Calaix de documents Joan Ramon Segura

Arran de l'entrada anterior El sexe a les trinxeres  (I)  el bon amic Lluís Colomés em comenta una anècdota molt especial sobre la sexualitat al front. És un recull del llibre La meva guerra del doctor Ferrán Sancho Fonoll , metge capità republicà. El llibre és una edició autoeditada amb només 4 còpies per als seus fills. Va explicar que l'escriptura de les seves memòries li va servir de teràpia davant de la tristesa que tenia pel dramatisme que va viure. Parlo amb en Lluís sobre el doctor Ferran. És un personatge tan excepcional que decidim organitzar una xerrada al Centre excursionista de Lleida. Segurament el 13 de març.  Aquí us passo d'algunes aportacions del llibre: T’enivo (escriu en Lluís Colomés) un escrit que va fer el pare d’un amic meu (metge) que va estar de metge a l’hospital militar d’Alcanyís i en les seves memòries he estret un fragment del que va trobar al front d’Alcanyís: "Epidèmia de Malalties de transmissió sexual A Calanda (17Km d’Alcanyís) hi...

Continuo recollint nous textos dels llibres que llegeixo, si més no curiós: En el llibre SOLDATS I EMBOSCATS A CATALUNYA (1936-1939) de Daniel Díaz Esculies trobo en les pàg 110, 111 i 112 que explica amb claretat sobre la sexualitat a les trinxeres i la prostitució: "D'altra banda, en les bigarrades columnes que l'estiu de 1936 defensaven el front d'Aragó hi figuraven milicianes, algunes de les quals provenien de les sentines de les grans ciutats. La pràctica del sexe sense cap mesura higiènica durant els primers mesos amenaçava de convertir-se en un problema molt greu, perquè les malalties venèries causaven baixes i s'estenien a gran velocitat. Testimonis d'aquells dies coincideixen a assenyalar que en assabentar-se'n Durruti féu expulsar immediatament del front les milicianes i fins i tot ordenà algunes execucions. També foren expulsats del front els homosexuals. A la 29 Divisió -antiga columna Lenin del POUM- el seu cap, Josep Rovira, procedí de la mat...

  Llegeixo el llibre Barcelona 1939. El camp de concentració de l'Horta d'Adam Monfort . La veritat és que esperava poc del llibre però m'ha encantat i vull recollir el material que trobi interessant sobre els BBTT (Batallons de Treballadors). Ens explica que hi ha freqüents canvis d'ubicació: Pag. 87:  "A tall d'exemple de mobilitat d'aquests batallons dins la 4a Regió Militar (Catalunya), podem citar els casos dels BBTT números 501 110. Pel que fa al primer, l'1 de febrer del 1939 estava a les Borges Blanques, tenia 1.038 presoners-treballadors i estava arreglant pistes i ponts; l'1 de maig enquadrava 984 homes i estava a Igualada arreglant ponts de la carretera que unia la ciutat amb Barcelona; el primer de juliol continuava al mateix lloc i amb la mateixa tasca, però amb 911 homes; i, finalment, l'1 de gener del 1940 estava a Pons amb 553 individus. Pel que fa al segon, l'1 de febrer del 1939 estava a Binèfar i enquadra-va 474 individus ...

Sóc net de passador de maquis i no em puc estar obsessionat en els oblidats dels oblidats que van mantenir la lluita contra Franco malgrat haver perdut la Guerra. Torno al llegir el llibre  Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la Mort del Caracremada de Ferran Sánchez Agustí.  Decideixo prendre algunes anotacions per veure l'extensió geogràfica del moviment maqui. En aquest cas ho faig recollint anotacions de la Franja  i comarques properes ja que les terres de Lleida tenen molta relació amb els veïns geogràfics. Altres entrades referents als maquis: Els maquis a les Terres de Lleida (1) Els maquis a les Terres de Lleida (2): Montsec Els maquis a les Terres de Lleida (i 3) La Franja de Ponent Maquis a Cèrvia de les Garrigues? Què feia la Legió a Almacelles ? Els maquis a Tu ixént  La tardor de 1944 hi hagué escaramusses amb tirotejos, detencions i morts, i es detectà la presència i es produïren ocupació de per part de partides guerrilleres a Aragüé...

Sóc net de passador de maquis i no em puc estar obsessionat en els oblidats dels oblidats que van mantenir la lluita contra Franco malgrat haver perdut la Guerra. Torno al llegir el llibre Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la Mort del Caracremada de Ferran Sánchez Agustí . Decideixo prendre algunes anotacions per veure l'extensió geogràfica del moviment maqui. En l'entrada anterior vaig recollir anotacions sobre diferents pobles de les Terres de Lleida on per on van passar els maquis. Altres entrades referents als maquis: Els maquis a les Terres de Lleida (1) Els maquis a les Terres de Lleida (2): Montsec Els maquis a les Terres de Lleida (i 3) La Franja de Ponent Maquis a Cèrvia de les Garrigues? Què feià la Legió a Almacelles ? Els maquis a Tuixent més objectiu que el retorn de la democràcia i dictador, però desconeixíem les intencions de les potències aliades. 11 L'OCUPACIÓ DEL MONTSEC DE MEIÀ (pàgina 175) S'aproparen a Benavarri i a Vilanov...

