EL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE BALAGUER: L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

Primer cal definir és la minsa línia de separació entre el que entenem com a camp de concentració i presó militar; a mesura que més aprofundim més subtil esdevé la diferència. 

Segons Carlos Blanco en l'article El sistema penitenciari espanyol de la postguerra (1940-1945) de la revista Ad Origine afirma: "Una de les principals característiques que diferencien un camp de concentració d’una presó convencional és una sèrie de procediments que a les presons militars no existien. L’historiador Javier Rodrigo, per exemple, apunta que van marcar la diferència fets com la retenció preventiva o el marc d’il·legalitat i l’arbitrarietat."

"Un altre element a tenir en compte és que els oficials i comandaments capturats de l’exèrcit republicà es traslladarien a les presons militars, mentre que als camps van anar a parar la majoria de presoners de guerra."

Segons aquesta definició poder titular aquest article com a Camp de concentració de Balaguer mentre que en els documents oficials de l'època apareix l'església de Santa Maria com un Diposito municipal de presos del partit judicial de Balaguer. 

Després d'aquest aclariment he de comentar que estic llegint el llibre LA REPRESSIÓ A LA POSTGUERRA CIVIL A LLEIDA de Mercè Barallat. Val el seu pes en or de 24 quirats. En les pàgines 141 i 142 parla de la presó habilitada de Balaguer. Em trac el barret i sento la necessitat de resumir-ho en el meu blog per fer-ho més accessible i que es dignifiqui aquest espai de la Memòria Històrica per recordar els presos captius que foren reclosos en aquest indret. 

INICI DEL CAMP: Tenim dades des del mateix maig de 1938 per la qual cosa caldria pensar que el Dipòsit municipal de Balaguer entra en funcionament el mateix 6 d'abril quan es va produir l'ocupació militar de la capital. Les forces republicanes van volar el pont de Sant Miquel deixant soldats en el marge oposat que passaren a ser capturats per les forces sollevades. 

SITUACIÓ: Edifici adossat a l'absis de l'edifici de l'església de Santa Maria en la part alta de Balaguer . Construcció d'estil mudejar-renaixentista. 

PROTECCIÓ  URBANÍSITCA: Declarat BCIN .   Núm. de Registre/Catàleg: 14-MH-EN

SOBRE L'EDIFICI: Es tracta d'un edifici adossat de dues plantes i dividides en dues sales amb un total de 225 m2. Adjuntem plànols: 

PRESÓ DE DONES: En una d'aquestes sales va haver una cel.la de dones. Va haver entre 7 i 19 preses. Algunes d'elles hi romanien amb els seus fills. Caldria determinar quin era exactament l'espai concret que va ocupar.

DURADA:  Té l'inici l'abril de 1939 i fou tancat l'abril-maig de 1940

NOMBRE DE PRESOS: És el pun més difícil de concretar. La mateixa Mercè Barallat ja en parla d'aquesta dificultat. Considera que només el 50% dels presos tenen obert un expedient obert que és el fons amb el que va treballar per fixar aquesta càlcul. 

Justifica aquesta opinió en: 

- Fulls separats amb relació de presos que no figuren en els llistats oficials

- Un llistat de 25 presos d'Almenar que són traslladats des d'aquí a la presos provincial de Lleida però no hi ha constància de la seva estada a Balaguer.

- Tampoc els presos (130) del camp de concentració del Seminari Nou de Lleida que foren traslladats al de Balaguer però no consta tampoc en la documentació oficial. No ens hauria d'estranyar ja que sembla ser que el camp de concentració del Seminari Nou fou un desgavell total sense cap mena de control. El Seminari nou fou desallotjat al setembre de 1939 per poder reprendre el curs normal dels seminaristes, seguint les ordres del bisbe que volia que l'edifici retornés a la seva funció.

- Constància de casos particulars que van estar tancats i que no figuren en la informació localitzada. 

