Entrades

PERE OBIOLS RIBÓ : UN MAQUI DE LAVANSA

Imatge
En el llibre El maquis anarquista de Ferrán Sánchez Agustí trobo referències al maquis PERE OBIOLS que es nascut al Sorribes. Crec que ajuda al posar un gran de sorra en el desert de la maquilogia.  Pàg 96 -97: " Pere Obiols Ribó ( Sorribes de la Vansa , Lleida, 23/4/1911), en marzo de 1949 acompañó hasta la frontera al herido Josep Sabaté (1). Estaba casado con Ramona Bonet por tanto, era cuñado de Miquel Bonet Guitart (2). Personaje boscano y polifacético, carbonero, bracero, herrero, obrero de aserradora, contrabandista, actuó de guía de la guerrilla a pesar de padecer reuma en la rodilla izquierda. Conocía bien las montañas, pues vivió a caballo de Berga y Fórnols del Cadí. No pudo acogerse al indulto del Año Santo porque con anterioridad penó en la Modelo del 5 de febrero de 1943 al 26 de setiembre de 1944 tras ser condenado a 20 años y un día por «rebelión militar». Combatió voluntario con la Tierra y Libertad en la ermita de Santa Quitèria y en el Carrascal de Huesca. Le ...

CASA DE SALUT DURRUTI: HOSPITAL COMARCAL DE BINEFAR

Imatge
Estic llegint el llibre Realizaciones revolucionarias y estructuras colectivas y estructuras colectivas de la Comarcal de Monzón (Huesca). Con notas sobre la represión comunista. Varis autors protagonistes de les col.lectivacions. Es un opuscle que recull l'empenta revolució comunista llibertària que es va produir en començar la Guerra Civil. És un recull excepcional per una aventura que tots hauríem de tenir present. Un experiment sociològic del qual tots hauríem d'aprendre. En qualsevol altra país europeu s'omplirien la boca. Aquí desconeixement i silenci. El llibre toca directament la mev noa vida familiar que mai s'ha explicat a casa. Hi ha referències al meu tiet-padrí que no vaig conèixer doncs va emigrar a França. Una altra vida d'oblit. El vaig llegir fa anys però em delia en tornar-lo a llegir. Trobo que ha Binefar va haver un hospital comarcal obert pels pagesos. Em passo el repte de localitzar-lo. Copio textualment (pàg 29 i 30) SANIDAD Realización de un...

DETALLS DELS MAQUIS A LA VALL DE JOSA

Imatge
  Mai sabrem prou al voltant de la moguda dels maquis per la  Vall de Lavansa (Tuixent ) per això cal recollir tota la informació que puguem perquè no caigui en l'oblit. Llegeixo el llibre  Cadí d'Albert Villaró . Hi ha dos tipus de llibres els documentals amb un recull de dades i els literaris. Aquest correspon al aquest segon grup. En les pàgines 135 i 136 trobem aquest text:  " MAQUIS La capçalera de la  vall de la Vansa , un racó perdut del món, va ser territori maquis.  Cerneres , a la capçalera de la vall, era un tardà, fundat probablement en època moderna per gent de poblet escàs, un cas singular de poblament  Josa  que no tenia prou terra. L'any 1944 s'hi van instal·lar un centenar de maquisards. L'exèrcit franquista els va fer fora a còpia de foc de morter i va dinamitar les cases perquè no s'hi poguessin refugiar més. Diuen que el mític guerriller  Marcel·lí Massana.  àlies  Panxo , corria molt per  Josa , abans de ma...

