Calaix de documents Joan Ramon Segura

En un acte de neteja/recuperació de la Mèmoria Històrica al poble, concretamente en la neteja de la Stolpersteine dedicada a  Carmelo Carrera Botines  per part dels alumnes de l'escola Sant Salvador d'Albatàrrec tinc ocasió de parlar amb el Carmelo de Montoliu. Entre d'altres anècdotes m'explica que la seva família quan es va establir el front del Segre va ser evacuada del poble, concretament, era Montoliu i van marxar a Vinatesa que es troba a tocar de l'aeròdrom d'Alfés on havia una guarnició de soldats protegint les instal·lacions. Quan els comandaments van saber que en les torres de les rodalies havia nens - com el pare del nostre interlocutor - van decidir que aquells nens i nenes havien d'anar a l'escola, malgrat la guerra, per continuar la seva formació. Van organitzar una petita escola on es recollia la mainada de la contrada. En acabar les classes als alumnes se'ls donava una llesca de pa i xocolata. Per a mi aquest ínfim detall mostra el...

Llegint el llibre El maqui Jesús Casellas Aymerich de Joan Obiols i Ríos trobo informació de la detenció d'un maqui. Abans de copiar el text explicar que el meu padrí Marcelino Radigales Marsol havia amagat maquis al mas de Lleó  (Almacelles) i ma mare, Joaquina Radigales Ortiz, anava a la Bossa Nova d'Almenar i a Sucs, segons les ocasions,   a comunicar que l'endemà arribarien de nit uns quants maquis procedents de França o del sud (penso que de Terol). Ella anava amb bicicleta i sempre va manifestar por a la Guàrdia Civil. La mare tenia 9 anys i poc recordava. Un dia em va parlar que recordava que el pare li parlava d'un tal Catalán. Ep! Alerta... en Jesús Caelles Aymerich era conegut amb el sobre nom del Catalàn. Va ser un maqui sard rellevant en el sector rebel del Llevant. Bé, un altre maqui -  del poble de Pinós , a tocar de Solsona , localitat d'on era en Jesús Caelles - que de ben segur que es coneixien i per la qual cosa podria ser que fossin de la ma...

En el llibre El maquis anarquista de Ferrán Sánchez Agustí trobo referències al maquis PERE OBIOLS que es nascut al Sorribes. Crec que ajuda al posar un gran de sorra en el desert de la maquilogia.  Pàg 96 -97: " Pere Obiols Ribó ( Sorribes de la Vansa , Lleida, 23/4/1911), en marzo de 1949 acompañó hasta la frontera al herido Josep Sabaté (1). Estaba casado con Ramona Bonet por tanto, era cuñado de Miquel Bonet Guitart (2). Personaje boscano y polifacético, carbonero, bracero, herrero, obrero de aserradora, contrabandista, actuó de guía de la guerrilla a pesar de padecer reuma en la rodilla izquierda. Conocía bien las montañas, pues vivió a caballo de Berga y Fórnols del Cadí. No pudo acogerse al indulto del Año Santo porque con anterioridad penó en la Modelo del 5 de febrero de 1943 al 26 de setiembre de 1944 tras ser condenado a 20 años y un día por «rebelión militar». Combatió voluntario con la Tierra y Libertad en la ermita de Santa Quitèria y en el Carrascal de Huesca. Le ...

Estic llegint el llibre Realizaciones revolucionarias y estructuras colectivas y estructuras colectivas de la Comarcal de Monzón (Huesca). Con notas sobre la represión comunista. Varis autors protagonistes de les col.lectivacions. Es un opuscle que recull l'empenta revolució comunista llibertària que es va produir en començar la Guerra Civil. És un recull excepcional per una aventura que tots hauríem de tenir present. Un experiment sociològic del qual tots hauríem d'aprendre. En qualsevol altra país europeu s'omplirien la boca. Aquí desconeixement i silenci. El llibre toca directament la mev noa vida familiar que mai s'ha explicat a casa. Hi ha referències al meu tiet-padrí que no vaig conèixer doncs va emigrar a França. Una altra vida d'oblit. El vaig llegir fa anys però em delia en tornar-lo a llegir. Trobo que ha Binefar va haver un hospital comarcal obert pels pagesos. Em passo el repte de localitzar-lo. Copio textualment (pàg 29 i 30) SANIDAD Realización de un...

  Mai sabrem prou al voltant de la moguda dels maquis per la  Vall de Lavansa (Tuixent ) per això cal recollir tota la informació que puguem perquè no caigui en l'oblit. Llegeixo el llibre  Cadí d'Albert Villaró . Hi ha dos tipus de llibres els documentals amb un recull de dades i els literaris. Aquest correspon al aquest segon grup. En les pàgines 135 i 136 trobem aquest text:  " MAQUIS La capçalera de la  vall de la Vansa , un racó perdut del món, va ser territori maquis.  Cerneres , a la capçalera de la vall, era un tardà, fundat probablement en època moderna per gent de poblet escàs, un cas singular de poblament  Josa  que no tenia prou terra. L'any 1944 s'hi van instal·lar un centenar de maquisards. L'exèrcit franquista els va fer fora a còpia de foc de morter i va dinamitar les cases perquè no s'hi poguessin refugiar més. Diuen que el mític guerriller  Marcel·lí Massana.  àlies  Panxo , corria molt per  Josa , abans de ma...

Llegeixo el llibre Barcelona 1939. El camp de concentració de l'Horta d'Adam Monfort. La veritat és que esperava poc del llibre però m'ha encantat i vull recollir el material que trobi interessant:  Pag. 23 FORCES DE L'OFENSIVA FINAL DE CATALUNYA "El 10 de desembre del 1938 havia d'iniciar-se l'ofensiva final sobre Catalunya, però el mal temps va endarrerir les maniobres fins al 23. Aquell dia, sis cossos d'exèrcit -més els serveis de reserva- van començar l'ocupació definitiva del Principat. Eren el Cuerpo de Ejército (CE) d'Urgell (quatre divisions d'infanteria amb 41.050 homes), el CE del Maestrat (quatre divisions d'infanteria amb 40.400 efectius), el CE d'Aragó (cinc divisions d'infanteria, 51.400 homes), el CE de Corpo di Truppe Volontaire (CTV) (quatre divisions d'infanteria, 55.000 efec-tius), el CE de Navarra (tres divisions d'infanteria amb 39.450 homes), el CE Marroquí (tres divisions d'infanteria, 39.750 ...

Arran de l'entrada anterior El sexe a les trinxeres  (I)  el bon amic Lluís Colomés em comenta una anècdota molt especial sobre la sexualitat al front. És un recull del llibre La meva guerra del doctor Ferrán Sancho Fonoll , metge capità republicà. El llibre és una edició autoeditada amb només 4 còpies per als seus fills. Va explicar que l'escriptura de les seves memòries li va servir de teràpia davant de la tristesa que tenia pel dramatisme que va viure. Parlo amb en Lluís sobre el doctor Ferran. És un personatge tan excepcional que decidim organitzar una xerrada al Centre excursionista de Lleida. Segurament el 13 de març.  Aquí us passo d'algunes aportacions del llibre: T’enivo (escriu en Lluís Colomés) un escrit que va fer el pare d’un amic meu (metge) que va estar de metge a l’hospital militar d’Alcanyís i en les seves memòries he estret un fragment del que va trobar al front d’Alcanyís: "Epidèmia de Malalties de transmissió sexual A Calanda (17Km d’Alcanyís) hi...