Calaix de documents Joan Ramon Segura

Pujant al Pla de Buda, trobo una creu roja al costat de la pista. Recordo haver llegit alguna cosa d'aquest indret. Miro per internet però totes les informacions fan referència a l' Associacio internacional del mateix nom però no al que estic buscant.  Decideixo preguntar al Pere Miralles , un bon coneixedor al voltant del tema dels maquis. També li sona però no pot concreta. Ell té més sort que jo i aviat em passa la informació. Com localitzar-la? En el km 114,2 km de la carretera C-26 de Solsona a Berga agafem la pista asfaltada que puja al Pla de Busa. Cartell indicatiu. En el km  7,1 trobem la Creu Roja  Em passa l'enllaç: https://share.google/b0OIzeRehSnGGP5RZ del blog: La foto del Pep d'on trac aquestes anotacions: Memorial Maquis 1943 Creu Roja de Montjorn La Creu Roja de Montjorn es troba al Serrat de Montjorn, costat del camí de Busa, on hi ha el trencant de Marcinyac. És a mig camí entre les cases de Ventolra i Guilanyà, poc abans d’arribar a la casa de les ...

Llegint el llibre d'actes de l'ajuntament d'Albatàrrec trobo amb data 26 de gener de 1939 la següent nota: "canjear los billetes de dicha Alcaldia y quedarse el (uno por ciento) por fondos de dicha Alcaldia". Això significa que l'ajuntament republicà havia emès monedes durant la Guerra Civil i curiosament aquest tema es tractat en la primera reunió municipal després de l'ocupació franquista del poble el 6 i el 7 de gener de 1939. Mesura: 61 x 42 mm - Podem llegir Consell Municipal Albatàrrec. La resta de vals mesuren 48 X 40 mm. Gràcies a aquesta retenció de l'1 % en l'acta del 25 de febrer es recull que l'ajuntament ha recaptat 110 ptes per la qual cosa indica que s'han canviat 11000 pres. De ben segur que no és la quantitat total emesa ja que va haver persones que no van poder cobrar els vales (víctimes del conflicte, famílies exiliades...) De la colectivitat Adelante també en parla en el llibre d'actes del 3 d'abril de 1939 (enc...

Text de Carme Quintillà tret del llibre Els ANÒNIMS de la transició - Història oral del moviment obrer a Lleida i a Balaguer (1960-1970)de Gregori Gallego   "Una de les experiències més enriquidores per a mi va quan estava con a independent. No estava a cap partit, Jo. Revers, tenis moltes ganes de col laborar amb la lluita antifranquista, m'hi vaig apuntar Com que jo no estava militant a cap lloc em venir els del Xirinacs aqui a Lleida per donar ressò a l'amnistia allà Ajuntament. Vam estar-hi un mes o mes i mig. Cada dia, semblar be. Recordo que ens vam seure al banc del si no fos. durant aquest temps, vam anar quatre persones, tres de Barcelona jo de Lleida. L'única de Lleida com a captaire de la pau vaig ser jo, anava a treballar al Diario de Lérida i quan plegava, sobre les 9 de la nit, anava al banc del si no fos fins a les 11. Anava a dormir a casa perquè el treball no el volia deixar, perquè per a mi era molt important. Això va coincidir amb la primera vegada...

Llegeixo el llibre ELS ANÒNIMS DE LA TRANSICIÓ - HISTÒRIA ORAL DEL MOVIMENT OBRER A LLEIDA I A BALAGUER (1960 - 1970 ) de Gregori Gallego i Marín on recull testimonis de activistes antifranquistes procedents del món obrer que van formar part de CCOO i del PSUC. Estic recollint informació sobre el laberint del Terror que fou la  Comissaria del Govern Civil.  Molta informació la tinc recollida en l'entrada anterior:  La Via Laietana de Lleida: Comissaria del Govern Civil  (I), Tortures a la Comissaria del Govern Civil  (II), Més tortures a la Comissaria del Govern Civil ( III) Més Govern Civil: Els fets de maig de 1969  (IV) És un treball interessant que ens ajuda al entendre el moviment obrer de la transició explicat per entrevistes personals. En el llibre s'afirma que l'organització dels treballadors a Lleida va ser en aquest període molt potent essent un dels més importants de la Catalunya. Recullo el text d'Antonio Chacón i Paco Escarcena on explica la ...

Llegint el llibre El maqui Jesús Casellas Aymerich de Joan Obiols i Ríos  trobo descrit un emplaçament dels maquis pels boscos de la Bòfia. La Bòfia és un avenç d'una quinzena de metres de profunditat que fou emprada durant molts anys com a pou de neu. El padrí de cal Guàrdia de Sorribes (Lavansa) (una casa amb mil anys de solera) m'havia explicat que havia pujat a treballar a la Bòfia. Em va comentar que anaven a tirar la neu al forat i després a l'estiu la baixaven a buscar per transportar-la. No vam parlar gaire de com la baixaven cap a la civilització. Segurament descendien amb una escala i la duien de nit amb fardos ben tapats per evitar el desgel. Segurament els maquis podien aprofitar les cabanes que empraven els treballadors del gel. En Joan Obiols ens explica, pàg. 92 - 93: " Octubre de 1944: Succés entre solsonins i maquis al Port del Comte..." "...I també s'esdevé aleshores un succés entre maquis i solsonins a la Bòfia (Port de Comte) , de ...

En un acte de neteja/recuperació de la Mèmoria Històrica al poble, concretamente en la neteja de la Stolpersteine dedicada a  Carmelo Carrera Botines  per part dels alumnes de l'escola Sant Salvador d'Albatàrrec tinc ocasió de parlar amb el Carmelo de Montoliu. Entre d'altres anècdotes m'explica que la seva família quan es va establir el front del Segre va ser evacuada del poble, concretament, era Montoliu i van marxar a Vinatesa que es troba a tocar de l'aeròdrom d'Alfés on havia una guarnició de soldats protegint les instal·lacions. Quan els comandaments van saber que en les torres de les rodalies havia nens - com el pare del nostre interlocutor - van decidir que aquells nens i nenes havien d'anar a l'escola, malgrat la guerra, per continuar la seva formació. Van organitzar una petita escola on es recollia la mainada de la contrada. En acabar les classes als alumnes se'ls donava una llesca de pa i xocolata. Per a mi aquest ínfim detall mostra el...

Llegint el llibre El maqui Jesús Casellas Aymerich de Joan Obiols i Ríos trobo informació de la detenció d'un maqui. Abans de copiar el text explicar que el meu padrí Marcelino Radigales Marsol havia amagat maquis al mas de Lleó  (Almacelles) i ma mare, Joaquina Radigales Ortiz, anava a la Bossa Nova d'Almenar i a Sucs, segons les ocasions,   a comunicar que l'endemà arribarien de nit uns quants maquis procedents de França o del sud (penso que de Terol). Ella anava amb bicicleta i sempre va manifestar por a la Guàrdia Civil. La mare tenia 9 anys i poc recordava. Un dia em va parlar que recordava que el pare li parlava d'un tal Catalán. Ep! Alerta... en Jesús Caelles Aymerich era conegut amb el sobre nom del Catalàn. Va ser un maqui sard rellevant en el sector rebel del Llevant. Bé, un altre maqui -  del poble de Pinós , a tocar de Solsona , localitat d'on era en Jesús Caelles - que de ben segur que es coneixien i per la qual cosa podria ser que fossin de la ma...