PRIMERES INCURSIONS DELS MAQUIS PEL PIRINEU

Llegeixo el llibre Les Valls d'Andorra i els maquis antifranquistes de David Mas de l'any 1985. He fet còpia d'algunes pàgines per retenir-les:

Pàg. 41, 42, 43, 44 i 45.

"2.4 Els primers grups guerrillers a la província de Lleida

Tot just es comprovà que l'oposició en terres navarreses precipitava el fracàs, es van buscar nous fronts. Totes les opinions s'inclinaren el Pirineu lleidatà. Una expedició d'uns dos-cents homes, prepera a Foix, hi inicià la penetració. D'altres grups, seguint la carretera de Tarascó a Aix-les Termes, es van concentrar a l'Hospitalet, a l'altre costa la frontera andorrana, penetrant fins i tot alguns d'ells al Principat d'Andorra.

Els primers foren traslladats per carretera fins a la vila francesa d'Auzat, seguint la direcció Foix-Tarascó. Emparats als boscos, es varen concentrar junt a la línia de la frontera. El primer grup, d'uns 25 homes, penetrà dins Espanya des de les Valls d'Andorra, pel Port Vell, sobre Arinsal. El dia 22 de setembre, de bon matí, varen arribar al poble de Noris, seguint la vall Farrera i es presentaren a la casa de l'alcalde al qual demanaren menjar. Tot seguit, anant per Santa Magdalena, prengueren el barranc de Conflent i es van presentar a les mines de coure el dia 24. Sorprengueren els miners, als quals van manar de reunir-se. Un "responsable" els dirigí la paraula i els invità a unir-se a ells. Mentres-tant, d'altres es van dedicar a requisar els queviures de l'economat miner. L'enginyer de les mines s'adonà de la situació i aconseguí fugir, amb el que es produí entre els guerrillers un moment de confusió; els guerrillers li dispararen alguns trets sense arribar a tocar-lo. Aprofitant això, un dels capatassos de la mina es féu amb una escopeta i la disparà contra un guerriller, que rebé el tret a la cama. Veient l'oposició trobada, els guerrillers es van retirar tot emportant-se el company ferit. Avisada la Guàrdia Civil del poble de Civís i una patrulla de la Policia Ar-mada, foren capturats tres dels components del grup, que s'havien quedat endarrerits. El dia 28, els guàrdies civils de Tabescan en van agafar dos més, amagats a una cabana prop del poble de Tor; l'un era l'esmentat ferit. Poc després, la Policia Armada de Llavorsí en sorprengué uns altres dos; en pretendre detenir-los, van obrir foc i es van refugiar en una casa dels afores de Tor, circumstància que obliga a encerclar-la: va arribar-hi com a reforç la Guàrdia Civil d'Alins. Quan es realitzà l'assalt, els maquis es feren forts i ocasionaren a la Policia Armada quatre ferits; la lluita s'acabà quan un d'ells, amb divises de capità, fou mort i l'altre es va lliurar. Molt probablement, el grup de 25, que entrà a les mines de Conflent en el moment de la retirada, es fraccionà en unitats més petites de dos o tres individus. Uns altres dos d'aquest grup foren morts per la Guàrdia Civil a les rodalies d'Asnurri quan intentaven fugir cap a territori andorrà. És indubtable que els sobrevivents de l'expedició prengueren, com a lloc de refugi en la seva retirada, les Valls d'Andorra, molt possiblement seguint dues vies d'escapada: una passant a l'altre costat de la collada de Conflent i seguint la vall del riu d'Os avall, és possible que fos d'ells el subfusell anglès tipus Stein trobat, recentment, a Bixessarri; l'altre retornaria sobre les seves passes anant a buscar el mateix lloc per on havien entrat, és a dir, el Port Vell.

Un altre grup s'internà al nord de la serra de Taús a la recerca de la vall Noguera-Palleresa, per sota de Sort, on assaltaren algunes masies, se n'emportaren queviures, begudes, robes, tabac, estris de cuina. vaixella i diners. Compost el grup en un principi per uns quaranta o mes, més tard es fraccionà en grups més petits, entre cinc i deu homes: van aparèixer la Sant Romà d'Abella sense portar armes. Guiats per un enllaç, pretengueren buscar treball a les mines de carbó properes a la Pobla de Segur. A Bastús van comprar alguns queviures i després es dirigiren cap a Herba-savina. La missió que tenien era la de recórrer els boscos de les serres de Carreu i Boumort amb el fi d'establir-hi campa-ments per a refugi de noves expedicions.

