LA LLUITA ANTIFRANQUISTA ENCARA SILENCIADA

Quan estic recollint informació sobre aquest tema els meus interlocutors em recomanen que no ho faci públic. Potser tenen raó però tinc por que es perdi tota aquesta informació i penso que cal publicar-ho - ei, que tinc ja molts anys i qualsevol dia me'n vaig i això s'ha de conèixer -  però sense posar cap nom.

El nostre protagonista era un home d'esquerrà que va arribar a lluitar com a maquí per les valls pirinenques del Segre encara que no va ser mai detingut. Diuen que tenia explosius en la Forat del Solà on també havia hagut emboscats durant la Guerra Civil. També em comenten que potser els amagava a la cabana dels trumfos dels Morunys, que està entre el camí al molí de Fórnols i la pista que puja al Carreu. Algú em parla de la CNT, encara que per les seves actuacions semblaria de la FAI.

Bé, un dia decideix agafar uns troncs i en fa amb molta cura un forat. Posa a dins un tub de dinamita i el tapa curosament simulant fusta. Deixa els troncs entre la llenya de l'alcalde franquista de l'època.

El dia Santa Llúcia - el 13 de desembre, ja concretarem després el possible any - a la casa de l'alcalde, algú agafa el tronc trucat i el posa a la llar de la cuina. En aquell moment hi ha la dona de l'alcalde en l'habitació, però dues noietes truquen a la botiga de baix. La dona baixa i les atent - sembla que es volen mirar uns sostenidors - quan està a baix es podrueix l'explosió. Afortunadament no hi ha ferits però si que la cuina queda prou malmesa. Si hagués hagut algú segurament ara estaria mort. Les dues noies que han entrat a la botiga eren la Irene de cal Farragetes i la M. Rosa (tinc algun dubte) de cala Llum.

La nit de Reis - el 5 de gener - es torna a produir una altra explosió. El principal protagonista es agafat per la Guàrdia Civil - recordeu que en la mateixa plaça havia la casa habilitada com a caserna - i se l'emporten a la presó de la Seu d'Urgell. Així baixa la seva filla a veure'l. Sembla que l'han torturat però ell no ha dit res, però ara que hi ha la seva filla li diu que vagi a la cabana dels trumfos o al Forat de l'Espluga i tiri els explosius que encara hi queden amagats. Segons sembla algú està escoltant aquesta conversa que delata al nostre protagonista. Podria ser que passes per la presó del Seminari Vell de Lleida on es jutzat i traslladat al penal de Santa Maria de Càdiz amb cadena perpetua (caldria confirmar-ho).

Any de l'atemptat: Sembla ser que l'explosió primera es va produir l'any 1960 (segons la memòria del nostre interlocutor). Fa el càlcul partint que l'any 1963 surt de la presó ja que hi ha un indult per la mort del sant pare Joan XXIII. Quan va arribar a Tuixent es va manifestar molt content i alegre saludant a la gent del poble cridant: Ja estic aquí, ja he tornat...

Al ball de la plaça major va continuar manifestant la seva alegria ballant amb les dones del poble amb la mirada d'odi del cap de la Guàrdia Civil destinat al poble com veia com aquell malfactor tornava a estar per aquests rodals lliure, i li portava a posar en perill aquells "años de paz".

Parlant del personatge m'ha aparegut diferents històries que ens ajuden a entendre una mica el nostre protagonista:

- Al bar del Farragetes escopia habitualment fins que el propietari li va dir reiterades vegades que no ho fes: Si ho tornes a fer, no cal que vinguis més. El Ramon ho va repetir i en Farratgeres li va prohibir l'entrada a l'establiment. Durant un temps, sembla ser que va canviar de café, però finalment va tornar un dia amb el cap abaixat i li va prometre que no ho tornaria a fer i va complir la seva paraula.

- Malgrat el seu anticlericalisme manifest, es veu que tocava molt bé les campanes. Als anys 80 van venir un grup que recollia els diferents tocs de campanes amb un carrillo transportable i van recollir els diferents tocs. Sembla que el recull el va fer un organisme oficial de la Generalitat. Tristament no hem sabut connectar amb el registre de campanes. Si algú ens pot ajudar...

- També ens van explicar que una altra vegada l'havien detingut i se l'empotava la Guàrdia Civil cap a Lleida. En passar pel Cap del Pla va demanar poder anar al lavabo. Es veu que es va escapar per una de les finestres 

- A mig lloc entre la llegenda i la realitat, també em van explicar que havia anat a París (exiliat ¿?) i en veure la torre Eiffel es va enfilar per un dels peus de ferro. Volia pujar al cap de la torre però la police el va detenir en el segon pis.

- El maneig dels explosius ho va aprendre treballant a les mines (Saldes ¿?) on va treballar de jove. També allí va aprendre a nedar i va ensenyar a altres joves de Tuixent. 

- Quan es va fer gran, i pel seu mal caràcter, tenia mala fama i en algunes cases feia d'home del sac. Les mares amenaçaven als seus fills que si no es portaven bé el cridarien.