INCURSIONS MAQUIS EN L'OFENSIVA DE LA VALL D'ARAN A LES TERRES DE LLEIDA

 Llegeixo el llibre Les Valls d'Andorra i els maquis antifranquistes de David Mas de l'any 1985. He fet còpia d'algunes pàgines per retenir-les:

Accions dels maquis per les Terres de Lleida abans de l'Operació de la Vall d'Aran

.... acabats els preparatius, penetraren les primeres brigades a primers del mes d'octubre de 1944, les números 3, 21, 402 i 468, que tenien com a missió (138) la seva penetració, com més endins possible, a fi de de la resta de les brigades de la Divisió, establint al mateix temps una facilitar, mitjançant sabotatges i fustigacions de reraguarda, l'actuació mena de cap-de pont.

Malgrat que la intenció dels querrillers components d'aquestes brigades era d'avançar el màxim possible sense tenir cap contacte amb les forces d'ordre, no mancaren els enfrontaments. El 8 d'octubre un grup arribà a les rodalies del poble de Durro on mantingué un intens tiroteig amb un destacament de la Policia Armada. Malgrat que l'enfrontament fou molt aparent, no hi hagué baixes per cap de les dues parts. Però els maquis es van veure obligats a retirar-se deixant sobre el terreny quasi la totalitat de la impedimenta. Hi havien anat passant, uns dies abans, pel costat del Llac Major, a la part més agresta del pirineu lleidatà, per on foren vistos. El grup era compost d'uns vint guerrillers, que, segons la descripció de les forces d'ordre, vestien uniforme de l'exèrcit francès, amb boina negra o blava. També aparegueren altres grups pels voltants de Boí, Barruera i Caldes de Boí.

El 13 d'octubre, la més avançada de les quatre Brigades, la 3ª, arribà a les nou de la nit al poble de Cabdella. Els guerrillers hi enviaren abans uns quants emissaris per avisar la gent que arribaven en so de pau, i que no farien cap mal a ningú, però els havien de donar menjar.  sacrificaren dotzena i mitja de corders, i algunes dones mentrestant els coient patates se'ls va treure pa i vi, i allí estigueren xerrant amb la gent  del poble fins prop de la matinada. El qui semblava el cap s'excusa de havien mantingut amb la Guàrdia Civil, havien perdut, entre altres, el no poder pagar tot allò, puix que, uns dies abans, en els combats que capità pagador amb la caixa de la Brigada. Sembla que entre els caps del grup de maquis esclatà una discussió, en decidir quin camí calia seguir, atés que, mentre uns pretenien retornar a Franca, altres volien seguir endavant. En anar-se'n, van preguntar quin era el camí més fàcil per a retornar, i els camperols els digueren que el de Llavorsí-Alins-Tor. per anar a sortir a Port Vell (Andorra). Així que es dividiren en dos grups; un seguí aquest i l'altre continuá cap a Tremp. Al poble, no hi varen posar cap sentinella que vigilés durant la nit, pel fet que, en arribar-hi ells, se n'havien anat tots els guàrdies civils que hi havia, i quan un camperol mirà de donar-los presses perquè mengessin més ràpidament i marxessin abans que tornessin els guàrdies civils, un dels oficials maquis li digué que no s'amoïnés, que no tornarien per allí fins a la matinada. i. efectivament, així fou, els civils no hi aparegueren fins ben avançat el matí.

Dos dies més tard, el 15, un grup de guerrillers sorprengué, en el seu domicili, el capataç de les obres del túnel de Viella, al qual van demanar que els donés menjar i com a pagament li van deixar una motxilla plena de propaganda (142).

El dia 16, la situació de les esmentades quatre Brigades era la se-güent: part de la 3ª albirà Tremp; la 21ª arribà a Campo (Osca), la 402 es presentà davant de Sort i la 468ª es trobava a les rodalies de Bena-varri, dins la província d'Osca, havent assolit els objectius geogràfics que els havien estat marcats (143). L'Ordre General d'Operacions", signada pel Cap de la Divisió 204, Tinent Coronel Vicenç López Tobar, amb data 16 d'octubre, reflecteix prou bé quina era la situació aquest dia, i quins eren els objectius establerts per a cada Brigada:

nàn 303.-