El grup disgregat aconseguí reunir-se quasi tot el dia 3 d'octubre. Van passar pel camí d'Hortoneda, on foren vistos per un pastor; quedaren estacionats a la zona fixada entre els rius Segre i Noguera Pallaresa i en el triangle Tremp-La Seu d'Urgell-Sort. El día 4, un grup de sis entrà a Taús a demanar menjar, i tot seguit s'amagà a les muntanyes de Baén quan fou perseguit pels guàrdies civils de Gerri de la Sal. Sens dubte, aquestes partides, emboscades a les muntanyes de Tremp i la serra del-Bou Mort, intentarien de totes passades, fins a l'arribada de "L'Exércit Republicà d'Alliberació", crear un clima d'intranquil.litat mitjançant "cops econòmics" a les carreteres de Lleida a la Seu d'Urgell i de Tremp a Viella, realitzant de passada, alguns sabotatges a les centrals elèctriques de la Pobla de Segur i Tremp i, molt particularment a la línia d'alta tensió que passa per Isona i porta el corrent elèctric a Barcelona. Per part de les forces d'ordre espanyoles, la persecució d'aquest grup fou constant, però els resultats poc considerables, malgrat la delació d'un dels maquis, que es presentà el dia 29 de setembre al post de la Guàrdia Civil de Sort. Els accidents del terreny, els nombrosos boscos i l'ajuda de la gent del país dificultaren en gran manera la captura o reducció dels grups disgregats.

Per altra part, la nit del dia 3 d'octubre, una partida ben nombrosa portà a terme un important i espectacular cop economic amb l'atracament de la Societat de Productores de Forces Motrius de Viella, de la caixa de la qual s'emportaren 310.000 pessetes; el cop fou realitzat per tres individus armats de metralletes, mentre uns quants altres els co-brien la retirada. La seva persecució fou organitzada pel comandant militar de Viella, Cap del Batalló de Caçadors de Muntanya número II; hi col.laborà la Guàrdia Civil, però, la matinada del dia 3, aquestes forces repressores caigueren en una emboscada, en la qual morí un guàrdia civil i set dels soldats perseguidors es van passar al maquis.

Durant tot el mes d'octubre, a la zona del Pallars i l'Alt Urgell, hi hagué una variada activitat, malgrat que les partides guerrilleres comença-ren a notar que la seva estada a la zona escollida podia complicar-se molt aviat per tal com els nous elements que esperaven no arribaven, i una certa sensació d'inseguretat contrarestà l'eufòria dels primers dies. A causa d'aquest fet, començaren les presentacions a les autoritats. El dia 6 d'octubre, un maquis, anomenat "Ginés", es lliurà al post de la Policia Armada d'Isona. Portava un fusell-metrallador rus, una pistola i algunes municions. Digué pertànyer a un grup internat el dia 22 de se-tembre pel Port Vell (no està clar de quin port Vell es tracta, ja que n'hi ha dos, un a la frontera andorrana i l'altre a la francesa, un xic al nord d'Andorra), del qual havia desertat. Creia que els seus companys continuaven pel curs del Segre amb el propòsit d'arribar a Lleida.

Efectivament, aquest grup es refugià durant un temps en masies i coves de la Vall de Rialb, considerada com un illot inexpugnable on foren vistos. D'allí, seguiren pel camí més segur cap a Os de Balaguer, pernoctant a Rubió. Sembla que les seves intencions eren les d'internar-se com més profundament en el país, mirant de tenir al seu abast objectius importants -obres hidràuliques, línies elèctriques. ponts, etc. - on poder realitzar algun acte de sabotatge, que no arribarien a portar a terme. Dos dies més tard, la penetració continuà. Les etapes les recorrien durant la nit. Al matí buscaven algun amagatall en el terreny i descansaven. Per les distàncies que salvaven cada jornada, demostraven tenir un gran entrenament, i això dificultava la seva localització per les autoritats.

Seguint el seu camí, foren vistos prop de Bellcaire d'Urgell, malgrat els dubtes que sobre la seva identitat suscità el fet que no portessin armes. Hores més tard, a Bellvís van rebre alguns trets, fets, però, des d'una distància llarga. El darrer lloc on es reberen notícies sobre la seva localització fou a Belllloc, a uns catorze quilòmetres de Lleida. Un d'ells es quedà endarrerit i fou detingut a Tornabous pels guàrdies civils de Barbens. Part de l'armament que duien fou localitzat amagat a les muntanyes de Sant Llorenç de Montgai."