Calaix de documents Joan Ramon Segura

Quan estic recollint informació sobre aquest tema els meus interlocutors em recomanen que no ho faci públic. Potser tenen raó però tinc por que es perdi tota aquesta informació i penso que cal publicar-ho - ei, que tinc ja molts anys i qualsevol dia me'n vaig i això s'ha de conèixer -  però sense posar cap nom. El nostre protagonista era un home d'esquerrà que va arribar a lluitar com a maquí per les valls pirinenques del Segre encara que no va ser mai detingut. Diuen que tenia explosius en la Forat del Solà on també havia hagut emboscats durant la Guerra Civil . També em comenten que potser els amagava a la cabana dels trumfos dels Morunys, que està entre el camí al molí de Fórnols i la pista que puja al Carreu. Algú em parla de la CNT, encara que per les seves actuacions semblaria de la FAI. Bé, un dia decideix agafar uns troncs i en fa amb molta cura un forat. Posa a dins un tub de dinamita i el tapa curosament simulant fusta. Deixa els troncs entre la llenya de l'...

Bellvís: Cal Borràs L'altre dia vaig acompanyar a en Lluís Colomés per la Plana de Lleida cercant indrets on van haver espais hospitalaris durant la Guerra civil. Alguns d'aquests espais només eren indrets de classificació dels ferits per redireccionar-los a centres més importants per fer intervencions més complexes o sols cures puntuals. (Per veure la 1a part ) A mesura que hem anat preguntant i aprofundint m'he adonat que hi ha molta informació oral que poder no es totalment certa i que el temps ja ha començat a deformar. Personalment crec que cal recollir-la posant l'informant i el temps ja ajudarà a discernir la veritat. Val a dir que m'ho he passat molt bé en aquesta recerca que m'ha ajudat a comprendre la complexa xarxa d'espais sanitaris durant la Guerra Civil. BELLVÍS : Tinc la sort de retrobar-me amb en  Jaume Suau . Estic davant d'un bon company erudit, amb un nivell intel·lectual per damunt de la mitja. Però el seu principal encant són les se...

Hospital d'Ivars d=Urgell - Cal Tous (En Lluís Colomés , un cul inquiet i un gran investigador d'infinitat de temes, em proposa que li acompanyi en la recerca dels hospitals que va haver en el front republicà en les comarques de la Plana de Lleida . No li puc dir que no. Espero que alguna cosa se m'encomani del seu saber).  Per veure la 2a part . ESTACIÓ DE TREN D'ANGLESOLA: A la vora de la línia de tren hauria un vagó sanitari amb un quiròfan (tren hospital núm. 20). La seva finalitat era carregar els ferits als trens per dur-los a altres indrets més allunyats del front per recupera-se. No queda cap resta. de l'antiga estació. Actualment només ens queda un baixador. HOSPITAL D'IVARS D'URGELL : MAS TOUS  Situat en el mas Javiera - mas Tous a la sortida d'Ivars d'Urgell cap a Barbens. Actualment funciona com a casa rural amb el nom de Can Salvadó .  Havia hagut dos equips quirúrgics i 60 llits) i un hospital al final del Front del Segre (gener de ...

  Imatge creada amb IA Porto uns dies buscant informació al voltant de la cova de les Gralles o dels Carlins al fons del riu Set , entre Cervià de les Garrigues i Albagés . No en traiem l'aigua clara i decidim anar a Cervià a preguntar a la gent gran. Anem al bar Clavé a posar la canya, a veure si ens piquen... Decideixo aplicar la tècnica que en Josep Maria Espinàs explicava en un dels seus meravellós llibres de la col·lecció... A peu per .... Determina quina és la forma correcta d'apropar-se a la gent del poble, preferentment en  un bar o en un banc d'una plaça, i poder començar una conversa animada per traure informació detallada. Vaig seguir els seus principis, primer no anar mai ràpid, donar-los temps. Vam entrar al bar i ja vam veure la taula dels padrins que estaven parlant per matar el temps. Nosaltres ens vam seure en una altra taula, millor hagués estat en taules properes,  i els vam donar temps per què no els hi féssim estranys. Des de que vam entrar ens van e...

DOCUMENT OBERT ON VAIG ANOTANT LES POQUES APORTACIONS QUE VAGI FENT DIA A DIA. SI CONSIDEREU QUE HI HA ALGUNA ERRADA O ANOTACIÓ POC PRECISA, FEU-ME ARRIBAR SI US PLAU Tristament sabem poques coses sobre el que va passar a Tuixent durant aquells tres anys però el poc que sabré crec que cal recollir-ho en aquest modest blog. La Causa General poc ens parla de Tuixent ja que no va haver morts en el període revolucionari encara que va haver persones que van haver de fugir davant el perill de ser assassinats. La proximitat de la frontera andorrana va permetre aquesta porositat de creuar-la. La Lourdes del Carreu em parla d'un guía de la Coma que es va dedicar a passar gent d'ordre (religiosos i burgesos). Sembla ser que sempre es va ventar que mai va tenir cap ensurt amb els seus clients que no van ser detinguts pels carabiners i van poder arribar sans al Principal. Ja abans de la Guerra feia de contrabandista i aquesta experiència li va servir per fer de guia.  Cal saber alguna cosa...

L legeixo el llibre De la rebotiga al carrer de Mercè Ciutat i Maria Huguet. Parlen de dos incendis provocats en el local del Grup de Dones de Lleida en el carrer la Palma num. 17. Un es va produir el 6 de desembre de 1979. Van entrar pel balcó i van malmetre tota la documentació que tenien. A la paret van escriure: VIVA CRISTO REY! Dies més tard van enviar un anònim a Anna Arribo insultant-les i tornant a amenaçar. En l'esmenat llibre hi ha el text íntegre. El llibre també parla de l'atemptat de la llibreria Ancora . Cercant informació localitzo que fou atemptada dues vegades. El motiu principal fou que exposava llibres progressistes. Estava ubicada  a la plaça Catalunya. La llibreria pertanyia a Ventura Margo , membre del PSUC i sindicalista de CCOO, com compromès amb la lluita antifranquista. Article de Ventura Margó , titulat Les últimes espernegades del règim publicat  (podeu ampliar la noticia) en el diari El Segre (01-02-2018).  També podeu obtenir més informa...