RUTES DELS MAQUIS PER LA VALL DE LAVANSA

 

En Josep Serra Frigola ha estat treballant els Arxius Històric del Partit Comunista Espanyol. Cal destacar que els comunistes van saber recollir la informació de les seves accions i ho recollien en un informe que ha facilitat molt l'estudi. Els maquis de tendència anarquista (CNT-FAI) eren menys sistemàtics i costa més cercar informació rellevant. Molts dels obrers anarcosindicalistes no sabien llegir ni escriure per la qual cosa encara es va dificultar l'estudi dels seus moviments. 

Val a dir que durant tota la mobilització del maquisard en la post-guerra la separació ideològica en la lluita antifranquista no fou tan radical com ho fou durant la Guerra Civil i en les partides podien conviure les dues tendències polítiques perquè el veritablement objectiu era enderrocar la dictadura franquista.

En Josep Serra no detalls gaires dades històriques al voltant de Tuixent i Lavansa per la qual cosa podem fer la hipòtesi que la majoria dels maquis que es van moure pel terme serien de tendència anarquista. Aquesta hipòtesis està també recolzada pel fet que les poques dades concretes que tenim coincideixen amb personatges eren anarquistes (Massana, el germà d'en Sabaté,..).

El treball d'en Serra Frigola està recollit en el llibre Obrint camins de llibertat. Maquis a Catalunya: Els guies i les seves rutes al Pirineu català i andorrà.

En les pag 76 ... 80 s'esmena la nostra vall: 

"És una ruta pel sector de Bellver que creua la Serra del Cadí pel pas dels Gasolans [Gosolans] i va a Gósol, l'Espà i d'allà cap Berga, utilitzada per passar propaganda i algun treball d'organització. A l'hivern de 1944-1945 un guia d'aquesta ruta (se'n desconeix la identitat) és empresonat a la Model de Barcelona quan anava a comprar material per una ràdio que li havien encarregat des de França" ... "Més tard sabem que es va deixar d'utilitzar per l'activitat guerrillera d'aquest sector. També era transitada pel maquis anarquista, especialment pel grup de Marcel·lí Massana i Ramon Vila Capdevila "Caracremada"".

Ruta d'Andorra, Fonollosa a Manresa:

"- Primera etapa: Es fa en territori andorrà i dura unes 5h. Etapa difícil per ser de pujada. S'arriba prop de la frontera on es descansa en una casa abandonada.

- Segona etapa: S'inicia la marxa al vespre creuant la frontera i passant pel llom de Cortals Nous entre Arcabell i Bescaran. Ja a l'interior de Catalunya hi ha uns 4 km de bosc i després fins el Segre és terreny descobert. Es passa a l'oest d'Estamariu, al llarg del torrent de les Carboneres que va a sortir al riu Segre i a la carretera de la Seu d'Urgell entre els km 136 i 137. Aquest tram de baixada és el més perillós ja que hi ha més vigilància per la proximitat de la frontera i per la importància de la carretera de la Seu d'Urgell a Puigcerdà. Als llocs de vigilància franquistes hi havia gossos i és on es produïen més enfrontaments. Continua la marxa voltant el poble d'Alàs anant direcció cap a Cerc i, seguint el torrent Benlloch, creuen la carretera de Cerc a Artedó a l'altura del km 1, arribant a Ges on hi ha un punt de suport. Després de creuar el Segre tot el camí és de pujada. La durada de l'etapa és de 5 hores.

- Tercera etapa: continua la ruta per un camí de ferradura que va de Ges a Adraen envoltant aquest poble. Creua el riu de Bona i agafa el camí de ferradura d'Adraen a Fórnols, allà es deixa el camí i, muntanya a través, s'agafa el camí de ferradura de Sorribes a Sisquer passant-lo a l'oest, creuant el riu Lavansa a prop de Sorribes. El camí fins a Fórnols és de pujada amb un desnivell de 500 metres en uns 14 km ja que es superen les últimes pendents de la Serra del Cadí. Des de Fornols fins al final de l'etapa a Alzina, tot i ser un terreny muntanyós i cobert de bosc, és bastant planer. Continua per un camí de carros d'Ossera a Alzina i Alinyà. Tenien casa de suport a aquests dos pobles. Durada de l'etapa 5 hores. 

- Quarta etapa: es surt d'Alinyà a Llinars passant entre la Serra de Tarp [Turç] i la serra d'Odén. De Llinars segueix per un camí de carros de Cambrils fins a Montpol. Tota aquesta etapa és muntanyosa, coberta de bosc i bastant plana. A Montpol hi tenien un punt de suport. Durada de l'etapa 4 hores i mitja.

- Cinquena etapa: travessa la Ribera Salada a prop de l'Hostal del Pont del Clot i bordejant-la per seu marge esquerre fins a Casa Ginebrosa on s'agafa un camí de ferradura que porta fins a la carretera de Bassella a Manresa,  prop del km 50 creua la carretera, i per un camí de carros paral·lel a la carretera general es creua la carretera de Pons a Solsona prop d'aquesta carretera al sud-est de Solsona, acaba l'etapa al mas Cal Rajolí d'Olius, una casa de suport de l'Emilia Soler Aymerich, Camí per muntanya cobert de bosc i bastant pla. Durada de l'etapa 6 hores

- Sisena etapa: va de prop de Solsona fins a prop de Fonollosa. Per la vora de la carretera de Su a Solsona fins a l'altura del Miracle i d'aquí en direcció sud-est fins a la Serra del Pinós i d'allà a la Serra de Castelltallat, a una granja aïllada prop de Fonollosa. Travessia per muntanya coberta i bastant plana. Durada de la marxa 7 hores.

