Calaix de documents Joan Ramon Segura

Vídeo elaborat per Ramon Pach  amb la col·laboració del Soci de Juneda , Josep-Maria Molgó , que respon bellament a la majoria de dubtes que es pugui tenir sobre el GSM . En el Centre Excursionista de Lleida havia hagut un Grup de Socors a Muntanya (GSM) . En aquells anys no havia els  GRAE ,, meravellosament tecnificats i dels que ens sentim - la majoria dels muntanyencs - tan orgullosos. Era un grup de voluntaris que arriscarien la seva vida per salvar a excursionistes, escaladors, esquiadors que s'haguessin fet mal a la muntanya.  El grup de Lleida s'entrenava al voltant del Triangle del Cilindre , on actualment hi ha una escola d'escalada. Estaven dividits en dos grupos: Grup d'escalada i grup d'espeleologia. Tenien el material guardat a les dependències dels bomberos de Lleida , concretament als magatzems del Carrer Bonaire.  La connexió es feia a través de telèfon de casa, el que comportava que no sempre és pugues localitzar als membres del GSM. En el butl

He llegit el llibre de Pepita Biosca Montull , editat per l'associació cultural Àgora.  Un llibre de lectura ràpida, amb diferents ritmes d'intensitat, però de lectura obligada pels batarrencs/ques. Té molta informació per entendre el temps que ja ha desaparegut. Les properes generacions no podran arribar a copsar malgrat l'esforç de l'autora i de l'editorial. Jo em vaig fixar en els apunts que fa referència a la Guerra Civil, si més no, procurem que les properes generacions sàpiguin dades sobre el drama de la Guerra. La Peptia explica detalls de la vida social, de carrer, durant els anys del conflicte, sense voler explicar la guerra, però això té una frescura que personalment m'interessa. M'interessa aquest subjectivisme, sense matisos ideològics que entelen el conjunt. CAMPANES : Pàg. 31: Es detalla que les dues campanes de l'església foren despenjades. En caure al terra van fer un gran terrabastall que es va sentir des de la gent que treballava al cam

  (Està apassionant-me el tema dels Fets d'octubre de 1934 , segurament perquè en sabia ben poca cosa i estic aprenent) En Jaume Barrull Pelegrí té un llibre dedicat al tema: Els escenaris del 6 d'octubre . Publicació de l'any 2014. Anterior al llibre i tesi de Manuel López Esteve encara que l'esmenta força vegades. En les pàgines 108 a la 111 parla de les víctimes de la revolta. Miraré de fer un resum per tenir les idees clares, encara que sempre és recomanable anar a les fonts. Manuel Lopez parla de  27 morts a Barcelona entre els insurrectes (2 de cossos de seguretat i 25 civils). D'aquests 25 civils, 3 dones. 92 ferits (12 de cossos de seguretat, 80 civils, d'aquests civils 11 eren dones). -- - De les forces d'ordre: concreta que va haver 15 morts (2 guàrdies d'assalt, 5 guàrdies civils i 8 militars) i 65 ferits . A Girona , va morir 1 comandant i 1 insurrecte (d'Aliança Obrera) A Terrassa , 3 insurrectes A Lleida , 2 insurrectes (de J

Llegint el llibre Els fets del 6 d'octubre de 1934 de Manel López Esteve trobo informació molt rellevant dels pobles de les Terres de Lleida que tinc la poca vergonyada de sintetitzar aquí per la vostra lectura ràpida, encara que si voleu més informació us heu de remetre al text original. Informació treta de l'article de Jaume Barrull Els fets d'cotubre a les Comarques de Ponent (*)  de la revista Avenç, núm 187, desembre de 1994. Qualsevol altra informació complementària serà rebut amb joia i alegria.... ALAMÚS: Es va intentar detenir al capellà que es va poder amagar.  Confirmat també per Jaume Barrull .  Els treballadors baixen a Lleida. A l'edifici de la Comissaria de la Generalitat de Lleida (actual edifici de la Diputació) es troba dinamita que han tret de les obres del subcanal d'Urgell als Alamús. Els revoltats assalten l'ajuntament. ALBAGÉS: L'a lcalde pública un ban proclamant la vaga general. s'arma el sometent i es situen punts de vigilànc

Gràcies a les facilitats de l'arxivera de la Diputació de Lleida, Teresa Ibars, he aconseguit aquest interessant document que detalla els ferits que van haver en els enfrontaments de Lleida. El document original el podeu trobar a Fons Comissaria de la Generalitat de Catalunya núm. inventari 148791. Ens ajuda a comprendre el dramatisme dels Fets d'octubre a les Terres de Lleida. Relació de ferits: Antonio Montoy Vives : Natural de Lleida, carrer la Palma, 21 4t-1a. De 23 anys. D'ofici mecànic i solter. Francisco Bellart Gomà : Natural de Tàrrega, habita calle Mosen Amich, 1r-1a, dependent de casa Mestres.18 anys i solter. Ramon Clota Canellos : Natural de Lleida, habita carrer Comerç, 22, 1r. Escribent. De 17 anys, solter. Sebastian Charles Paris : Natural d'Alcarràs, viu a Torres de Segre. De 32 anys i solter. Jaime Paris Ribes : Natural de Lleida, habita al carrer de Sant Andreu, 12 - 2n. Llaurador. De 65 anys i casat. Juan Cullere Ibars : Natural de Barcelona, habita

  Del llistat de presos de les Terres de Lleida que hem recollit fins ara 367 (hem afegit presos d'Àger i correccions de dades feta per Pilar Pelegrí sobre els presos d'Alguaire al llistat de Manel López Esteve) quan es parla d'uns 800 presos lleidatans. No estem ni en el 50 % En Manel López en el seu llibre Els fets d'octubre de 1934 afirma que els Fets d'octubre de 1934 és una revolta de pagesos. Per aquest motiu hi ha tants pobles en la procedència dels presos. Hi ha 62 localitats lleidatanes. El major nombre de presos de Lleida són: 80 Torregrossa : 18 Balaguer : 14 Alpicat : 14 Juneda : 12 Tàrrega : 12 Àger : 10 Almacelles : 10 Bellpuig : 10 Almenar : 9 Alguaire : 8 El Poal : 7 Torres de Segre : 7 Les Borges Blanques : 6 Seròs : 6 Verdú : 6 Alcarràs : 5 Pobla de Cèrvoles : 5 Ponts : 5 Soleràs : 5 Alfarràs : 4 Aitona : 4 Menàrguens : 4 Térmens : 4 Vilanova del Segrià : 4 Albagés : 3 Els Alamús : 3 Espluga Calva : 3 Fuliola : 3 Mollerussa : 3 Solsona : 3 Torrel