SOBRE LES COL.LECTIVITATS REPUBLICANES

Llegeixo El llibre Maials durant la Guerra civil 1936 - 1939 de l'amic Francesc Sales  Piñeiro. Només puc pensar que tant de bo tots els pobles tinguessin la sort de tenir un llibre com aquest.

Entre molts aspectes valoro les col.lectivitats de les Terres de Lleida, descobreixo que no en sé gaire cosa i en Francesc dedica un capítol especial que no em puc estar d'apuntar-lo en el meu calaix d'apunts: pàg. 38, 39, 40 i 41.

La col·lectivitat Nueva Creación. Una experiència revolucionària a Maials

Els ideals revolucionaris que van anar calant en la població treballadora des de finals del segle XIX també van entrar a Maials, sobretot entre els pagesos pobres i i l' organització anarcosindicalista CNT es va convertir en la principal força obrera del poble.

La política agrària de la CNT, bé que de manera poc elaborada, es va marcar en el congrés de Saragossa, el maig de 1936. El sindicat anarcosindicalista s'hi va definir partidari de les col·lectivitzacions al camp. Les que es van iniciar el juliol de 1936 Vane ser, doncs, l'aplicació pràctica del programa aprovat en aquell congrés, que proposava, sense embuts, la confiscació de la terra dels grans propietaris:

- Expropiació sense indemnització de les propietats de més de 50 hectàrees de terra.

- Confiscació del bestiar de reserva i accessoris de conreu, maquinàries i llavors que es trobin en poder dels terratinents.

La col·lectivització agrària es podria definir com el mecanisme pel qual la terra i les eines de treball passaven a estar sota el control de les persones que hi treballaven. La col.lectivització també representava una nova manera d'organitzar-se, que podia satisfer les necessitats dels seus integrants i ajudar a construir una societat justa i democràtica.

A Acracia (diari de la CNT de Lleida), en el número del 28 de juliol de 1936, la central sindical deia que les accions al camp s'havien de basar en:

- L'abolició de l'autoritat.

- El no reconeixement de l'agutzil, del jutge, de l'alcalde ni de la Guàrdia Civil.

- L'expropiació immediata de la terra.

Evidentment, tot això era molt esquemàtic i reflectia una ideologia antiautoritària.

No va ser fins al ple regional de relacions camperoles de la CNT, celebrat a Barcelona entre el 5 i el 7 de setembre de 1936, que es va començar a elaborar un discurs més pràctic sobre la col·lectivització de la terra.

Per als anarquistes, la guerra també significava fer la revolució: tot anava en el mateix paquet. A Catalunya es van crear unes 200 col·lectivitats agrícoles ocupant o confiscant finques, moltes de les quals havien estat abandonades pels propietaris.

A Maials, com en molts pobles del Segrià i les Garrigues, 35 el desembre de l'anomenada "Nueva Creación". 1936 es va formar una col·lectivitat.

 Les vint-i-una famílies que la van fundar hi van aportar les seves terres, eines i propietats. Com que la majoria eren petits propietaris o jornalers, tenien prou terres ni capital per poder viure del que produïen, de manera que van haver de requisar finques, primerament les d'aquelles famílies riques, amb més terra, que havien demostrat, de paraula o fets, la seva adhesió al cop d'estat dels militars. No els pre-nien tota la terra, sinó tan sols alguna finca. Per exemple, la col·lectivitat de Maials només es va apropiar 25 jornals de casa Escaleta, família que tenia, pel cap baix, un patrimoni de centenars o milers de jornals de terra.

Un altre criteri era confiscar les finques, de primer, als propietaris que haguessin abandonat voluntàriament el poble en sentir-se perseguits, i a l'últim, als qui exercien un ofici diferent del de pagès i tenien terres portades per mitgers, cas en què no sempre es respectaven els drets dels mitgers a treballar la terra. En total hi ha documentats uns 410 jornals de terra requisats per la col.lectivitat.

Algunes col·lectivitats van tenir molts problemes de capitalització, i la de Maials n'és un exemple. En el llibre d'actes de la col·lectivitat agrària de Lleida Adelante hi consta que va lliurar a la de Maials tres mules i un mul jove per valor de 5.528 pessetes, que s'havien de pagar amb oli i gènere o en pessetes a mesura que la situació de la col.lectivitat compradora ho permetés. S'especificava que la col·lectivitat de Maials no podia.