EL SEXE A LES TRINXERES (I)

Continuo recollint nous textos dels llibres que llegeixo, si més no curiós: En el llibre SOLDATS I EMBOSCATS A CATALUNYA (1936-1939) de Daniel Díaz Esculies trobo en les pàg 110, 111 i 112 que explica amb claretat sobre la sexualitat a les trinxeres i la prostitució:

"D'altra banda, en les bigarrades columnes que l'estiu de 1936 defensaven el front d'Aragó hi figuraven milicianes, algunes de les quals provenien de les sentines de les grans ciutats. La pràctica del sexe sense cap mesura higiènica durant els primers mesos amenaçava de convertir-se en un problema molt greu, perquè les malalties venèries causaven baixes i s'estenien a gran velocitat. Testimonis d'aquells dies coincideixen a assenyalar que en assabentar-se'n Durruti féu expulsar immediatament del front les milicianes i fins i tot ordenà algunes execucions. També foren expulsats del front els homosexuals. A la 29 Divisió -antiga columna Lenin del POUM- el seu cap, Josep Rovira, procedí de la mateixa manera. 

En esclatar la guerra la prostitució ja era un problema endèmic tant a l'exèrcit com als grans nuclis urbans, i per això des del gener de 1936 eis Serveis de Lluita Antivenèria de Catalunya, el cap dels quals era el doctor Antoni Peyrí, havien creat un taller-escola dins l'Hospital de la Lluita Antivenèria de Barcelona. La guerra i el relaxament general dels costums, la mobilització de milers d'homes joves i la seva arribada a les ciutats, etc., incrementaren la prostitució i ensorraren els progres-sos realitzats pels Serveis. El doctor Peyrí denunciava que a mitjan agost de 1936 la prostitució tenia lloc amb el consentiment i el coneixement dels poders públics i que s'exercia sense traves. Tot i les adverses circumstàncies que assenyalem, els Serveis realitzaren una enorme tasca; posaren en funcionament 17 dispensaris distribuïts per tota la geografia catalana, un laboratori central i un hospital que atenia gratuïtament els malalts. El preu dels medicaments arsenicals del grup salvarsanic per a combatre la sífilis era elevat perquè quasi tots eren d'importació. En el nou escenari obert per la guerra es prescindí del tot de les importacions mercès a la indústria farmacèutica local, que ja n'elaborava des de feia anys, i va satisfer plenament la demanda. Per a curar la blennorràgia, masculina i femenina, s'utilitzaren productes sintètics del grup amidosulfol amb resultats molt esperançadors que també s'elaboraven al país, igual que una vacuna contra el xancre tou que era preparada per una firma de Barcelona.

Fet amb chatGTP 

La questió sexual a l'exèrcit constituïa un dels problemes que es presentaven en totes les guerres. Un soldat del front de Madrid escrivia en l'òrgan d'expressió de la 47 Divisió, amb l'evident propòsit que arribés a la superioritat, que per a alliberar la tensió sexual hi havia soldats casats que per por de contreure una malaltia venèria es masturbaven; igualment es masturbaven els solters, però en proporcions alarmants, fet que els podia ocasionar perjudicis terribles. És per això que suggeria de forma ambigua que s'autoritzés la prostitució. Era una constant que molts milicians i soldats quan gaudien de permís i visitaven un nucli urbà, una de les coses que feien era buscar un prostíbul. Aparcats davant dels cabarets barcelonins hi havia fileres de cotxes d'abans de la revolució ocupats per milicians i no per joves burgesos. A Tàrrega (Urgell) funcionava un bordell a la porta del qual feien cua més de 200 soldats. El doctor Francesc Fontbona Vázquez resumí la situació amb aquestes paraules: «Es desfermà una llibertat sexual completament demencial i pertot es veien mosses embarassades, que la majoria eren antigues minyones de servei, convertides en ferotges milicianes».

Per a evitar baixes en les forces armades a causa de les malalties venèries, les autoritats militars conjuntament amb les civils dugueren a terme nombroses campanyes. Les de les primeres enviaven contundents missatges d'advertència als combatents mitjançant cartells afixats als murs dels edificis. Un de molt difós, editat per la Inspección General de Sanidad Militar, presenta en primer pla i sota la llum romàntica d'un fanal una atractiva senyoreta rossa amb una brusa vermella a la qual per darrere començava a acariciar un vigorós soldat; en el fons en gris, es veu la caiguda contra un enemic en combat del soldat invisible. El text que acompanya l'escena diu: «Evita las enfermedade venéreas. Tan peligrosas como las balas».

D'altra banda, la Generalitat publicà el 22 de juny de 1938 un decret amb les normes provisionals que corregien la prostitució. El decret fixava fortes sancions per a les persones que l'exercissin o la instiguessin en llocs de fàcil accés al públic: els propietaris dels cafes, bars, ho tels, etc., es reservarien el dret d'admissió d'aquestes persones; nos podria exhibir publicitat dels procediments i usos de la profilaxi anti venèria o anticoncepcionista; i solament els metges podrien tractar les malalties venèries.

Per la seva part, la premsa acollí un munt d'escrits que advertien des dels punts de vista més diversos el perill de la prostitució. Venus al front era el títol d'un article de Josep Maria Francès, aparegut a «La Humanitat», en el qual demanava als soldats que en la pràctica del sexe adoptessin les màximes precaucions, ateses les greus conseqüències que es podien derivar de la seva incúria:

<<Per forts, per robustos que sigueu, una cosa infinitesimal com és un gonococo us pot rosegar impunement i fer-vos més mal que un falangista o un requetè. D'aquests, sempre podeu defensar-vos i vencer-los. Però el microbi malastruc que se us introdueix a l'organisme per la porta que li obriu de bat a bat, és traïdor i alevós com un capellà trabucaire, que és la cosa que s'assembla més a un microbi infecciós.

No us demano que feu vot de castedat. Aquest vot és - ho tinc escrit - un vici contra natura. Només us prego -us preguen per la meva boca milers d'amics vostres - que us fixeu molt bé en allò que feu i com ho feu i amb qui ho feu. Em sembla que està clar i no cal precisar més. Entesos?

Un editorial de la revista llibertària «Acracia» denunciava que Lleida, on es concentraven importants contingents militars, havia sofert una invasió de meretrius, i acabava dient amb consternació que: «Durruti consiguió, con su ejemplar energía, limpiar el frente de cortesanas. Los revolucionarios de la retaguardia se empeñan en no dar ocupación digna a las prostitutas y éstas continuant haciendo en la retaguardia lo que antes hacían en el frente».