ELS ESPAIS CARCELARIS FRANQUISTES

Imatge
Llegeixo el llibre Barcelona 1939. El camp de concentració de l'Horta d'Adam Monfort. La veritat és que esperava poc del llibre però m'ha encantat i vull recollir el material que trobi interessant:  Pag. 23 FORCES DE L'OFENSIVA FINAL DE CATALUNYA "El 10 de desembre del 1938 havia d'iniciar-se l'ofensiva final sobre Catalunya, però el mal temps va endarrerir les maniobres fins al 23. Aquell dia, sis cossos d'exèrcit -més els serveis de reserva- van començar l'ocupació definitiva del Principat. Eren el Cuerpo de Ejército (CE) d'Urgell (quatre divisions d'infanteria amb 41.050 homes), el CE del Maestrat (quatre divisions d'infanteria amb 40.400 efectius), el CE d'Aragó (cinc divisions d'infanteria, 51.400 homes), el CE de Corpo di Truppe Volontaire (CTV) (quatre divisions d'infanteria, 55.000 efec-tius), el CE de Navarra (tres divisions d'infanteria amb 39.450 homes), el CE Marroquí (tres divisions d'infanteria, 39.750 ...

EL SEXE A LES TRINXERES (II): EL DOCTOR FERRÀN SANCHO FONOLL

Imatge
Arran de l'entrada anterior El sexe a les trinxeres  (I)  el bon amic Lluís Colomés em comenta una anècdota molt especial sobre la sexualitat al front. És un recull del llibre La meva guerra del doctor Ferrán Sancho Fonoll , metge capità republicà. El llibre és una edició autoeditada amb només 4 còpies per als seus fills. Va explicar que l'escriptura de les seves memòries li va servir de teràpia davant de la tristesa que tenia pel dramatisme que va viure. Parlo amb en Lluís sobre el doctor Ferran. És un personatge tan excepcional que decidim organitzar una xerrada al Centre excursionista de Lleida. Segurament el 13 de març.  Aquí us passo d'algunes aportacions del llibre: T’enivo (escriu en Lluís Colomés) un escrit que va fer el pare d’un amic meu (metge) que va estar de metge a l’hospital militar d’Alcanyís i en les seves memòries he estret un fragment del que va trobar al front d’Alcanyís: "Epidèmia de Malalties de transmissió sexual A Calanda (17Km d’Alcanyís) hi...

EL SEXE A LES TRINXERES (I)

Imatge
Continuo recollint nous textos dels llibres que llegeixo, si més no curiós: En el llibre SOLDATS I EMBOSCATS A CATALUNYA (1936-1939) de Daniel Díaz Esculies trobo en les pàg 110, 111 i 112 que explica amb claretat sobre la sexualitat a les trinxeres i la prostitució: "D'altra banda, en les bigarrades columnes que l'estiu de 1936 defensaven el front d'Aragó hi figuraven milicianes, algunes de les quals provenien de les sentines de les grans ciutats. La pràctica del sexe sense cap mesura higiènica durant els primers mesos amenaçava de convertir-se en un problema molt greu, perquè les malalties venèries causaven baixes i s'estenien a gran velocitat. Testimonis d'aquells dies coincideixen a assenyalar que en assabentar-se'n Durruti féu expulsar immediatament del front les milicianes i fins i tot ordenà algunes execucions. També foren expulsats del front els homosexuals. A la 29 Divisió -antiga columna Lenin del POUM- el seu cap, Josep Rovira, procedí de la mat...

ELS BATALLONS DE TREBALLADORS A CATALUNYA

Imatge
  Llegeixo el llibre Barcelona 1939. El camp de concentració de l'Horta d'Adam Monfort . La veritat és que esperava poc del llibre però m'ha encantat i vull recollir el material que trobi interessant sobre els BBTT (Batallons de Treballadors). Ens explica que hi ha freqüents canvis d'ubicació: Pag. 87:  "A tall d'exemple de mobilitat d'aquests batallons dins la 4a Regió Militar (Catalunya), podem citar els casos dels BBTT números 501 110. Pel que fa al primer, l'1 de febrer del 1939 estava a les Borges Blanques, tenia 1.038 presoners-treballadors i estava arreglant pistes i ponts; l'1 de maig enquadrava 984 homes i estava a Igualada arreglant ponts de la carretera que unia la ciutat amb Barcelona; el primer de juliol continuava al mateix lloc i amb la mateixa tasca, però amb 911 homes; i, finalment, l'1 de gener del 1940 estava a Pons amb 553 individus. Pel que fa al segon, l'1 de febrer del 1939 estava a Binèfar i enquadra-va 474 individus ...