Entrades

CONVERSA AMB EN SALVADOR CORTINA DE CAL TOU (TUIXENT)

Amb motiu de la festa major (2025) tinc ocasió de parlar amb en Salvador Cortina. Xerrem a la terrassa del bar del Cortina. El context no és el millor ja que hi ha forces converses laterals i ell parla força fluix. L'entorn no ajuda però hi ha aspectes inèdits que vull transcriure malgrat que poder no he entès massa bé els detalls. Crec que he de fer una conversa amb millors condicions i repreguntar alguns dels aspectes. En Salvador és nascut l'any 1929, té una conversa coherent, té bona memòria i participa activament. El drama de Sant Salvador d'Adraen : El primer que em parla és que durant la Guerra Civil, al setembre de 1936, pels boscos del Fiter va haver una colla de 130 persones que volien passar la frontera, caldria pensar en gent de dretes o religiosos. Anaven guiats per passadors. Li pregunto si eren de la Coma - algú me n'havia parlat, però ell insisteix que eren de Sant Llorenç. Estaven fent temps perquè havia plogut molt i el riu Segre baixava amb molta aigu...

Balmes d'emboscats

Imatge
Cova del Cabanil Aprofito l'entrada per posar alguns dels amagatalls que surten al llibre Emboscats, La guerra dels que no hi van anar d'Esther Miralles , pendent de localitzar-los. Balma del Xalet a la serra de Busa. Balmes de la Serra de Sant Joan (Montanisell) Balma de Llobera al bosc de Montraveta Angrill a la Ribera Salada Cova del Sant Calixt (entre Pinell i Llobera, prop del nucli de Santclimenç) Balma de Cal Serratomi Balma de Serratomi (Ribera Salada - on van morir Joan Balletbo Clotet i Josep Escarre Ribo el 27 de desembre de 1938 per un enfrontament amb la guardia d'asalt. Sembla ser que havien estat delatats per Francisco Puig Casals - el Palilla que fou ajusticiat  per algun del poble tres setmanes després.  Balma de l'Obaga de la caseta de la Serra (Sant Climent) Cova dels Quintos de la casa Llorenç de Sant Climent. CAL VEURE TAMBÉ EL DOCUMENTAL:   EMBOSCATS, MEMORIA D'UNA GEOGRAFIA SECRETA Cova del bosc de Porredon (Ribera Salada) Fals sostre de cas...

ACTES MUNICIPALS DE TUIXENT A LA GUERRA CIVIL

Imatge
Primer de tot i bàsic, crec que hem de ser "madurs" i entendre la història a part de la nostra percepció ideològica i de la percepció familiar del conflicte armat. Puc entendre que NO és fàcil però necessari per fer MEMÒRIA HISTÒRICA. En les següents anotacions apareixen els noms dels nostres padrins. El curs de la història els van fer circumstàncies que no podem analitzar des de l'òptica actual de les coses. Demano no ser subjectiu, sinó ser el màxim d'objectius en la lectura d'aquest extracte de les actes de l'ajuntament de Tuixent. Vaig decidir llegir les actes de l'ajuntament del poble de Tuixent (Alt Urgell), poble on tinc un fort arrelament emocional . Va ser una lectura agradable ja que podia entrellaçar aprenentatges teòrics de la Guerra Civil amb el dia a dia. Poso noms però sempre des del respecte a tothom. En color lila escric valoració de/explicacions particulars meves. En color verd lletres o paraules que no puc arribar a comprendre. La tasca ...

TUIXENT: CEMENTIRI MAÇÓ - PROTESTANT O NOU

Imatge
Tuixent . A la vora de la cruïlla de la carretera a la Seu d'Urgell hi ha un tancat quadrangular, uns 50 metres damunt l'asfalt. No hi ha un caminoi per arribar-hi, resta totalment abandonat. No té ni nom massa conegut...afortunadament descobreixo que era el Cementiri Nou, cementiri Maçó i també per Cementiri Protestant. Els noms són ben atractius per cridar la meva curiositat. Pregunto...diuen, diuen...que hagué un americano (un del poble que va marxar a Amèrica a fer diners. A Argentina? Un país on van anar molts de la vall ( veure vídeo molt interessant sobre el tema ).Sembla ser que li va anar molt bé. Millor que els de cal Tomàs que també la seva casa és coneguda com cal Americano.  Bé, doncs aquest indiano va tornar al poble. Es devia haver convertit en massó o protestant. Per aquest motiu es va fer construir un cementiri diferent del catòlic. Sembla ser que finalment va morir a Barcelona i fou enterrat a la capital catalana, per la qual cosa no hi ha ningú enterrat en a...

LA VIA LAIETANA DE LLEIDA: EL GOVERN CIVIL

Imatge
ESTIC BUSCANT INFORMACIÓ PER COMPLEMENTAR EL TEXT. SI SABEU ALGUN DETALL, AGRAIRIA MOLT PODER-LO INCLOURE EN AQUESTA MODESTA ENTRADA.   Sota del Govern Civil (plaça de la Pau) havia la caserna de la policia Nacional (coneguts popularment com els Grisos). L'edifici fou bastit l'any 1955 i inaugurat pel mateix dictador Francisco Franco el 28 de setembre. En les dependències inferiors vaig trobar la placa que havia hagut en l'entrada principal de l'edifici. Hi falten algunes lletres, caigudes amb els anys. També vaig trobar un altre objecte però ja m'hi referiré més tard. Per la porta lateral que dóna a l'avinguda del Segre havia l'entrada a la "comissaria". Havia una primera instància però és baixava a un nivell inferior. Actualment està modificat. Tristament l'any 1979 vaig ser detingut unes hores (per unes pintures fetes amb un retolador gruixut), però no vaig passar, afortunadament, d'aquest nivell. L'any passat vaig tenir ocasió d...

ALGUNAS NOTAS SOBRE LA DEFENSA Y PERDIDA DE LÉRIDA

Imatge
L’atzar ha fet que caigues a les mans un document d’11 fulls explicant detalls al voltant de la batalla de Lleida (1). És un document molt interessant amb dades que m’eren totalment descongudes (si més no per mi) i crec que aporten informació rellevant, encara que entenc que està escrita des del subjectivisme d’haver de criticar l’actuació d'en  Valentín González González , responsable de la defensa de Lleida . i, així mateix justificar-se l’auto del text. En el text de wikipedia hi ha una escueta però molt correcta explicació sobre aquests enfrontament de la cúspide militar. En Valentín González fou conegut amb el sobrenom d’ El Campesino (2). Era el comandament superior de la 46a Divisió de l’Exèrcit Republicà. Tenia fama de ser molt agressiu i violent amb els seus subordinats i presoners – s’explicaven tota mena de bestieses – i també, va ser criticar per la seva covardia. En la defensa de Terol i Lleida sembla ser que va jurar i perjurar que defensaria les dues capit...