Calaix de documents Joan Ramon Segura

Arran de l'entrada anterior El sexe a les trinxeres  (I)  el bon amic Lluís Colomés em comenta una anècdota molt especial sobre la sexualitat al front. És un recull del llibre La meva guerra del doctor Ferrán Sancho Fonoll , metge capità republicà. El llibre és una edició autoeditada amb només 4 còpies per als seus fills. Va explicar que l'escriptura de les seves memòries li va servir de teràpia davant de la tristesa que tenia pel dramatisme que va viure. Parlo amb en Lluís sobre el doctor Ferran. És un personatge tan excepcional que decidim organitzar una xerrada al Centre excursionista de Lleida. Segurament el 13 de març.  Aquí us passo d'algunes aportacions del llibre: T’enivo (escriu en Lluís Colomés) un escrit que va fer el pare d’un amic meu (metge) que va estar de metge a l’hospital militar d’Alcanyís i en les seves memòries he estret un fragment del que va trobar al front d’Alcanyís: "Epidèmia de Malalties de transmissió sexual A Calanda (17Km d’Alcanyís) hi...

Continuo recollint nous textos dels llibres que llegeixo, si més no curiós: En el llibre SOLDATS I EMBOSCATS A CATALUNYA (1936-1939) de Daniel Díaz Esculies trobo en les pàg 110, 111 i 112 que explica amb claretat sobre la sexualitat a les trinxeres i la prostitució: "D'altra banda, en les bigarrades columnes que l'estiu de 1936 defensaven el front d'Aragó hi figuraven milicianes, algunes de les quals provenien de les sentines de les grans ciutats. La pràctica del sexe sense cap mesura higiènica durant els primers mesos amenaçava de convertir-se en un problema molt greu, perquè les malalties venèries causaven baixes i s'estenien a gran velocitat. Testimonis d'aquells dies coincideixen a assenyalar que en assabentar-se'n Durruti féu expulsar immediatament del front les milicianes i fins i tot ordenà algunes execucions. També foren expulsats del front els homosexuals. A la 29 Divisió -antiga columna Lenin del POUM- el seu cap, Josep Rovira, procedí de la mat...

  Llegeixo el llibre Barcelona 1939. El camp de concentració de l'Horta d'Adam Monfort . La veritat és que esperava poc del llibre però m'ha encantat i vull recollir el material que trobi interessant sobre els BBTT (Batallons de Treballadors). Ens explica que hi ha freqüents canvis d'ubicació: Pag. 87:  "A tall d'exemple de mobilitat d'aquests batallons dins la 4a Regió Militar (Catalunya), podem citar els casos dels BBTT números 501 110. Pel que fa al primer, l'1 de febrer del 1939 estava a les Borges Blanques, tenia 1.038 presoners-treballadors i estava arreglant pistes i ponts; l'1 de maig enquadrava 984 homes i estava a Igualada arreglant ponts de la carretera que unia la ciutat amb Barcelona; el primer de juliol continuava al mateix lloc i amb la mateixa tasca, però amb 911 homes; i, finalment, l'1 de gener del 1940 estava a Pons amb 553 individus. Pel que fa al segon, l'1 de febrer del 1939 estava a Binèfar i enquadra-va 474 individus ...

Sóc net de passador de maquis i no em puc estar obsessionat en els oblidats dels oblidats que van mantenir la lluita contra Franco malgrat haver perdut la Guerra. Torno al llegir el llibre  Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la Mort del Caracremada de Ferran Sánchez Agustí.  Decideixo prendre algunes anotacions per veure l'extensió geogràfica del moviment maqui. En aquest cas ho faig recollint anotacions de la Franja  i comarques properes ja que les terres de Lleida tenen molta relació amb els veïns geogràfics. Altres entrades referents als maquis: Els maquis a les Terres de Lleida (1) Els maquis a les Terres de Lleida (2): Montsec Els maquis a les Terres de Lleida (i 3) La Franja de Ponent Maquis a Cèrvia de les Garrigues? Què feia la Legió a Almacelles ? Els maquis a Tu ixént  La tardor de 1944 hi hagué escaramusses amb tirotejos, detencions i morts, i es detectà la presència i es produïren ocupació de per part de partides guerrilleres a Aragüé...

Sóc net de passador de maquis i no em puc estar obsessionat en els oblidats dels oblidats que van mantenir la lluita contra Franco malgrat haver perdut la Guerra. Torno al llegir el llibre Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la Mort del Caracremada de Ferran Sánchez Agustí . Decideixo prendre algunes anotacions per veure l'extensió geogràfica del moviment maqui. En l'entrada anterior vaig recollir anotacions sobre diferents pobles de les Terres de Lleida on per on van passar els maquis. Altres entrades referents als maquis: Els maquis a les Terres de Lleida (1) Els maquis a les Terres de Lleida (2): Montsec Els maquis a les Terres de Lleida (i 3) La Franja de Ponent Maquis a Cèrvia de les Garrigues? Què feià la Legió a Almacelles ? Els maquis a Tuixent més objectiu que el retorn de la democràcia i dictador, però desconeixíem les intencions de les potències aliades. 11 L'OCUPACIÓ DEL MONTSEC DE MEIÀ (pàgina 175) S'aproparen a Benavarri i a Vilanov...

Sóc net de passador de maquis i no em puc estar obsessionat en els oblidats dels oblidats que van mantenir la lluita contra Franco malgrat haver perdut la Guerra. Torno al llegir el llibre Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la Mort del Caracremada de Ferran Sánchez Agustí. Decideixo prendre algunes anotacions per veure l'extensió geogràfica del moviment maqui.  Altres entrades referents als maquis: Els maquis a les Terres de Lleida (1) Els maquis a les Terres de Lleida (2): Montsec Els maquis a les Terres de Lleida (i 3) La Franja de Ponent Maquis a Cèrvia de les Garrigues? Què feia la Legió a Almacelles ? Els maquis a Tuixent Aquests apunts són sobre la Reconquesta del Vall d'Aran, però no tracte el tema de la Valh sinó de la resta d'unitats que seguien la consigna paral.lela  on molts maquisards havien de baixar vers el sud esperant que la població civil s'ajuntarien a la revolta, però no fou així ja que els pobles estaven cansats de tanta guerr...

Rogad a Dios y al Gobierno en caridad por el alma de doña Patata (e.p.d.), que falleció en España después de la Guerra de Liberación en desgracia de los humildes, Sus desconsolados: padre don Arroz (ausente), hermano Pan (de riguroso luto, poco y malo), don Garbanzo (desaparecido), hermanas doña Lenteja y doña Alubia (religiosas clausuradas), hermanos políticos don Aceite (en el extranjero), don Azúcar (desterrado del país) y don Jabón (enfermo), amigos, compatriotas, conocidos y demás familia rogamos y encomendamos encarecidamente su alma a los estraperlistas, dignándose asistir a los funerales que, al eterno descanso de su alma, se celebrarán, Dios mediante, en la Fiscalía de Tasas. El Excmo. Sr. Delegado de Abastos se ha dignado conceder 100 días de ayuno en la forma acostumbrada. Al llibre Maquis a Catalunya de Ferrán Sánchez Agustí ens recorda (en la pag. 21) que la gent de la vall de Meià preferien anar al Molí Nou i al molí de Terrasola a la Baronia de Rialp per no fer-ho en e...