Sóc net de passador de maquis i no em puc estar obsessionat en els oblidats dels oblidats que van mantenir la lluita contra Franco malgrat haver perdut la Guerra. Torno al llegir el llibre Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la Mort del Caracremada de Ferran Sánchez Agustí. Decideixo prendre algunes anotacions per veure l'extensió geogràfica del moviment maqui.  Altres entrades referents als maquis: Els maquis a les Terres de Lleida (1) Els maquis a les Terres de Lleida (2): Montsec Els maquis a les Terres de Lleida (i 3) La Franja de Ponent Maquis a Cèrvia de les Garrigues? Què feia la Legió a Almacelles ? Els maquis a Tuixent Aquests apunts són sobre la Reconquesta del Vall d'Aran, però no tracte el tema de la Valh sinó de la resta d'unitats que seguien la consigna paral.lela  on molts maquisards havien de baixar vers el sud esperant que la població civil s'ajuntarien a la revolta, però no fou així ja que els pobles estaven cansats de tanta guerr...

Rogad a Dios y al Gobierno en caridad por el alma de doña Patata (e.p.d.), que falleció en España después de la Guerra de Liberación en desgracia de los humildes, Sus desconsolados: padre don Arroz (ausente), hermano Pan (de riguroso luto, poco y malo), don Garbanzo (desaparecido), hermanas doña Lenteja y doña Alubia (religiosas clausuradas), hermanos políticos don Aceite (en el extranjero), don Azúcar (desterrado del país) y don Jabón (enfermo), amigos, compatriotas, conocidos y demás familia rogamos y encomendamos encarecidamente su alma a los estraperlistas, dignándose asistir a los funerales que, al eterno descanso de su alma, se celebrarán, Dios mediante, en la Fiscalía de Tasas. El Excmo. Sr. Delegado de Abastos se ha dignado conceder 100 días de ayuno en la forma acostumbrada. Al llibre Maquis a Catalunya de Ferrán Sánchez Agustí ens recorda (en la pag. 21) que la gent de la vall de Meià preferien anar al Molí Nou i al molí de Terrasola a la Baronia de Rialp per no fer-ho en e...

Primer de tot especificar que el Seminari Vell no era pròpiament un camp de concentració sinó una extensió de la presó de Lleida. Però en aquest indret els presos eren tancats sense cap mena de control, eren amuntegats sense el vist-i-plau d'un jutge. La presó de Lleida de la plaça Cervantes estava tan plena que es va haver de triar altres espais carcelaris.  Recordar que a Lleida havia hagut els següents espais: La presó de Lleida, el camp de concentració de La Seu Vella, el del Seminari Vell, la fàbrica Vilalta del carrer Alcalde Costa, l'edifici del rectorat, col.legi del Cor de Maria aquesta darrera va tenir, fins al que ser, funcions d'amuntegament militar davant de l'anomenada Operació Final de Catalunya. L'atzar m'ha fet que trobi diferent informació que m'agrada recollir en el meu blog. Ara estic llegint el llibre La batalla del Pirineu. Xarxes d'informació i d'evasió al Pallars Sobirà, a l'Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra ...

Quan sento dir que amb FRANCO ES VIVIA MILLOR em puja la pressió sanguínia. Tristament avui en dia ho diu algun jovent que no hi va viure. Crec que cal explicar la història cotidiana. Hi ha un fenomen que mostra la misèria del moment i com alguns, els que vivien millor  i s'enriquien. L'ESTRAPERLO , un fenomen del que sé poca cosa.  En el llibre d'Antoni Gelonch en parla en el seu llibre Quan érem lleidatans . Però hi ha llibres que estrictament no són d'història però aporten dades ben curioses. Estic llegint el llibre Partida de Grenyana. Present i futur de varis autors. En Francesc Terés recull la vida cotidiana de les torres de la partida, en la pàgina 93 ens diu: "Durant els anys de l'estraperlo, en la dècada de 1940, el camí que passa tocant al Molí de Cervià era una de les rutes alternatives que utilitzaven els que s'hi dedicaven. De matinada i de nit, era freqüent creuar-s'hi amb persones que utilitzaven bicicletes reforçades en l'estructura...

  Estic recollint informació sobre el laberint del Terror que fou la Comissaria del Govern Civil. Molta informació la tinc recollida en l'entrada anterior: La Via Laietana de Lleida: Comissaria del Govern Civil (I), Tortures a la Comissaria del Govern Civil (II), Més tortures a la Comissaria del Govern Civil ( III) Si teniu més informació amablement informeu-nos. Moltes gràcies. Posem llum a la foscor. Llegint el llibre EL PSUC DE LES TERRES DE LLEIDA d'Antonieta Jarne i Pau Jubillà . Essencial!!! És la tercera entrada en el blog que recullo informacions que em sorprenent i vull popularitzar. En la pàgina 140 recull un article de la revista Nova Lleida que era la publicació del PSUC dels anys de 1971 al 1974: "El viernes, 17 de Marzo (1972), a las diez y media de la noche un grupo de trabajadores se encontraban tomando su cerveza en el bar "Francés" (1) cuando, de súbito, hicieron su entrada en el local un grupo de "grises" con la metralleta en mano...

  Estic recollint informació sobre el laberint del Terror que fou la Comissaria del Govern Civil. Molta informació la tinc recollida en aquestes entrades:  La Via Laietana de Lleida: Comissaria del Govern Civil  (I), Tortures a la Comissaria del Govern Civil  (II), Més tortures a la Comissaria del Govern Civil ( III) Si teniu més informació amablement informeu-nos. Moltes gràcies . Posem llum a la foscor. Llegint el llibre EL PSUC DE LES TERRES DE LLEIDA d'Antonieta Jarne i Pau Jubillà. Essencial!!!  En la pàgina 110 recull un text autobiogràfic d'en Francisco Alarcón que ens detalla: "Como yo era de propaganda, tenía que entregar un paquete a uno de las minas de Seròs (1). Yo, aquella mañana cogí el paquete para traérselo que ya me esperaba por allí, y al cruzar dos urbanos me cogieron. Me cogieron el paquete, me llevaron a comisaría y estuve once días detenido. El TOP (2) me puso en libertad porque dije que me encontré el paquete en la carretera. Yo lo cogí, m...

  Dibuix fet amb el chatGPT amb una text simulat Estic llegint el llibre El PSUC a les Terres de Lleida (1936 - 1986) d'Antonieta Jaume i Pau Juvillà . Llibre de lectura obligada. Hi ha dades que m'impressionen fortament. Decideixo explicar-ho en el meu modest bloc.  A la pág. 40 i 41 llegeixo que la primera expressió de la lluita antifranquista a Lleida la tenim el 26 de juliol de 1941. En aquella Lleida grisa, trista i atemorida va haver uns lluitadors antifranquistes que es van exposar fent una modesta pintada amb guix blanc en un mur amagat de l'avinguda dels Màrtirs (referència directa als morts del ban sollevat). Aquest carrer ha desaparegut en part. Anava paral.lel al riu Segre i a tocar als Camps Elisis. En una ampliació dels Camps es va incorporar  l'avinguda dels Màrtirs . Per cert, la carretera vella de Barcelona passava per aquí. La documentació detallada es troba l'Arxiu Provincial de Lleida en el fons del Govern Civil, Partes Comisaría de Policía 193...

Arran de la conversa que vaig tenir amb en Salvador Cortina de Tuixent vaig plantejar-me el tema dels passadors de fugitius/desertors per la vall de Tuixent. La Lourdes Pascuet del Carreu em va parlar d'un passador de la Coma, però en Salvador em va insistir que el passador del cas dels fugitius del Fiter - Ermita de Sant Salvador d'Adraen que els passadors eren de Sant Llorenç de Morunys. L'atzar - sempre l'atzar - va  ser que llegís el llibre Emboscats, La guerra dels que no hi van anar d'Esther Miralles va fer que trobes un apartat on parla dels passadors, titulat: Pastors, contrabandistes i guies .( pàg. 141 - 151). Aquí em permeto fer un breu resum del capítol. Josep Rovira Palau - que es va esdevenir "famós"  i en Josep Canal Badia de Sant Llorenç Joan Vancell , de renom el Barraquer, de La Pedra. En una de les seves expedicions van trobar-e amb els guàrdies d'assalt i en l'enfrontament va morir un tal Soler , que era un altre passador. En R...

Amb motiu de la festa major (2025) tinc ocasió de parlar amb en Salvador Cortina. Xerrem a la terrassa del bar del Cortina. El context no és el millor ja que hi ha forces converses laterals i ell parla força fluix. L'entorn no ajuda però hi ha aspectes inèdits que vull transcriure malgrat que poder no he entès massa bé els detalls. Crec que he de fer una conversa amb millors condicions i repreguntar alguns dels aspectes. En Salvador és nascut l'any 1929, té una conversa coherent, té bona memòria i participa activament. El drama de Sant Salvador d'Adraen : El primer que em parla és que durant la Guerra Civil, al setembre de 1936, pels boscos del Fiter va haver una colla de 130 persones que volien passar la frontera, caldria pensar en gent de dretes o religiosos. Anaven guiats per passadors. Li pregunto si eren de la Coma - algú me n'havia parlat, però ell insisteix que eren de Sant Llorenç. Estaven fent temps perquè havia plogut molt i el riu Segre baixava amb molta aigu...