Calaix de documents Joan Ramon Segura

Llegeixo el llibre ELS ANÒNIMS DE LA TRANSICIÓ - HISTÒRIA ORAL DEL MOVIMENT OBRER A LLEIDA I A BALAGUER (1960 - 1970 ) de Gregori Gallego i Marín on recull testimonis de activistes antifranquistes procedents del món obrer que van formar part de CCOO i del PSUC. Estic recollint informació sobre el laberint del Terror que fou la  Comissaria del Govern Civil.  Molta informació la tinc recollida en l'entrada anterior:  La Via Laietana de Lleida: Comissaria del Govern Civil  (I), Tortures a la Comissaria del Govern Civil  (II), Més tortures a la Comissaria del Govern Civil ( III) Més Govern Civil: Els fets de maig de 1969  (IV) És un treball interessant que ens ajuda al entendre el moviment obrer de la transició explicat per entrevistes personals. En el llibre s'afirma que l'organització dels treballadors a Lleida va ser en aquest període molt potent essent un dels més importants de la Catalunya. Recullo el text d'Antonio Chacón i Paco Escarcena on explica la ...

Llegint el llibre El maqui Jesús Casellas Aymerich de Joan Obiols i Ríos  trobo descrit un emplaçament dels maquis pels boscos de la Bòfia. La Bòfia és un avenç d'una quinzena de metres de profunditat que fou emprada durant molts anys com a pou de neu. El padrí de cal Guàrdia de Sorribes (Lavansa) (una casa amb mil anys de solera) m'havia explicat que havia pujat a treballar a la Bòfia. Em va comentar que anaven a tirar la neu al forat i després a l'estiu la baixaven a buscar per transportar-la. No vam parlar gaire de com la baixaven cap a la civilització. Segurament descendien amb una escala i la duien de nit amb fardos ben tapats per evitar el desgel. Segurament els maquis podien aprofitar les cabanes que empraven els treballadors del gel. En Joan Obiols ens explica, pàg. 92 - 93: " Octubre de 1944: Succés entre solsonins i maquis al Port del Comte..." "...I també s'esdevé aleshores un succés entre maquis i solsonins a la Bòfia (Port de Comte) , de ...

En un acte de neteja/recuperació de la Mèmoria Històrica al poble, concretamente en la neteja de la Stolpersteine dedicada a  Carmelo Carrera Botines  per part dels alumnes de l'escola Sant Salvador d'Albatàrrec tinc ocasió de parlar amb el Carmelo de Montoliu. Entre d'altres anècdotes m'explica que la seva família quan es va establir el front del Segre va ser evacuada del poble, concretament, era Montoliu i van marxar a Vinatesa que es troba a tocar de l'aeròdrom d'Alfés on havia una guarnició de soldats protegint les instal·lacions. Quan els comandaments van saber que en les torres de les rodalies havia nens - com el pare del nostre interlocutor - van decidir que aquells nens i nenes havien d'anar a l'escola, malgrat la guerra, per continuar la seva formació. Van organitzar una petita escola on es recollia la mainada de la contrada. En acabar les classes als alumnes se'ls donava una llesca de pa i xocolata. Per a mi aquest ínfim detall mostra el...

Llegint el llibre El maqui Jesús Casellas Aymerich de Joan Obiols i Ríos trobo informació de la detenció d'un maqui. Abans de copiar el text explicar que el meu padrí Marcelino Radigales Marsol havia amagat maquis al mas de Lleó  (Almacelles) i ma mare, Joaquina Radigales Ortiz, anava a la Bossa Nova d'Almenar i a Sucs, segons les ocasions,   a comunicar que l'endemà arribarien de nit uns quants maquis procedents de França o del sud (penso que de Terol). Ella anava amb bicicleta i sempre va manifestar por a la Guàrdia Civil. La mare tenia 9 anys i poc recordava. Un dia em va parlar que recordava que el pare li parlava d'un tal Catalán. Ep! Alerta... en Jesús Caelles Aymerich era conegut amb el sobre nom del Catalàn. Va ser un maqui sard rellevant en el sector rebel del Llevant. Bé, un altre maqui -  del poble de Pinós , a tocar de Solsona , localitat d'on era en Jesús Caelles - que de ben segur que es coneixien i per la qual cosa podria ser que fossin de la ma...

En el llibre El maquis anarquista de Ferrán Sánchez Agustí trobo referències al maquis PERE OBIOLS que es nascut al Sorribes. Crec que ajuda al posar un gran de sorra en el desert de la maquilogia.  Pàg 96 -97: " Pere Obiols Ribó ( Sorribes de la Vansa , Lleida, 23/4/1911), en marzo de 1949 acompañó hasta la frontera al herido Josep Sabaté (1). Estaba casado con Ramona Bonet por tanto, era cuñado de Miquel Bonet Guitart (2). Personaje boscano y polifacético, carbonero, bracero, herrero, obrero de aserradora, contrabandista, actuó de guía de la guerrilla a pesar de padecer reuma en la rodilla izquierda. Conocía bien las montañas, pues vivió a caballo de Berga y Fórnols del Cadí. No pudo acogerse al indulto del Año Santo porque con anterioridad penó en la Modelo del 5 de febrero de 1943 al 26 de setiembre de 1944 tras ser condenado a 20 años y un día por «rebelión militar». Combatió voluntario con la Tierra y Libertad en la ermita de Santa Quitèria y en el Carrascal de Huesca. Le ...

Estic llegint el llibre Realizaciones revolucionarias y estructuras colectivas y estructuras colectivas de la Comarcal de Monzón (Huesca). Con notas sobre la represión comunista. Varis autors protagonistes de les col.lectivacions. Es un opuscle que recull l'empenta revolució comunista llibertària que es va produir en començar la Guerra Civil. És un recull excepcional per una aventura que tots hauríem de tenir present. Un experiment sociològic del qual tots hauríem d'aprendre. En qualsevol altra país europeu s'omplirien la boca. Aquí desconeixement i silenci. El llibre toca directament la mev noa vida familiar que mai s'ha explicat a casa. Hi ha referències al meu tiet-padrí que no vaig conèixer doncs va emigrar a França. Una altra vida d'oblit. El vaig llegir fa anys però em delia en tornar-lo a llegir. Trobo que ha Binefar va haver un hospital comarcal obert pels pagesos. Em passo el repte de localitzar-lo. Copio textualment (pàg 29 i 30) SANIDAD Realización de un...