- Setena i última etapa: després de rentar-se i mudar-se poden fer el viatge a peu de dia ja que en dur documentació no hi havia perill. De la casa de suport prop de Fonollosa podien escollir anar a tres de les petites estacions no vigilades de Sallavinera, Rajadell o Aguilar de Segarra a mitja hora a peu de Fonollosa o caminar 4 hores fins a Manresa on un militant del PSUC contrabandista els feia de punt de suport. A Manresa podien agafar l'autocar o el tren fins a Barcelona.

Punts de suport durant la ruta:

- Alt Urgell. Segona etapa. A Ges disposaven d'una casa on els facilitaven menjar i podien dormir a la pallissa. Hi vivia una oncle de 50 anys i dos joves de 18 a 20 anys. El propietari fou família d'esquerres integrada per una parella d'uns 35 anys, un president del comitè antifeixista del poble durant la Guerra d'Espanya.

- Alt Urgell. Tercera etapa. A l'Alzins d'Alinyà disposaven d'un hotel a l'entrada del poble que els facilitava menjar i llit. El propietari d'uns 35 anys, era d'esquerres i estava d'acord amb la política d'Unión Nacional. Al poble del costat, Alinyà, el punt de suport era una casa fora el poble on vivia un matrimoni d'uns 50 anys, llogaters, simpatitzants d'esquerres i d'acord amb la política de la UNE" ..."En els dos pobles els guies havien creat Comitès de ANC [Assemblea Nacional de Catalunya]".

Solsonès. Quarta etapa. A Montpol tenien un punt de suport els facilitaven menjar i podien dormir a la pallissa. Hi vivia un en una casa aïllada anomenada Mas Roques (Mas Roquer) matrimoni de pagesos llogaters amb un fill de 27 anys i un noi de 13 anys; catòlics sense filiació política i d'acord amb la política de la UNE.

-Solsonès. Cinquena etapa. Al sud de Solsona, a Olius, hi tenien una casa de suport, Cal Rajolí, on vivia una família d'agricultors arrendataris integrada per la mare, el fill Pere Aymerich Sinca de 40 anys i la seva neboda, Emilia Soler Aymerich de 24 anys. Els facilitaven menjar i el paller per dormir. El fill fou comissari durant la guerra i l'Emilia havia militat a la Joventut Socialista Unificada. Estaven d'acord amb la política de la UNE.

- Bages. Sisena i última etapa. Prop de Castelltallat i de Fono-llosa tenien un punt de suport nou, establert arran de l'últim viatge seguint les instruccions d'Anaya i els seus acompanyants, la masia de Cal Pons. Era d'una família de pagesos, petits propietaris d'esquerres. Tenien un germà exiliat a França, alcalde de Castelltallat durant la guerra.

- En l'informe d'un viatge realitzat el setembre de 1945 pel guies Teodoro i Miquel, apareix una altra casa de suport, el mas Cal Vinyes Nou, a 2 o 3 quilòmetres de l'estació de tren i prop de Fonollosa, municipi de Sant Mateu de Bages. Hi viu la Montserrat Carol Santasusana de 37 anys, soltera.

- A Manresa tenien un punt de suport que es podia utilitzar si convenia. Es tractava d'un militant del PSUC, Joan Peremiquel Sibila, de 37 anys, fuster i contrabandista " ..."Quan arribaven a Barcelona enviaven un gir postal a Andorra per avisar que havien arribat bé.".

Vigilància franquista durant la ruta

El sector de la frontera per on passa aquesta ruta estava fortament vigilat i en procés de fortificació cosa que dificultava molt el pas cada viatge es fa constar la vigilància i la situació de les obres de fortificació així com una exhaustiva informació sobre el desplegament de forces feixistes pels pobles propers a la relació de les forces que hi trobaven a la frontera.

 En l'informe d'un viatge de l'any 1945 en el que els guies Teodoro Sola Calvo i Pablo del PSUC, es relata un incident prop del riu Segre quan  porten uns companys que van a Barcelona i carreguen  8.000 pasquins. Una patrulla de la Guàrdia Civil els va interceptar disparant-los; gràcies a la perícia de Teodoro no hi ha ferits ni detinguts però el relat dona fe de la complexitat i perillositat d'aquest sector:

"El viernes por la noche, a las 23 aproximadamente y cuando se encontraban a 10 minutos del Rio Segre fueron sorprendidos por una pareja de la G.C. que les dio el alto a una distancia aproximada de 30 metros. La expedición marchaba en fila india. Abría la marcha Teodoro, el último era Anaya y el penúltimo, el de protección (Pablo). Este muchacho que es el único que llevaba la metra-lleta en situación de hacer fuego, ya que llevaba el cargador puesto (los otros decidieron no colocarlo por temor a que se les escapase algún tiro) se desconcertó y echo a correr sin hacer uso del arma. Anaya cayó por un terraplén perdiendo la metralleta. Los demás siguiendo las instrucciones que se les había dado salieron detrás del guía. Este amigo (Teodoro) quiso hacer uso del arma (pues les tiraron 2 ráfagas de naranjero) pero no tuvo tiempo de colocarle el cargador ya que un G.C. se le echo encima cogiéndolo. Este amigo arrojo la metralleta y sacando la pistola se la colocó en el vientre al guardia el cual se asustó pidiéndole que no disparase por favor y prometiendo que no harían nada para cogerlos. En este momento, el otro G.C. se encontraba bastante alejado. 

Todos los amigos se reunieron en el Segre excepto el amigo de protección —que el domingo se presentó en Andorra— y otro muchacho con bigote (pero no el que estaba herido de la pierna). Todos decidieron, después de buscarlos durante algún tiempo que era mejor continuar la marcha. En este incidente se perdieron 5 metralletas, el paquete con los pasquines. Un macuto con un traje nuevo y el macuto del guía con unas botas nuevas."