Mes i any - Nombre de presos:

Maig                      110

Juliol 1938              60

Agost 1938            110

Setembre 1938       160

Octubre 1938         260

Novembre 1938     270

Desembre 1938      ---   

Gener 1939            365

Febrer 1939           320

Març 1939              427

Abril 1939              379

Maig 1939              415

Juny 1939               465

Juliol 1939              460 

Agost 1939              368

Setembre 1939         330

Octubre 1939            235

Novembre 1939        130

Desembre 1939         125

Gener 1940                125

Febrer 1940                  75

Març 1940                    73

Abril 1940                    15

Maig  1940                    10

TOTAL                      6072  

Aquesta xifra no indica la totalitat de presos ja que les xifres anteriors són recomptes mensuals hi ha presoners repetits.

Mercè Barallat calcula entre 600 i 800 les víctimes que foren tancades en aquest espai penitenciari.

RELACIÓ ESPAI/PRESONER: Segons el càlcul que fa l'autora en els moments de màxima ocupació correspondria a = 0,55 m2 per presoners que estarien atapeïts en el recinte. Tot just és l'espai que ocupa una persona estirada al terra.

SERVEIS: A cada planta hauria un wàter sense aigua. Únicament havia una aixeta en un pati exterior. Els condemants que foren tancats a l'església resalten la manca d'espai vital, d'aire i d'aigua.

Referent al tema del menjar havia una previsió d'una despesa d'1,55 pessetes/per pres. L'any 1940 es va pujar a 1,40. Per altra part els empresonats van afirmar que no se'ls subministrava menjar i eren els familiars els que feien arribar el menjar. Els que no tenien familiars eren mantinguts per la resta de presos que es mostraven solidaris amb els seus companys de captiveri. Na Mercè Barallat a les pàg explica una observació detallada de la comptabilitat de la presó i es pot observar algunes sospites fundades de corrupció en relació dels preus de compra. 

Igualment recull l'opinió dels captius que el nombre de presos no estava ben portat perquè d'aquesta forma era més fàcil "camuflar" algun assassinat ja que no havia cap constància que els presos romanien tancats en aquell recinte. Practica molt habitual en dictadures sanguinàries com la que vam patir. 

Finalment, no vull deixar d'esmentar/recordar que en aquest mateix edifici es va fer la primera reunió de l'ASSEMBLEA DE LES TERRES DE LLEIDA el 7 de febrer de 1972 amb la intensió de coordinar-se contra un franquisme en defalida. Podeu trobar més informació a la revista FOSSA 218 núm 4 article de Júlia Moncasi Borràs i Júlia Olarrieta Domingo on parlen Magda Ballester i Miguel Àngel Soriano. Van assistir una seixantena de representants de CCOO, Comissions pagesos, Joves Democràtics, Dones democràtiques, FNC, PSUC...   Per a més informació: aquí, aquí

ACTUALITAT:

Vaig a veure com està actualment aquest edifici. Sorpresa, hi ha una oficina de Turisme. A les 10,30 fan missa a Santa Maria i el capellà em deixa entrar a la sacristia amb tota la confiança del món. En la primera planta hi ha una petita capella plena de Mares de Déus. Si havia una cel·la per a les dones segurament era aquesta lateral i de dimensions més reduïdes.

Possible cel·la de les dones

En el primer pis hi ha l'Espai Gaspar on hi ha plafons de l'explorador Gaspar de Portola que va conquerir la península de Califòrnia que era nascut a la Noguera. Hi ha diferents interpretacions sobre l'indret exacte.  El pis superior està inhabilitat. Segurament les actuals escales tenen un nivell diferent al que tindria la primitiva presó. A les parets de pedra del pis superior ratlles guixades al mur. Moltes vegades en grups de 5. No sabem si són d'aquella època ni sabem que volen indicar (comptar estada?).

Per visualitzar els meus Vestigis de la Guerra Civil localitzats: