ELS ESPAIS CARCELARIS FRANQUISTES

Llegeixo el llibre Barcelona 1939. El camp de concentració de l'Horta d'Adam Monfort. La veritat és que esperava poc del llibre però m'ha encantat i vull recollir el material que trobi interessant: 

Pag. 23 FORCES DE L'OFENSIVA FINAL DE CATALUNYA

"El 10 de desembre del 1938 havia d'iniciar-se l'ofensiva final sobre Catalunya, però el mal temps va endarrerir les maniobres fins al 23. Aquell dia, sis cossos d'exèrcit -més els serveis de reserva- van començar l'ocupació definitiva del Principat. Eren el Cuerpo de Ejército (CE) d'Urgell (quatre divisions d'infanteria amb 41.050 homes), el CE del Maestrat (quatre divisions d'infanteria amb 40.400 efectius), el CE d'Aragó (cinc divisions d'infanteria, 51.400 homes), el CE de Corpo di Truppe Volontaire (CTV) (quatre divisions d'infanteria, 55.000 efec-tius), el CE de Navarra (tres divisions d'infanteria amb 39.450 homes), el CE Marroquí (tres divisions d'infanteria, 39.750 soldats), les tres di-visions d'infanteria de reserva a les ordres del Cuartel General del Generalísimo (38.400 efectius) i els 27.300 homes dels serveis complementaris de l'Exèrcit. En total, 332.750 soldats." .

Pag 26 i 28  INFORMACIÓ PRIVILEGIADA

Les tropes nacionales tenien fixats una sèrie d'objectius militars a la ciutat. Entre aquests podem destacar la Subsecretaria d'Armament, la seu del Ministeri de Defensa (carrer Muntaner, números 460 i 462), algunes dependències del Ministeri de Defensa (carrer Balmes, número 273) o la seu central del Servicio de Información Militar (SIM, Balmes, 424). Aquesta informació s'havia anat recollint mitjançant interrogatoris als presoners de guerra catalans en camps de concentració de la rereguarda franquista, com Aranda de Duero i Deusto, la documentació requisada amb l'avenç de les tropes i la informació que havia anat enviant la Quinta Columna."

"A Barcelona, la Quinta Columna estava formada per unes 2.000 persones, bàsicament agents estrangers, que actuant des de l'Hotel Continental acostumaven a enviar la informació a Andorra. El petit principat pirinenc va servir de punt centralitzador de l'espionatge que actuava a Catalunya; des d'allà s'enviava la informació a agents de París i Tolosa que la feien arribar a l'Espanya nacional. Entre aquests homes hi havia una petita organització formada per una vintena d'oficials reialistes i feixistes que s'autoanomenaven Cruz de Fuego. Segons consta en els informes militars confidencials, la font d'informació eren el comandant Luna -que está forzosamente al servicio de los rojos-, el capità d'enginyers Velón Díaz, Ramón Deu Abadal (cos administratiu de l'Armada) i el capità Daniel Araoz. Malgrat l'actuació del SIM republicà, la Quinta Columna havia fet una bona feina, perquè no només havia aconseguit informar les tropes franquistes de quin era el sistema de defenses de Barcelona, sinó que havia indicat l'emplaçament físic de les casernes de l'Exèrcit de l'Est republicà, fins i tot els telèfons."

Pag 31 i 32 ESPAIS OCUPATS PEL SIPM

El SIPM disposava d'un seguit de centres de reclusió propis que funcionaven independentment del sistema penitenciari barceloní, que en aquelles jornades primerenques només incloïa la presó Model. Entre aquests centres propis destacaven el garatge del carrer Mallorca núme ro 240, la Tamarita (al final del carrer Balmes), el convent de Sant Elies (al carrer de Sant Elies), l'antiga txeca de Vallmajor (a la plaça Adria i Muntaner), el convent de Sant Joan (al carrer de Santjoanistes, a Gràcia), la seu central del SIPM (al carrer Balmes, número 424), el garatge Mercè (carrer Balmes), un edifici al número 73 de la carretera de Sants, les oficines del número 442 del carrer Rosselló, l'oficina d'evacuació a la Via Laietana, número 36, un edifici del passeig de la Bonanova cantonada amb la Via Augusta o un edifici al carrer Copernic. Desconeixem quan va ser dissolt aquest organisme a Barcelona, però sí que sabem que a finals de març del 1940 encara estava en funcionament. 

* Alguns d'aquests espais coincideixen amb indrets que havien ocupat el SIM republicà (nota personal)

Pag. 51 DISTINCIÓ PRESÓ - CAMP DE CONCENTRACIÓ

"La clau per comprendre l'esquema repressiu franquista i la coexistència dels camps de concentració (pel cas barceloní, Horta) amb les presons (la Model, Sant Elies, el Canem i el Palau de les Missions) és entendre la diferència entre dos conceptes que solen utilitzar-se com a sinònims i que la investigació en arxius ens demostra que no ho són: presoner i pres. Els presoners eren aquells que eren capturats en el context d'operacions bèl·liques, pendents de classificació, no inclosos en cap procés judicial i tancats en camps de concentració o realitzant treballs forçats en un batalló de treballadors; en canvi, els presos eren els que estaven retinguts, normalment ja classificats com a desafectos al Glorioso Movimiento Nacional (GMN) -o dels quals ja es tenia la certesa que eren contraris al Nuevo Estado i que estaven retinguts en condició de preventivos o detenidos gubernativos, immersos en processos judicials (encartados) o complint condemna, tancats en alguna presó (cel·lular, provincial, habilitada o de partit) i que, en alguns casos, havien passat per camps de concentració o batallons."

"Tot i que sovint -i com a conseqüència de la saturació dels centres i la falta de funcionaris- les presons eren vigilades per efectius militars, els establiments penitenciaris eren competència del Servicio Nacional de Prisiones (SNP), després Dirección General de Prisiones, i no de l'exèrcit."

Pag 61 Els camps de concentració catalans

"El primer pas per comprendre la història dels camps franquistes a Catalunya consisteix a fixar uns paràmetres genèrics que ens permetin identificar-los, és a dir, explicar què era un camp, perquè servia i què el diferenciava d'altres centres provisionals d'evacuació de presoners, com podien ser els centros especiales de evacuación (de Manresa o de la Caserna de Tarragona-Numància a Barcelona), els centros de reunión o els parques de prisioneros de Vimbodí,  de Montblanc, de les Borges Blanques, de Vilanova i la Geltrú, d'Os de Balaguer, del santuari del Sant Crist de Balaguer,  de Soleràs, de Figuerola, de la Llacuna, de Sant Quintí de Mediona, de Cerdanyola o de Girona. 

(*) Cal diferenciar el Sant Crist de Balaguer de l'església de Santa Maria que si va funcionar com una presó.

L'objectiu d'aquesta recerca és el camp d'Horta i les presons de

Altres:

S'esmerça que és molt difícil obtenir informació perquè el Glorioso Movimiento Nacional va voler "amagar" la realitat de la seva política concentrària amb poca publicació en els diaris de l'època amb una claríssima intencionalitat. I per acabar d'adobar-ho el Govern Militar de Barcelona i Capitania de la 4a Región Militar van destruir la documentació (pàg. 131)