generacions no podran arribar a copsar malgrat l'esforç de l'autora i de l'editorial. Jo em vaig fixar en els apunts que fa referència a la Guerra Civil, si més no, procurem que les properes generacions sàpiguin dades sobre el drama de la Guerra. La Peptia explica detalls de la vida social, de carrer, durant els anys del conflicte, sense voler explicar la guerra, però això té una frescura que personalment m'interessa. M'interessa aquest subjectivisme, sense matisos ideològics que entelen el conjunt. CAMPANES : Pàg. 31: Es detalla que les dues campanes de l'església foren despenjades. En caure al terra van fer un gran terrabastall que es va sentir des de la gent que treballava al cam

  (Està apassionant-me el tema dels Fets d'octubre de 1934 , segurament perquè en sabia ben poca cosa i estic aprenent) En Jaume Barrull Pelegrí té un llibre dedicat al tema: Els escenaris del 6 d'octubre . Publicació de l'any 2014. Anterior al llibre i tesi de Manuel López Esteve encara que l'esmenta força vegades. En les pàgines 108 a la 111 parla de les víctimes de la revolta. Miraré de fer un resum per tenir les idees clares, encara que sempre és recomanable anar a les fonts. Manuel Lopez parla de  27 morts a Barcelona entre els insurrectes (2 de cossos de seguretat i 25 civils). D'aquests 25 civils, 3 dones. 92 ferits (12 de cossos de seguretat, 80 civils, d'aquests civils 11 eren dones). -- - De les forces d'ordre: concreta que va haver 15 morts (2 guàrdies d'assalt, 5 guàrdies civils i 8 militars) i 65 ferits . A Girona , va morir 1 comandant i 1 insurrecte (d'Aliança Obrera) A Terrassa , 3 insurrectes A Lleida , 2 insurrectes (de J