LA VIA LAIETANA DE LLEIDA: EL GOVERN CIVIL

ESTIC BUSCANT INFORMACIÓ PER COMPLEMENTAR EL TEXT. SI SABEU ALGUN DETALL, AGRAIRIA MOLT PODER-LO INCLOURE EN AQUESTA MODESTA ENTRADA. 

Sota del Govern Civil (plaça de la Pau) havia la caserna de la policia Nacional (coneguts popularment com els Grisos). L'edifici fou bastit l'any 1955 i inaugurat pel mateix dictador Francisco Franco el 28 de setembre. En les dependències inferiors vaig trobar la placa que havia hagut en l'entrada principal de l'edifici. Hi falten algunes lletres, caigudes amb els anys. També vaig trobar un altre objecte però ja m'hi referiré més tard.

Per la porta lateral que dóna a l'avinguda del Segre havia l'entrada a la "comissaria". Havia una primera instància però és baixava a un nivell inferior. Actualment està modificat. Tristament l'any 1979 vaig ser detingut unes hores (per unes pintures fetes amb un retolador gruixut), però no vaig passar, afortunadament, d'aquest nivell. L'any passat vaig tenir ocasió d'entrar al nivell inferior on havia els calabossos. Tota la part subterrània del Govern Civil està ocupada per aquests calabossos per on passaven els detinguts pels Grisos. Hi ha un passadís llarg amb llum interior. Impressiona les portes gruixudes de les cel.les. La majoria tenien una finestra que donava al carrer, tapades amb reixes. Crec recordar que les portes tenien una finestreta per observar des de fora les cel.les. Actualment aquest emblemàtic espai està ocupat per fitxes i paperassa. En una dependència central fosca i humida - sense ventilació exterior - sembla el quarto dels mals endreços. Allí vaig trobar la placa de l'entrada i un bust del Dictador que també devia estar a l'entrada. Francisco Franco està en força mal estat de conservació però tampoc cal escarrassar-se gaire. El meu interlocutor hem diu que aquesta figura i la plaça va estar a l'entrada bona part de la Transició fins que un article en un diari local ho va denunciar i es va amagar en aquest antre.

Parlo amb Pere Culleré, fill del lluitador antifranquista i catalanista, Joan Culleré. Ell va ser detingut a la Comissaria amb l'amic Jordi Guivernau amb motiu de la col·locació d'una pancarta a l'escola Anexa al carrer Ballester. Un cop col·locada la pancarta quan estaven fent la foto van sentir un impactant: - Manos arriba, quedan detenidos. Van haver de baixar a la Comissaria on foren interrogats però no arribaren a ser detinguts. Els fets es van produir l'any 1976 amb motiu del referèndum constitucional.

Em recomana en  Pere el llibre de Ventura Margó La lluita per la democràcia. Lleida, 1960 - 1975. Molt interessant. Em permeto copiar alguns fragments: "En el soterrani del Govern Civil - on l'únic mobiliari era una taula, quatre cadires i un focus enmig de l'habitació - vaig ser interrogat per quatre agents. Aquella situació era còpia exacta de les pel·lícules americanes de màsters" (pàg. 33)

"Aquell interrogatori durà tota la nit. Semblava el diluvi universal. Volien saber noms però no en pogueren apuntar ni un. Se m'acusava d'haver confeccionat una octaveta que dies abans circulava per la capital. Davant el jutge vaig refermar la declaració de no saber-ne res. Vaig ingressar a la presó de Lleida i quedar en mans del Tribunal d'Ordre Públic" (pàg 33)

"El pitjor pas en una detenció era ser als soterranis del Govern Civil, mentre hi eres et podia passar de tot" (pag. 34).

"Recordo que en la meva primera detenció, el 1957, mentre els altres, un per cada cantó, amenaçaven a descarregar amb més violència les porres sobre meu fou l'Ibars que els impedir les excessives ganes d'actuar."

"El dia següent, de matinada, el timbre de casa va sonar d'una manera inconfundible. Venien a treure'm del llit per portar-me a la Comissaria." "Després de tota la nit d'interrogatoir, a les 11 del matí em portaven davant del jutge, el qual decretava presó i el pas pel Tribunal d'Ordre Públic" (pag. (82).

Cita el nom d'alguns dels seus torturadors: Membres de la Política-social de la Policia Nacional eren: Ibars, cap del grup, un tal Vela i en Felicisimo Garcia Encabo.

També trobo interessant transcriure el nom dels presos polítics que van passar per la Comissaria, encara que és una llista incomplerta, Espero la vostra col·laboració per ampliar la llista.

A la pàg 58 es parla de presos detingut per participar en una manifestació de l'1 de maig de 1968:

José Arnedo, Manuel Cortijo (el seu pare va anar a preguntar a la comissaria i va ser detingut també), Antonio Chacón, Francisco Escarcena, José Luzon, José Pérez (el Peque) i Saturnino Vicente.

A la pàg 58 es parla també es parla de presos detinguts per demandes laborals:

 Tomás Espín, Emilio Gallego i Antonio Gómez.

A la pàg 60 i 61 es parla de la detenció per la manifestació de l'1 de maig de 1969:

Antonio Chacón, "Aquest, en intentar la policia ficar-lo dins una entrada per colpejar-los, es va tapar la cara, i amb el rellotge va ocasionar un esgarriny a l acara d'un policia, fet que li va representar més cops per tot el seu cos" (pàg.60).

"El Excmo. señor Gobernador Civil ha acordado imponer la multa de DIEZ MIL PESETAS a cada uno de los siguientes detenidos: Manuel Cortijo Martínez, Felipe Castell Papell, Jesús Canales Rivero, Agustín Alvarez Otero, Francisco Escarcena Martínez, Antonio Cantano Palma y Antonio Chacón Jiménez."

" Después de instruidas las diligencias a los pertinentes, or orden de la misma, en razón de su parentesco con dos de los detenidos, han sido puestos en libertad immediata, sin sanción econòmica, Catalina Maestre Quero, esposa de Chacón Jiménez, y Antonio Cantano Redondo, hijo de Cantano Palma" (pag. 61).

"Aquell fatídic 1 de maig de 1969 quedà completat amb les detencions de Francisco Escarcena, José Pérez, Felip Castell (que fou detingut 4 vegades més), Jesús Canales i Antonio Cantano." En Jesús Canales va ser detingut a la caserna de la Guàrdia Civil del carrer Blondel (antic local del Casal de la Joventut Republicana de Lleida).

"No vull acabar aquest apartat de les detencions sense recordar els noms d'altres persones que, repetidament, foren empresonades a causa de la seva lluita per les millores en les condicions de vida de la classe treballadora. És el cas de Gregorio Gallego, Antonio Cantano (fill), Sebastià Chanivet, Carme Quinquillà, Navidad Redondo, Joan Rodés, Jordi Solé, Josep Vázquez i tants altres que foren detinguts, maltractats als soterranis de la Comissaria del Govern Civil i que acabaren empresonats" (pàg. 66)

Parlo amb Teresa Mas, una lluitadora antifranquista i organitzada en el grup de Dones Lleida. Va ser detinguda durant la manifestació per La marxa per la llibertat (1976) que es va convocar a la plaça Cervantes. Van detenir un grapat de joves i foren portats a aquesta caserna on foren interrogats. M'informa que va passar en aquesta dependència força hores. Recorda que un noi de Balaguer li va dir que portava unes octavetes i segurament li acabarien agafant la policia i li va passar-li a ella doncs segurament no la registrarien pel fet de ser dona. La Teresa les va agafar i, si, no va ser "casejada". Desprès d'aquelles llargues hores a la caserna va ser traslladada a la presó de Lleida on va romandre tres dies tancada. També em comenta que va anar un parell de vegades a denunciar l'atemptat al grup de Dones Lleida que havia causat l'extrema dreta. La policia els hi deien en to de broma que l'incendi l'havia causat algun dels seus nòvios enfadats. Un comentari de molt mal gust.

Parlo amb Elvira Siurana sobre el tema: Recorda que el seu pare li havia comentat que Alfons Porta havia estat detingut al Govern Civil i li havien obligat a veure oli de recino. El germà de l'Alfons era Francesc Porta que va fundar Convergència a Lleida per la qual cosa pensem que tenia una ideologia catalanista.

Dubtes: Si l'edifici del Govern Civil fou inaugurat pel dictador Francisco Franco l'any 1955 On es torturava abans als lluitadors antifranquistes?